"El 47" no porta turistes a Torre Baró: "Faltarien moltes més pel·lícules"

Després de sortir del cinema, potser a alguns espectadors d'"El 47", l'elogiada pel·lícula de Marcel Barrena, els ha passat pel cap la idea de pujar a descobrir el barri de Torre Baró i recórrer els escenaris de la història de Manolo Vital, l'heroi que va segrestar un autobús per posar al mapa aquests carrers humils i costeruts, en un extrem de Barcelona, oblidats durant massa temps.

Aprofitant l'èxit d'aquest tsunami cinematògrafic --la pel·lícula és la gran favorita als premis Gaudí d'aquest any, al costat de "Casa en flames"--l'arxiu de Nou Barris va organitzar a finals del 2024 tres visites guiades per Torre Baró, que van ser un èxit de participació.

L'interès de turistes i de barcelonins per conèixer aquesta zona que s'enfila muntanya amunt, però, no ha anat gaire més enllà, com lamenten al barri. Només s'hi atansen alguns curiosos tot fent-hi una excursió.

"Aquí hi va haver molta atenció quan es va fer la pel·lícula, però aquí no hi ha pujat ningú més"

Els veïns no amaguen que estan decebuts: esperaven que l'èxit de les peripècies de Vital i del moviment social que va liderar els suposés un abans i un després. No ha estat així.

"Faltarien moltes més pel·lícules perquè vegin el que és el barri"

El 47 ja no arriba a Torre Baró, ara es queda a Canyelles, però al barri hi pugen dos autobusos, i fins i tot hi ha una línia que arriba al barri a demanda. Tot i aquesta oferta de transport, no hi ha ni rastre de turistes.

No hi ajuda el fet que, en els escenaris d'"El 47", a la part alta, ja no hi queda ni una farmàcia, ni una botiga ni un bar on aturar-se per beure alguna cosa.

Reivindicacions desencallades

En canvi, l'èxit de la pel·lícula sí que està ajudant a desencallar negociacions que hi havia obertes amb l'Ajuntament des de feia anys, segons expliquen des de l'Associació de veïns.

Avui les reivindicacions no tenen res a veure amb les que defensava Vital. En ple segle XXI, lluiten per aïllar les cases d'autoconstrucció del fred i la calor o per tenir voreres en condicions als carrers.

José Manuel Romero, vocal de l'associació, creu que la visibilitat que els ha donat el film protagonitzat per Eduard Fernández els ha ajudat a desbloquejar una demanda llargament esperada: el soterrament de la instal·lació elèctrica:

"Ara han tret uns pressupostos de 6 milions d'euros per posar els cables sota terra. Aquí tenim la llum als pals de fusta, que tenen 60 anys i estan podrits"    

El paper de les dones en la lluita veïnal

On abans arribava el 47, ara ho fa el bus 182. L'Ajuntament ha rebatejat la parada final amb el nom Manolo Vital i ha anunciat que la plaça del davant també portarà el seu nom.

Els veïns ho aplaudeixen. Estan orgullosos de l'home que va liderar les seves legítimes demandes en un moment de canvis i turbulències socials i polítiques. També ho està la seva neta, Joana Vital, que en una entrevista al "Catalunya nit" reivindica el protagonisme de l'àvia, Carme Vila, que va fer tantíssim per l'alfabetització de les dones i els nens sense recursos.

De fet, Joana Vital creu que els seus avis formaven un gran tàndem i que mereixerien compartir honors i nom de carrer.

"Han estat dos puntals molt importants a Torre Baró, però la figura de la Carme Vila és molt important perquè donava estructura i fermesa al meu avi, que tenia una part més ensalvatgida"

Gregoria García Ruiz, que va ser la primera dona presidenta de l'Associació de Veïns de Torre Baró, i veïna del Manolo i la Carme, és del mateix parer: cal reconèixer la feina que van fer tots dos.

"Ell era la fúria i ella la que deia 'tranquil Manolo'. Tenien una connexió boníssima com a parella"

Encastat entre carreteres, autopistes, vies de tren i els contraforts de Collserola, el barri ha evolucionat, però encara hi ha molta feina per fer, sobretot pensant en la gent gran que viu a la part més alta.

La lluita social que un dia va simbolitzar Vital, i que ara Barrena ha fet tan popular, no s'ha acabat.