La bandera francesa onejant a l'Assemblea Nacional
La bandera francesa onejant a l'Assemblea Nacional (Reuters/Stephanie Lecocq)

Dubtes sobre l'economia de França, que ja té el deute menys valorat que el grec o l'espanyol

França té un problema de deute públic que mai s'havia vist en les darreres dècades, i els mercats especulen amb les més mínimes febleses i amb descomptar problemes de futur

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Albert Closas

Director del programa "Valor Afegit" de TV3

@valorafegitTV3
Actualitzat

França està pitjor que Grècia? El futur econòmic d'Espanya és molt més brillant que el de França? Si haguéssim de fer cas del que els mercats financers assenyalen des de fa dies, la resposta seria que sí.

Aquella vella coneguda de l'economia espanyola, la "prima de risc" (el cost addicional dels títols de deute públic d'un país respecte del d'Alemanya, que es considera el més segur del món), afecta ara en especial França.

En concret, els bons de deute francès estan pagant avui una "prima" de 81 punts bàsics (centèsimes) respecte dels bons alemanys. És molt o és poc? Doncs és 14 punts pitjor que la prima espanyola... i fins i tot un punt pitjor que la de Grècia.
 

Símbol i tendència

El fet important no és la quantitat exacta de punts -que també-, sinó el que simbolitza. I la tendència. Tenir una prima de risc pitjor que Grècia i Espanya, encara que sigui per molt poc, no havia passat mai, en el cas de Grècia. I, en el d'Espanya, des de fa moltes dècades.

Les primes de risc, un cop han desaparegut a Europa les diferents monedes que ara estan a l'euro, són l'única gran referència de solvència de cada país. És a dir, si un inversor estranger vol posar els seus estalvis en actius d'un país o un altre, estarà més o menys segur de si li retornen el que va invertir en funció de la solvència d'aquell país.

Ho recorden bé els qui tenien diners a Grècia, Xipre, o en certs casos, Espanya, en la crisi de l'euro del 2010.

El ministre d'Economia francès, Antoine Armand, parla amb el ja exprimer ministre Michel Barnier
El ministre d'Economia francès, Antoine Armand, parla amb el ja exprimer ministre Michel Barnier (Reuters/Stephanie Lecocq)

Igualar-se amb aquells PIGS

La tendència que ara s'està marcant és que els inversors cada cop desconfien més de França. Poc, molt poc, si es compara amb aquella gran crisi de l'euro (els 80 punts que ara "pateix" França són una anècdota comparats amb els 600 que va arribar a patir Espanya en el pitjor moment).

Però és un fet simbòlic, perquè els francesos mai havien hagut de passar la "humiliació" de tenir una prima de risc pitjor que aquells països als qui un dia se'ls va anomenar PIGS: Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya. Pitjor per molt poc, però pitjor.

I el més preocupant és la tendència: la prima francesa va començar a empitjorar des de finals del 2023, coincidint amb tota la inestabilitat política. I va arribar al punt simbòlic d'emparellar-se amb la prima de Portugal a primers d'aquest any. I al d'emparellar-se amb la prima espanyola a finals de setembre. I va continuar empitjorant fins a emparellar-se amb Grècia tot just aquesta setmana...

El president francès, Emmanuel Macron, durant una visita a Notre-Dame
El president francès, Emmanuel Macron, durant una visita a Notre-Dame (Reuters/Sarah Meyssonnier)

Economia sòlida, deute creixent

Més enllà de símbols i de tendències, ningú nega que l'economia francesa és tan sòlida, o, més ben dit, molt més sòlida, que les de Grècia, Portugal, Espanya i, fins i tot, Irlanda. Però els mercats especulen amb les més mínimes febleses, i amb descomptar problemes de futur. I el cas és que França té un problema de deute públic que mai s'havia vist en les darreres dècades.

A força de gastar més del que ingressa -i és un país que ingressa molts impostos- ha anat acumulant un deute públic que ja està en el 110 % del PIB. Està pitjor que el d'Espanya, que els darrers trimestres ha "millorat" fins al 105%. I pitjor que el del sempre competidor Regne Unit, que té un 100%.

Clar que els Estats Units ja són el pitjor de la classe, amb un 118%. Això, si s'exceptua dos clàssics del deute excessiu: Itàlia, amb un 134%, i Grècia que, malgrat el que digui la prima de risc, acumula un deute del 164%.

En tot cas, aquestes comparacions del deute no deixen de ser les d'una mena de lliga de perdedors, perquè tenir uns deutes per sobre del 100 és un desastre històric que el món occidental només havia viscut després de la Segona Guerra Mundial. Però aquí no hem tingut cap guerra amb 80 milions de morts com va ser aquella.

I no tenim una població jove, amb tot un món per a reconstruir, com era el de 1945, sinó més aviat al contrari. I no tenim un acord de Bretton Woods que obria el món al comerç mundial, sinó més aviat un món que cada cop es vol tancar més.

Ningú pot donar lliçons

França té una tendència negativa, però gairebé ningú li pot donar en aquests moments lliçons sobre endeutament. Gairebé ningú, perquè sí que hi ha un gran país amb els deutes fets, que es diu Alemanya: només un 63%!

Però ara es troba en un estancament econòmic tan preocupant que, justament, la majoria dels partits polítics estan d'acord a renunciar al sistema de fre de deute que es van autoimposar fa uns anys. Encara que la prima de risc en si mateixa no existeix, lògicament, el valor del deute també ha anat empitjorant lleugerament els darrers mesos.

Seu del ministeri d'Economia francès
Seu del Ministeri d'Economia francès (Reuters/Stephanie Lecocq)
ARXIVAT A:
França
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut