Condemnen a un any de presó el majordom de l'Elisi que va robar porcellana del palau
El majordom de l'Elisi que entre el 2023 i el 2025 va sostreure un centenar de peces de porcellana de la vaixella oficial del palau presidencial francès considerades patrimoni històric ha estat condemnat aquest dijous a un any de presó, que podrà complir en arrest domiciliari i amb braçalet electrònic.
A més, el Tribunal Correccional de París li ha imposat un altre any de presó exempt de compliment i una multa de 10.000 euros, a més de la prohibició d'exercir com a majordom i d'acudir a subhastes.
La seva parella, antiquari de professió i acusat de complicitat en el robatori com a encarregat de la venda de les peces, ha estat condemnat a dos anys de presó, dels quals 16 mesos estan exempts de compliment i la resta també podrà complir-los en arrest domiciliari amb braçalet electrònic.
El tercer imputat en el cas, un jove col·leccionista que va comprar a la parella la major part de les peces, ha estat sentenciat a un any de presó exempt de compliment.
Reconeixement dels fets
La presidenta del tribunal ha destacat la "gravetat" dels delictes, tant pel llarg període en el qual van ser comesos com per la quantitat de peces robades i el seu valor "financer i històric". Alhora ha posat de manifest la "ruptura del vincle de confiança" amb l'Elisi, que era l'ocupador del majordom.
Els tres acusats van reconèixer els fets durant la vista que va tenir lloc el 26 de febrer i en la qual la Fiscalia va demanar per a ells penes d'entre 18 i quatre mesos de presó ferma, amb la possibilitat de complir-los en arrest domiciliari. Finalment les penes imposades aquest dijous són una mica més baixes que les que havia demanat el ministeri públic.
Dos anys d'extracció de peces
Thomas G. era un dels responsables de cuidar la vaixella que el palau de l'Elisi utilitza per als sopars de gala, fabricada en la prestigiosa manufactura de Sevrès i considerada patrimoni nacional.
A partir del 2023, va començar a extreure'n peces, la qual cosa va provocar que els seus superiors s'adonessin que faltaven en l'inventari dos anys més tard. La recerca de seguida va posar els policies sobre la pista del majordom, que durant mesos va amassar una important col·lecció, unes 150 peces de valor molt diferent.
Basant-se en l'estimació de la Manufactura de Sevrès, que s'ha presentat com a acusació particular en el cas i ha posat de manifest el seu valor històric, el preu dels objectes robats supera els 317.000 euros, molt per sobre dels 15.000 que van reconèixer els acusats, que estimaven el valors en base als preus d'internet.
Segons va confessar el majordom durant el judici, la crisi econòmica el va afectar de manera important i conjuntament amb la seva parella, Damien G., van crear un perfil en pàgines de venda d'objectes. Ghislian M., un jove treballador del Louvre apassionat de la porcellana, els va comprar bona part dels plats, gots i altres objectes.
Víctimes de la precarietat
Tots tres van reconèixer els fets i es van mostrar penedits d'haver-los comès, però van rebutjar haver organitzat un sistema de desviament. "Quan vam tenir problemes financers vam començar a vendre'ls", va dir Thomas, que va recordar que hi va haver un moment en què no podia ni pagar el gas que alimentava la calefacció del domicili que compartia amb Damien.
El majordom va reconèixer haver-se "deixat portar" per la facilitat de l'accés a les peces, però va negar que inicialment tingués la intenció d'enriquir-se. "Era admiració", va assegurar davant la jutgessa, igual que la seva parella, que va dir que, en un principi, no sabia que els objectes procedien del robatori. "Pensava que eren regals dels seus companys o dels seus caps. Me'n vaig anar adonant amb el pas del temps", va manifestar.
A Ghislian li van dir que les peces procedien d'una herència d'un avi de Damien i ell, apassionat de la porcellana, no va voler mirar més enllà. "Ni tan sols sabia que Thomas treballava a l'Elisi", va declarar el col·leccionista, que va dir que es va assabentar del cas veient un reportatge a la televisió i va ser llavors quan va començar a sospitar.
Entre llàgrimes, tots tres van demanar perdó. Thomas a l'Elisi, al qual va reconèixer haver fallat en la confiança que havia dipositat en ell; Damien a la societat, i Ghislian a la Manufactura de Sevrès, de la qual va confessar ser un gran admirador.
