"60 minuts" presenta dimecres "Vents del Mustang"
"60 minuts" emetrà dimecres un reportatge sobre aquest país tancat que molts pocs estrangers han pogut visitar. L'entrada amb càmeres de filmar està prohibida. Josep Maria Canyameras n'ha aconseguit unes imatges inèdites.
El Mustang, conegut com el país del desert de l'Himàlaia, s'estén entre les fronteres del Tibet i el Nepal. Anomenat pels seus habitants el Regne de Lo, les seves estretes aliances i submissió al rei del Nepal van fer que des de l'abril del 1992 es permetés, per primera vegada, l'entrada als "trekkers" en un nombre no superior a dos-cents l'any. Des de llavors, l'única manera d'accedir al regne prohibit de l'Alt Mustang és pagar al rei del Nepal una important quantitat de diners pel privilegi de ser acompanyat durant tot el viatge per xerpes i un oficial de l'exèrcit, complir una sèrie de requisits en les provisions i no portar cap càmera de vídeo; només es permet fer fotografies.
Abans del 92 no hi havia cap manera d'entrar-hi. Uns quants occidentals, bàsicament historiadors i estudiosos, proveïts d'un complex i estricte permís emès directament pel rei del Mustang, van tenir l'oportunitat d'arribar-hi. L'antropòleg francès Michel Peissel va ser el primer occidental que l'any 1964 va pernoctar a la capital del Mustang, Lo Manthang.
Dos artistes catalans, Jaume Amigó i Lluís Sans, i un artista japonès, Keiju Kawashima, acompanyants pel fotògraf Koh Ishikawa, la seva ajudant Yuki Nakai i el càmera i cineasta Josep Maria Canyameras, l'agost del 2002, s'aventuren a endinsar-se a les oblidades terres del Mustang.
Convidats pel japonès Toru Kondo, fundador i impulsor al poble de Ghami d'un hospital, de cultius d'arròs a 3.700 metres d'altura i d'escoles al país, i emparats pel MDSA (Mustang Development Service Association), fan així realitat el projecte Contemporary Art Game Fantasia, consistent a crear obres d'art contemporani i a dipositar-les al llarg del viatge, especialment a l'Hospital de Ghami, al mig de les serralades de l'Himàlaia. Les obres allà instal·lades, en forma d'escultures i pintures, seran el segell d'una cultura i manera diferents d'entendre l'art, i hi quedaran com a símbol d'apropament i respecte. Els artistes obren un camí de noves sensacions a una gent sàvia, tolerant i oberta que viu sense canvis des de fa segles.
País ancorat en l'Edat Mitjana, de religió budista, feudal en la manera de governar, està regit pel vigent Jigmé Parwar, rei de Lo, últim descendent de 25 generacions de la dinastia d'Ame Pal, fundador l'any 1380 de l'actual capital emmurallada del país, Lo Manthang, construïda a base de fang, pedra i fusta, on encara està per arribar el corrent elèctric i l'aigua a les cases i on ni tal sols utilitzen la roda: ni un carro ni una bicicleta.
La ruta seguida pels expedicionaris, de Jomson a Lo Manthang, per les gorges del riu sagrat Kali Gandaki, les més profundes del món, té un afegit significat històric: és el mateix camí que va seguir el dalai-lama XIV des del Tibet buscant el seu refugi polític a l'Índia.
L'únic mitjà de transport possible són els ases, els cavalls i els iacs. Quinze dies cavalcant, pas a pas, i arribant a 4.700 metres d'altura.
Un reportatge de Josep Maria Canyameras. Muntatge: Amat Carreras. Una producció: Video Tes Films, Catalunya 2004
Abans del 92 no hi havia cap manera d'entrar-hi. Uns quants occidentals, bàsicament historiadors i estudiosos, proveïts d'un complex i estricte permís emès directament pel rei del Mustang, van tenir l'oportunitat d'arribar-hi. L'antropòleg francès Michel Peissel va ser el primer occidental que l'any 1964 va pernoctar a la capital del Mustang, Lo Manthang.
Dos artistes catalans, Jaume Amigó i Lluís Sans, i un artista japonès, Keiju Kawashima, acompanyants pel fotògraf Koh Ishikawa, la seva ajudant Yuki Nakai i el càmera i cineasta Josep Maria Canyameras, l'agost del 2002, s'aventuren a endinsar-se a les oblidades terres del Mustang.
Convidats pel japonès Toru Kondo, fundador i impulsor al poble de Ghami d'un hospital, de cultius d'arròs a 3.700 metres d'altura i d'escoles al país, i emparats pel MDSA (Mustang Development Service Association), fan així realitat el projecte Contemporary Art Game Fantasia, consistent a crear obres d'art contemporani i a dipositar-les al llarg del viatge, especialment a l'Hospital de Ghami, al mig de les serralades de l'Himàlaia. Les obres allà instal·lades, en forma d'escultures i pintures, seran el segell d'una cultura i manera diferents d'entendre l'art, i hi quedaran com a símbol d'apropament i respecte. Els artistes obren un camí de noves sensacions a una gent sàvia, tolerant i oberta que viu sense canvis des de fa segles.
País ancorat en l'Edat Mitjana, de religió budista, feudal en la manera de governar, està regit pel vigent Jigmé Parwar, rei de Lo, últim descendent de 25 generacions de la dinastia d'Ame Pal, fundador l'any 1380 de l'actual capital emmurallada del país, Lo Manthang, construïda a base de fang, pedra i fusta, on encara està per arribar el corrent elèctric i l'aigua a les cases i on ni tal sols utilitzen la roda: ni un carro ni una bicicleta.
La ruta seguida pels expedicionaris, de Jomson a Lo Manthang, per les gorges del riu sagrat Kali Gandaki, les més profundes del món, té un afegit significat històric: és el mateix camí que va seguir el dalai-lama XIV des del Tibet buscant el seu refugi polític a l'Índia.
L'únic mitjà de transport possible són els ases, els cavalls i els iacs. Quinze dies cavalcant, pas a pas, i arribant a 4.700 metres d'altura.
Un reportatge de Josep Maria Canyameras. Muntatge: Amat Carreras. Una producció: Video Tes Films, Catalunya 2004
