Dimiteix el cap de la nova entitat privada que havia de distribuir l'ajuda humanitària a Gaza
La Fundació Humanitària de Gaza, creada per Israel amb el suport dels Estats Units, assegura que ha començat a repartir ajuda a la Franja
Inici amb mal peu de l'entitat privada que Israel vol que substitueixi l'ONU i les ONG en la distribució de l'ajuda humanitària a la Franja de Gaza.
Jake Wood, que n'era el director executiu, ha presentat la dimissió "amb efecte immediat" just quan la Fundació Humanitària de Gaza (GHF) assegura que ha començat a treballar sobre el terreny.
En una declaració feta pública aquest diumenge, Wood argumenta que "queda clar que no és possible aplicar el pla de distribució previst" respectant estrictament els principis d'humanitat, neutralitat, imparcialitat i independència", als quals diu que no està disposat a renunciar.
Wood, nord-americà, exmarine, explica que fa dos mesos li van proposar dirigir GHF per la seva "experiència en l'àmbit humanitari" i que, "horroritzat per la crisi de fam a Gaza", es va sentir "obligat a fer tot el possible per alleujar aquell patiment".
Tot i dimitir, assegura que està "orgullós" de la feina de supervisió que ha fet fins ara, que inclou "un pla que podria alimentar persones que passen gana".
També parla de "complementar la feina de les ONG que fa temps que treballen a Gaza", un extrem que contradiu la voluntat expressada per Israel, que és assumir completament la distribució d'ajuda humanitària arreu de la Franja.
La Fundació Humanitària de Gaza ja ha reaccionat a la dimissió de Wood, amb la qual s'ha mostrat decebuda.
De tota manera, ha assegurat que ja té camions "a punt" i que ha començat "a lliurar directament ajuda a Gaza".
Detalla, a més, que durant aquesta setmana arribaran "a més d'un milió de palestins" i que preveuen "intensificar ràpidament" la seva actuació per arribar "al conjunt de la població en les pròximes setmanes".
"Una creació israeliana"
L'ONU i les ONG que treballen sobre el terreny a Gaza han dit repetidament que no col·laboraran amb GHF, a la qual acusen de treballar per a Israel i no respectar els principis "d'imparcialitat, de neutralitat i d'independència".
"No es pot col·laborar ni des del punt de vista moral ni del legal amb una fundació que no se sap si respecta els drets humanitaris bàsics", denunciava divendres al programa "Els matins" de TV3 Marta Lorenzo, directora de la UNRWA, l'agència de les Nacions Unides per a l'Ajuda Humanitària a Gaza.
Aquest dissabte, el diari The New York Times publicava una informació segons la qual GHF "és una creació israeliana, proposada per primera vegada per funcionaris israelians les primeres setmanes de la guerra" [l'ofensiva contra Gaza iniciada el 7 d'octubre del 2023 arran d'un atac de Hamas en territori israelià].
El Times cita "funcionaris israelians, persones involucrades en la iniciativa i altres de familiaritzades amb la seva concepció" que han parlat amb el diari amb la condició de mantenir l'anonimat.
Explica que el pla per assumir el control de la distribució d'ajuda humanitària i minar el control que Hamas exerceix sobre la Franja va sorgir de "reunions privades de funcionaris, militars i empresaris afins, amb vincles estrets amb el govern israelià".
Més enllà de GHF, el diari parla d'"un grapat d'organitzacions privades de nova creació amb històries fosques i suports financers desconeguts" que inclou empreses de seguretat com Safe Reach Solutions, dirigida per Philip F. Reilly, un exalt càrrec de la CIA.
Wood, segons el Times, s'hauria encarregat de promoure la recollida de fons.
Des de les Nacions Unides també s'ha denunciat que el pla, que preveu establir un nombre limitat de punts de distribució, dificultarà l'accés dels gazians a l'ajuda humanitària i afavorirà el pla israelià de desplaçar la població cap al sud.
L'autorització a GHF per distribuir ajuda a la Franja arriba després de dos mesos i mig de bloqueig total i de la posada en marxa de l'operació Carros de Gedeó, una nova i més intensa ofensiva amb la qual Israel ha explicat que vol controlar el 75% de Gaza en dos mesos.
Israel permet ara una entrada de camions a la Franja, del tot insuficient, que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha defensat per no perdre el suport dels Estats Units.
Hamas diu que accepta la nova proposta de treva
Hamas ha anunciat aquest dilluns que accepta una nova proposta per a un alto el foc que li han fet arribar els mediadors.
"La proposta inclou l'alliberament de deu ostatges vius retinguts per Hamas, en dos grups, a canvi d'un alto el foc de 70 dies i una retirada parcial de la Franja de Gaza [per part d'Israel]", segons ha informat un responsable palestí a l'agència Reuters.
Formulada per Steve Witkoff, l'enviat especial de Donald Trump, també estableix l'alliberament de palestins empresonats a Israel, entre els quals centenars que compleixen llargues penes.
Ara per ara, Israel no ha reaccionat a l'anunci de Hamas. El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, s'ha limitat a prometre que recuperarà tots els ostatges, "els vius i els morts". "Tenim la intenció de portar-los tots de tornada", ha assegurat.
Des del 7 d'octubre del 2023 hi ha hagut dues treves en l'ofensiva incessant d'Israel contra la Franja de Gaza iniciada arran de la incursió de Hamas en territori israelià: una, d'una setmana, el novembre del 2023, i una altra, de dos mesos, aquest any, entre el 19 de gener i el 18 de març, que Israel va trencar unilateralment.
En mans de Hamas quedarien 57 persones de les 251 que van ser capturades aquell 7 d'octubre, segons el recompte del govern israelià, almenys 34 de les quals haurien mort en captivitat.
Israel torna a ordenar l'evacuació del sud
Manté, de moment, l'operació Carros de Gedeó, que ha suposat un augment de l'ofensiva contra la Franja i un augment de les víctimes mortals diàries.
Enmig d'aquest context, l'exèrcit d'Israel ha ordenat aquest dilluns un nou desplaçament forçós de la població de la major part del sud de la Franja.
El missatge està adreçat als habitants de les localitats de Khan Yunis, Bani Suheila i Abasan, sobre les quals avisa que llançarà un "atac sense precedents per destruir les capacitats d'organitzacions terroristes".
L'avís arriba després que el 31 de març va ordenar evacuar Rafah i parts de Khan Yunis, i que fa una setmana ampliés l'avís a la resta de Khan Yunis.
En el missatge publicat a les xarxes, que adjunta un mapa, s'ordena marxar cap a la costa, a l'àrea d'Al-Mawasi, on s'acumulen les tendes de campanya de desplaçats.
És un lloc teòricament segur, però que ha estat bombardejat més d'una vegada, l'última aquest mateix cap de setmana.
Dia de Jerusalem
L'últim avís d'evacuació llançat als gazians arriba hores després que aquest matí Israel denunciés el llançament de tres coets cap al seu territori des del sud de la Franja; un hauria estat interceptat i dos més haurien caigut a la mateixa Franja. Ara per ara, ningú no n'ha reivindicat el llançament.
Tot plegat, coincidint amb la celebració a Israel del Dia de Jerusalem, que commemora la captura de Jerusalem Est per part d'Israel i la consegüent "unificació" de la ciutat durant la guerra araboisraeliana del 1967.
Una jornada durant la qual són habituals manifestacions ultranacionalistes amb lemes com "mort als àrabs".
Camps de desplaçats i habitatges
Aquest dilluns al matí, més de mig centenar de persones han mort a la Franja i desenes han resultat ferides.
La majoria de les víctimes eren a l'escola Fahmi al-KhJarjawi, a la ciutat de Gaza, convertida en un camp de desplaçats improvisat, amb el pati ple de tendes de campanya.
El balanç de la defensa civil parla d'una "massacre" amb "almenys 33 morts i desenes de ferits, sobretot infants", i l'ONU ha denunciat que bombardejar una escola és, en tots els casos, una violació flagrant del dret internacional.
Un atac que arriba dos dies després de l'esmentat bombardeig del camp de desplaçats d'Al-Mawasi, al sud, i també del de Nuseirat, al centre.
Encara al nord de la Franja, aquest dilluns Israel ha mort una vintena de persones en el bombardeig d'un habitatge a Jabalia.
Les Forces de Defensa d'Israel, malgrat tot, mantenen el seu discurs habitual que acusa Hamas d'amagar-se en escoles i hospitals, i asseguren haver atacat 200 objectius "terroristes" en 48 hores.
Aquest divendres, nou germans, fills d'una pediatra, han mort quan Israel ha bombardejat casa seva en el que es considera un atac premeditat contra el personal mèdic i les instal·lacions sanitàries de Gaza.
