El col·lapse del sistema elèctric i el paper de les renovables: què hi diuen els experts

Va ser una situació inaudita: dilluns, en només 5 segons el sistema elèctric va caure i va deixar tot Espanya sense llum. I a l'espera d'aclarir amb detall la causa -o les causes-, durant les darreres hores s'està apuntant directament a les renovables. L'apagada històrica d'aquest dilluns posa llenya al foc a un debat obert de fa temps, el de la transformació del model energètic en què les renovables estan cridades a liderar la producció. Però la manera com funcionen i s'integren en la xarxa pot tenir un efecte secundari que aquests dies s'ha posat de relleu, a l'espera d'una explicació oficial. 

Espanya s'ha fixat l'objectiu de cobrir amb renovables un 81% de la generació el 2030. I s'avança de pressa però, segons alguns experts, potser massa. La intermitència d'aquestes tecnologies -no les tenim sempre que volem, no sempre fa sol i bufa el vent- obliga a construir una xarxa més resistent, a complementar-les, per exemple, amb tot un sistema de bateries per emmagatzemar els excedents i a incentivar altres tecnologies netes que poden dotar d'estabilitat el sistema com la hidràulica de bombeig. Aquestes són assignatures encara pendents. 
 

La "seqüència", segons Red Eléctrica

Fins ara, el que ha fet Red Eléctrica és explicar la seqüència dels fets, les dues incidències que en cinc segons van provocar una oscil·lació sobtada i profunda del sistema i un efecte en cadena que va acabar amb el "zero" a la xarxa. Com s'arriba aquí? Doncs, probablement, els sistemes de seguretat van donar una ordre d'apagada automàtica que hauria desconnectat la nuclear i la resta de generació.

Per dir-ho d'una altra manera, el sistema elèctric s'hauria autoprotegit d'aquesta manera per evitar danys més greus. Des de Red Eléctrica apunten que, per la zona on hi va haver els incidents, al sud-oest de la Península, podria tractar-se de plantes fotovoltaiques. No s'ha confirmat. "Estem parlant d'una finestra de cinc segons, en unes condicions incompatibles amb la supervivència del sistema elèctric", ha afirmat el director d'operacions de Red Eléctrica, Eduardo Prieto.

"Finalment, el sistema no va ser capaç de sobreviure a aquesta pertorbació tan extrema i es va originar el zero en tensió".

Però la UNEF, la principal associació del sector fotovoltaic a l'Estat, ja s'ha afanyat a defensar amb un comunicat que la tecnologia fotovoltaica és prou madura i capaç de donar a la xarxa l'estabilitat que necessita i, sobretot, que compleix els requisits tècnics que li exigeix Red Eléctrica. I alerta que les plantes fotovoltaiques no van desconnectar-se voluntàriament, sinó que, com la resta, van ser desconnectades de la xarxa després de l'incident. 

És per això que molts experts alerten que posar el focus sobre les renovables no explica tota la història. "No sabem què va provocar aquesta oscil·lació", explica José Luís Domínguez, responsable de sistemes elèctrics de l'IREC. "I no podem saber si amb la generació convencional operant al 100% no hauríem tingut el problema igualment". Per què es posa el focus, doncs, en les renovables? En el moment de l'aturada, més del 70% de l'energia era solar i eòlica. 

Les renovables i l'estabilitat del sistema

Aquestes plantes d'energies renovables, a diferència de les convencionals, no són capaces de generar la freqüència, la inèrcia que necessita el sistema elèctric per funcionar; van a remolc de la de nuclears, tèrmiques o cicles combinats. "El sistema té un senyal i el que fan aquestes plantes (renovables) es continuar-lo o afegir-s'hi, però no són capaces de generar aquest senyal", explica Jordi Martínez Cuadrado, d'Advanced Energy Consulting. Això vol dir que quan el sistema va curt de freqüència, les energies renovables no poden restablir-la.

Tècnicament, les nuclears i les hidràuliques contribueixen a estabilitzar la xarxa i mantenir-la sincronitzada a la freqüència estable de 50Hz, que és "reflex de l'equilibri instantani entre generació i consum d'energia", explica en un informe Pere Guerra, vicepresident de la comissió d'Energia de la Pimec. Aporten "inèrcia" al sistema, de manera que poden "esmorteir les oscil·lacions de freqüència de manera natural", a diferència de la fotovoltaica o l'eòlica. 

Jordi Dolader, enginyer industrial, ho explica així: "Per demostrar d'alguna manera la fermesa d'un sistema, es parla de potència rodant. I això físicament vol dir una màquina que està donant voltes. La fotovoltaica no roda, la fotovoltaica rep l'energia del sol, la transforma en electricitat corrent contínua i hi ha uns onduladors que la injecten al sistema, podríem dir, fins a convertir-la en corrent altern. El 60% d'energia fotovoltaica vol dir que només hi havia un 40% d'energia rodant i, per tant, de potència estabilitzant."

"Com més energia no rodant posem en el sistema, més problemes podríem tenir en el sistema d'inestabilitat d'aquest tipus".

Jordi Martínez Cuadrado apunta en la mateixa línia: "Quan es va produir l'aturada elèctrica teníem una gran participació de fonts renovables. I probablement una de les coses que ha passat és que, degut a la manca d'energia cinètica o d'aquesta inèrcia, ha sigut difícil absorbir aquesta fluctuació brusca de la tensió". 

"És important trobar un equilibri entre les energies que sí que tenen o proporcionen energia cinètica i síncrona al sistema i aquella energia renovable que és lliure de CO2".

El director de l'IREC, Joan Ramon Morante, explica també que "la fotovoltaica i l'eòlica no són regulables, i si s'ha de respondre de manera ràpida a una oscil·lació o un desequilibri és més complicat que tractant-se d'una font regulable, com pot ser una hidràulica o un grup de cogeneració. Fins i tot les nuclears són més difícils de regular perquè volen més temps". I en aquest sentit, Morante apunta que "la implantació d'energies renovables ha d'anar lligada a capacitat d'emmagatzematge per poder-les fer regulables". 

Morante explica també que les circumstàncies del dilluns també fan difícil trobar una explicació al col·lapse: "La pregunta, i és difícil de contestar, és si aquest desacoblament que es va detectar era un senyal real, va ser un error humà o efectivament es va produir algun desequilibri real."

"No estàvem a 45 graus perquè tothom posés l'aire condicionat. No hi havia cap motiu per pensar que la demanda es disparés per arribar a provocar això."

En aquest sentit, si l'aposta és una "electrificació" de l'economia i deixar de banda la producció mitjançant combustibles fòssils, els experts apunten que la xarxa haurà d'adaptar-se a la nova realitat. En definitiva, una xarxa concebuda per a necessitats del segle vint avui pot quedar curta. "La introducció de renovables ens porta a tenir un seixanta, setanta o vuitanta per cent de renovables, i això és molt positiu en la lluita contra el canvi climàtic", explica Morante, "però s'ha de fer bé, i això vol dir més capacitat d'emmagatzematge".

L'apagada, en ple debat sobre les nuclears

La forta presència de renovables incapaces de generar inèrcia al sistema explicaria la vulnerabilitat del sistema? Red Eléctrica ho haurà d'explicar. Però tot plegat té lloc just en ple debat sobre el futur del parc nuclear i quan només estaven operatius tres dels 7 reactors que hi ha a l'Estat. Esbrinar què ha passat serà crucial per saber si l'incident d'aquest dilluns es convertirà en munició per als que aposten per allargar la vida de les centrals. 

Des de Pimec avisen que el sistema ja opera "al límit" a Catalunya, segons explica Pere Guerra. I apunta que aquest desembre ja es va trobar en una situació delicada que va obligar a activar un mecanisme d'emergència per obligar algunes empreses i grans indústries a reduir la demanda com a mesura excepcional. I Guerra alerta que sense les nuclears "hauríem patit talls de llum amb tota probabilitat". "Sense un nucli dur de centrals síncrones com les nuclears o les hidràuliques operant", explica en el seu informe Guerra, "la xarxa esdevé extremadament vulnerable". 

Tot plegat passa quan s'ha tornat a obrir el debat, també polític, sobre una eventual pròrroga de les llicències de les centrals nuclears. El Col·legi d'Enginyers Industrials s'hi ha posicionat a favor, mentre que Ecologistes en Acció ja alerta sobre aquests moviments. 

"Les centrals nuclears proporcionen al sistema una energia molt robusta", explica Jordi Martínez Cuadrado, "una energia que pràcticament ocupa totes les hores del dia i totes les hores de l'any i, per tant, hem de prendre'ns aquest debat amb seriositat. Altres països com Alemanya estan obrint de nou aquest debat a la societat i jo crec que l'estat espanyol ha de fer la mateixa reflexió." 

Hem de reforçar l'energia renovable perquè pugui participar i d'alguna manera ser més gestionable. I, per descomptat, tot el que és inversió en xarxes i en sistemes més flexibles i més ferms d'energia és primordial."