Donald Trump o l'assalt a l'administració en nom de l'eficiència

Fer funcionar millor l'administració és un dels objectius polítics de qualsevol govern (i si no ho és, m'atreveixo a dir que ho hauria de ser). Ineficiències, frau, subvencions, programes, teletreball... Ús de recursos públics, en definitiva. Tot és revisable. I modificable. Però el que ha passat als Estats Units en les primeres tres setmanes de presidència de Donald Trump és una altra cosa. Tota una altra cosa. 

Fem-ne una llista ràpida, i segur que incompleta:

- S'han fet fora els 12 interventors al capdavant de les agències federals que s'ocupaven de fiscalitzar els pressupostos.

- S'han fet fora fiscals de carrera i agents de l'FBI que havien treballat en els casos contra Donald Trump. 

- S'ha ofert un acomiadament, de dubtosa legalitat, a canvi de vuit mesos de sou a dos milions de funcionaris, amb l'advertència que si no s'hi acullen, potser acabaran perdent la feina. 

- S'ha eliminat, per decret, el Departament d'Educació. 

- S'ha fet fora una representant demòcrata de la comissió bipartidista que supervisa els processos electorals als Estats Units. 

- S'han congelat, i després un tribunal ha ordenat descongelar, tot i que el caos ja estava servit, les partides de serveis bàsics per als nord-americans de rendes baixes, com bancs d'aliments, serveis educatius o allotjament per a persones sense sostre. 

- S'han cancel·lat milers de pàgines web, en nom de la revisió de les polítiques de diversitat i inclusió. També s'han fet fora els treballadors que s'hi dedicaven, a aquestes polítiques. 

- I, finalment, s'ha pràcticament eliminat l'Agència per a la Cooperació Internacional (USAID), amb un pressupost de 44.000 milions de dòlars i programes sobre medi ambient, drets humans, educació o lluita contra la corrupció arreu del món. De 10.000 treballadors es vol passar a 300, i el Departament d'Estat decidirà qui es queda, qui se'n va i quins diners es dediquen a què. 

Més enllà de si tot això formava part o no del programa electoral de Donald Trump, de si s'hi està més o menys d'acord o de si els tribunals ho han aturat, per mi la pregunta pertinent és una altra: ho pot fer?  

Trump contra el Congrés. I contra la llei? 

Per a Jonathan Katz, expert en corrupció, democràcia i seguretat nacional al centre d'estudis Brookings, la resposta és que no. Amb l'autoritat presidencial no n'hi ha prou per fer tot el que Trump ha fet en tres setmanes. 

Pot indultar els acusats de l'assalt al Capitoli. Pot decidir retirar la protecció dels serveis secrets a alguns excàrrecs de l'administració (i adversaris polítics). Però no pot decidir o modificar la despesa que ha estat autoritzada pel Congrés:

"El sistema té un equilibri de poders pensat perquè cap de les tres branques s'excedeixi i ara això s'ha trencat. El Congrés és qui aprova la despesa i decideix que els Estats Units es gastaran tants milions d'euros en tants programes. I el govern és qui executa aquesta despesa. Però fa tres setmanes que el Congrés està callat. No reacciona. I això és molt mal senyal. No està fent la seva feina."

El govern no pot oferir un acomiadament pactat amb una indemnització de vuit mesos de sou als funcionaris si el Parlament no ha autoritzat aquesta partida.

Katz afegeix que a Washington aquests dies hi ha un sentiment de por, d'amenaça constant, perquè aquesta purga de l'administració s'està convertint en una qüestió personal: "No sabem si pensen reemplaçar els acomiadats. Però és una prova de lleialtat contínua: si no estàs amb nosaltres, t'acomiadarem." Ara bé, acomiadar un funcionari és tan fàcil com això, als Estats Units? 

Es diu que al voltant de Washington D. C. hi ha una població de milers de professionals. En alguns mitjans s'han fet els números i en surten uns 4.000, que fan la roda entre l'administració i el sector privat quan hi ha canvi de color polític a la Casa Blanca. 

Aquests són els càrrecs polítics, els nomenaments que una administració demòcrata fa i que la republicana desfà, i així successivament. Ara bé, aquestes tres setmanes s'han enviat a casa, o se'ls ha encoratjat a marxar, funcionaris de carrera. 

"Sindicats i advocats estan advertint que aquests acomiadaments no són legals i, de fet, ja hi ha molta gent que els ha portat als tribunals i ha aconseguit aturar-los, o fins i tot guanyar-los. L'oferta als funcionaris és plena d'incògnites: quina garantia hi ha de cobrar? En quina legislació s'empara? Ningú en sap res." 

Aquesta iniciativa concreta està aturada als tribunals. S'hi havien acollit fins ara 60.000 treballadors, de més de 2 milions. 

"El problema" continua Katz "és que ara mateix hi ha dubtes que aquesta administració obeeixi les sentències dels tribunals. Aquesta és la gran diferència amb altres presidències, republicanes o demòcrates. Podien discrepar, o fins i tot litigar contra decisions judicials, però les complien. Ara estem en una altra etapa." 
 

Elon Musk: un cop d'estat tecnològic? 

I, finalment, Musk i el Departament d'Eficiència Governamental (DOGE, per la sigla en anglès). En tres setmanes, un grup de persones reduït, amb l'home més ric del món al capdavant, ha anat intervenint en totes i cadascuna de les oficines del govern federal, ja sigui per accedir als sistemes informàtics, per acomiadar personal o per revisar els pagaments de nòmines i subvencions. 

"És molt poc habitual tenir una entitat externa amb llum verda del president per accedir a la informació més sensible que hi ha, no només dades personals dels nord-americans, sinó també de seguretat nacional, i que pot comprometre la seguretat dels nostres aliats, també. Ja hi ha qui ho ha batejat com un cop d'estat tecnològic", apunta Katz. 

Sense perdre de vista els conflictes d'interessos gegantins d'algú que, com Musk, té contractes amb l'administració de milions de dòlars a través de les seves múltiples empreses.  

Un pols als límits del poder presidencial

Aquest ha estat l'objectiu de Trump des del primer dia a la Casa Blanca: actuar. Inundar la infraestructura de l'administració. Tant si s'ajusta a la legalitat com si no. Tant si respecta la Constitució com si no. Tant si s'acaba fent com si només és el titular d'un dia. 

Ja ho litigarà als tribunals. Ja ho lluitarà al Suprem. Ja repescarà interpretacions legals (recordeu aquesta llei: Impoundment Control Act, perquè en sentirem a parlar) per justificar que el govern pot rectificar partides aprovades pel Congrés. O, en algun cas, ja es demostrarà que va ser una bona idea. 

Aquestes primeres tres setmanes s'ha fet inevitable recordar les tres normes que l'advocat Roy Cohn ensenya a un jove Donald Trump a la pel·lícula "The Apprentice": ataca sempre, mai admetis res mal fet i sempre digues que has guanyat, encara que hagis perdut. La diferència és que ara és el president dels Estats Units.