Barcelona completa el gran parc de Glòries i ja pensa en un nou edifici singular per a l'skyline

Més de 20 anys després d'imaginar-ho, Barcelona ja pot dir que ha convertit la plaça de les Glòries en un parc. Una transformació eterna que ha canviat el que era un lloc de pas (per als cotxes) per un lloc d'estada (per als vianants).

Aquest dissabte s'ha inaugurat amb una festa (sota la pluja) la part que quedava per obrir, d'unes 4,3 hectàrees. Es culmina, així, una metamorfosi plena de retards i entrebancs que ha fet de les Glòries un espai contínuament en obres.

Segons l'Ajuntament de Barcelona, des del 2008 s'han invertit en tot aquest àmbit de la ciutat 640 milions d'euros. La xifra inclou l'enderroc de l'anella viària, el túnel, el parc i els equipaments de la zona. 

Aquesta ha estat l'evolució de la zona en els últims 13 anys:

En paral·lel, el govern de l'alcalde Jaume Collboni vol impulsar aquest any un nou edifici singular davant de la Torre Glòries amb una altura encara per concretar.

Les entitats veïnals de l'entorn celebren l'obertura del parc, però recorden que la transformació de Glòries no acaba aquí i que encara hi ha compromisos pendents en habitatge públic i equipaments. 

En la visita inaugural, aquest dissabte, l'alcalde Collboni s'ha compromès a centrar els esforços ara en la construcció d'habitatge protegit i equipaments per als barris.

Què hi ha de nou al parc?

El parc que s'inaugura aquest dissabte dona continuïtat a la part que es va obrir el 2019 amb la gran clariana, una esplanada de gespa que convida a relaxar-s'hi. Amb el parc complet s'han guanyat més de 1.000 arbres.

Com a nous espais, destaca un umbracle per fer actes a l'ombra, un espai polivalent envoltat de bambús i una àrea de joc infantil formada per dues anelles de grans dimensions.

Hi ha una àrea d'esbarjo per a gossos de 1.200 m2 i un parc d'aigua que obrirà els mesos d'estiu. Un passeig permet creuar a peu el parc seguint la traça de la Diagonal i també de la Meridiana. 

A més, el parc connecta amb l'intercanviador de transport públic de Glòries, on conflueixen l'L1 del metro, les línies del Trambesòs i diverses línies de bus urbà de TMB. 
 

Un nou edifici d'altura davant la Torre Glòries

La idea d'un edifici d'altura davant la Torre Glòries no és nova. El 2001, l'aleshores alcalde Joan Clos va presentar el projecte d'un gratacel de 120 metres per a oficines municipals, conegut com a edifici Ona, obra de l'arquitecte Federico Soriano.

El projecte ha estat en un calaix fins ara, però l'arquitecta en cap de l'Ajuntament, Maria Buhigas, ha confirmat a TV3 que aquest any es vol llançar un concurs per "donar-li una embranzida".

El nou edifici serà "més híbrid" i inclourà també habitatge. S'ha d'alçar en una parcel·la municipal que hi ha al vèrtex entre la Diagonal i la Gran Via, on hi ha un aparcament públic soterrat, al costat del centre comercial.

L'altura encara està per definir, però Buhigas avança que vol ser "un edifici singular" a la boca de la Diagonal:

"És un espai prou ampli perquè s'utilitzin edificis en alçada i singulars per marcar determinades fites en l'skyline de la ciutat."

Una "no plaça" o una "plaça parc"? 

"Glòries no és una plaça". Ho afirma Estanislau Roca, catedràtic emèrit del Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge de la UPC (ETSAB), que ha analitzat l'evolució d'aquest espai:

"Et poses a un costat i no veus l'altra banda, no hi ha cap relació, ni molt menys entre els edificis d'arquitectes brillants que han anat sortint."

Alerta que els espais grans "no tenen sentit" perquè "no hi ha un control social de l'espai urbà" i hi ha el perill d'una "desertització". 

Per això, Roca considera que falten edificis per fer de la plaça un entorn més híbrid que li donin "contigüitat" i lamenta que no hi hagi hagut "una recomposició integral de la plaça":

"Diuen que és un pulmó, però més que un pulmó hauria de ser un cor. No és la plaça definitiva i espero que canviï per trobar un espai de relació que ara no té i que difícilment tindrà els propers anys."

L'arquitecta en cap municipal, Maria Buhigas, reconeix que l'espai s'assembla més a un parc que a una plaça o bé una combinació de les dues coses perquè hi haurà àmbits que de nit estaran tancats com passa als parcs:

"Estem davant d'una situació híbrida, és una plaça parc o un parc plaça perquè té elements reconeixibles que veiem en altres espais de la ciutat de manera més diferenciada."

Des de l'Arxiu Històric del Fort Pienc han elaborat un llibre sobre la transformació d'aquest espai, i Gisela Boronat apunta que sempre han dit que Glòries era "una no plaça":

"Era un lloc que la gent no venia, ho esquivava, primer va ser un descampat, després un nus viari."

D'un entramat de viaductes a un parc

L'enginyer Ildefons Cerdà, autor del pla Cerdà per a la reforma i l'eixample de Barcelona, va imaginar les Glòries com el centre de la nova ciutat. 

Però a partir dels anys 60, l'espai, per on ja hi passava el ferrocarril, es va convertir en un entramat de viaductes pensats per al cotxe, per donar continuïtat a la Gran Via i la Meridiana, que eren dues autopistes urbanes.

Pels Jocs Olímpics del 1992, Glòries va viure la primera gran transformació amb la construcció d'una anella viària a doble nivell que buscava resoldre el desgavell dels últims anys. Però va néixer amb l'oposició veïnal, que ho veien com un mur.

La idea de convertir Glòries en un parc arriba a principis dels anys 2000, quan no feia ni una dècada que s'havia inaugurat l'anella viària. En aquella època creuaven la plaça cada dia més de 200.000 vehicles. 

El 2003, en plena transformació de la ciutat pel Fòrum, l'alcalde Clos es va comprometre a enderrocar l'anella viària, tot i que abans s'havien al·legat dificultats tècniques i econòmiques per fer-ho.

Es va activar un procés participatiu amb veïns que va culminar el 2007 amb el Compromís per Glòries amb l'alcalde Jordi Hereu.

El document recollia diverses actuacions a fer: enderroc de l'anella per fer-hi un parc, soterrament de la Gran Via i nous equipaments i habitatge. Es va fixar un horitzó optimista de 7 anys per fer-ho tot, que no es va complir. 

La crisi econòmica va aturar el procés i l'enderroc de l'anella viària no va ser realitat fins al 2014, amb Xavier Trias d'alcalde. El Mercat dels Encants i el Museu del Disseny van obrir llavors en una plaça en un canvi continu i amb usos provisionals.

El 2015 van començar els treballs del túnel per soterrar la Gran Via, una de les obres més complexes que s'han fet a Barcelona perquè es va perforar per sota de dos túnels de Rodalies i un altre del metro.

L'obra va costar uns 200 milions d'euros. Per retards i sobrecostos, l'aleshores alcaldessa Ada Colau va aturar-les per reprendre-les al cap d'un any. I es va obrir en dues fases, entre el 2021 i el 2022. 

Abans d'obrir el túnel ja es va poder estrenar una part del parc de les Glòries segons el projecte Canòpia Urbana, que va guanyar el concurs internacional d'idees que es va fer el 2013.

Tot el que queda per fer

Tot i que amb el parc es completa la transformació central de la plaça, als entorns no està tot acabat.

Falta desenvolupar la part que hi ha entre la gran clariana, la Diagonal i els carrers Castillejos i Consell de Cent, on hi haurà equipaments, zones verdes i 560 habitatges, dels quals 195 seran protegits (35%).

El Compromís per Glòries recollia una llista d'equipaments que les entitats veïnals continuen reclamant. "No està tot fet ni molt menys!", lamenta Miquel Catasús, de l'AV Clot-Camp de l'Arpa. 

A l'àmbit de Glòries s'han obert fins ara dues escoles, una escola bressol, dos centres d'FP i dos casals de barri, a banda del Mercat dels Encants, el Museu del Disseny i la biblioteca. 

Queda pendent un espai jove i d'entitats, una escola, dos CAPs (un amb habitatge dotacional), un poliesportiu i una residència de gent gran. Catasús també reclama un auditori i el cobriment de les vies a la Meridiana sud.

Maria Buhigas assegura que el Compromís per Glòries "està pràcticament finalitzat" i que la Generalitat "té en cartera" els equipaments que falten i que són de la seva competència (la residència i els CAPs). 

Pel que fa l'habitatge, està pendent el sorteig per adjudicar els 238 pisos protegits de l'Illa Glòries, la promoció pública més gran de Barcelona i que té façana al parc. S'hi van apuntar més de 10.000 persones. 

Als entorns de Glòries s'han fet, a més, 352 habitatges públics, i n'hi ha 249 més de projectats. De privats se n'han fet 537 a la part sud. Les entitats veïnals reclamen que tots els pisos públics que es facin a la zona siguin de lloguer, com insisteix Catasús:

"Ens preocupa la gentrificació. Hem aconseguit pisos de lloguer, però es faran massa pisos molt cars. Temem que la millora faci expulsar els joves del barri."