El TJUE encarrila la causa del Tribunal de Comptes: cap estat europeu planta batalla contra l'amnistia

La justícia europea posa la directa per resoldre sobre l'amnistia. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) encarrila la causa del Tribunal de Comptes que afecta els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el líder d'ERC Oriol Junqueras i una trentena d'exalts càrrecs del govern.

La resolució judicial sobre aquest cas pot arribar a finals d'any. La decisió marcarà el futur d'altres causes pendents de l'amnistia i pot tallar les ales a les intencions del Tribunal Suprem de dilatar-ne --encara més-- l'aplicació.

El cas del Tribunal de Comptes entra a la recta final, totes les parts ja hi han presentat les seves al·legacions i ara només falta que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea posi data per al judici o resolgui el cas sense fer vista.

No afecta els interessos econòmics de la UE

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanen a la justícia europea que apliqui l'amnistia als 33 encausats per les despeses del procés a l'estranger i que tombi la qüestió prejudicial que ha presentat el Tribunal de Comptes espanyol, segons els escrits als quals ha tingut accés Catalunya Ràdio.

Tots dos organismes s'alineen amb la petició que fan els advocats dels encausats, que insisteixen que el cas queda emparat per l'amnistia i que no encaixa dins les excepcions de la llei com planteja el Tribunal de Comptes, com ha explicat a Catalunya Ràdio Francesc Homs, que és advocat d'Artur Mas, Neus Munté i Albert Royo en aquest cas:

"Aquí no hi ha hagut cap afectació en el que són els pressupostos de la Unió, que és el que de fet podria condicionar o no l'aplicació de la llei d'amnistia."

La Comissió Europea tampoc veu que l'amnistia vulneri els interessos econòmics europeus, tal com recull en les seves al·legacions, tot i que qüestiona l'aprovació de la llei i planteja si s'hauria d'haver aprovat per una majoria més qualificada que l'absoluta. Segons Francesc Homs, tampoc hi veuen inconvenient els estats membres ja que cap, tot i que ho poden fer, s'ha presentat al procediment:

"El que crida l'atenció és que no hi hagi cap govern que no s'hagi apuntat a la denúncia que promou el Partit Popular. Si l'amnistia fos un atac tan greu a la democràcia com diu el PP, algun estat s'hauria presentat, no? Hi ha hagut un silenci que és estrepitós, que és molt indicatiu."

Un assumpte intern?

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea pot liquidar el cas dient que l'amnistia és un assumpte intern d'Espanya i que no li pertoca entrar-hi ni posicionar-se. Això condicionaria el camí que poden seguir els jutges del Suprem Manuel Marchena i Pablo Llarena de recórrer a la justícia europea abans d'aplicar l'amnistia a Puigdemont, Junqueras o Turull.

"Perquè el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, bé sigui perquè no hi entra per ser un assumpte intern, bé sigui perquè inadmet el que ha demanat el Tribunal de Comptes, o bé sigui perquè ho admet però ho desestima, perquè considera que efectivament no hi ha afectació en el que són els pressupostos de la Unió, òbviament tindria una afectació de ple en aquells que estan acusats de malversació pel procés."

La Fiscalia reclamava 3,2 milions d'euros i l'acusació popular --Societat Civil Catalana-- ho eleva a 5,3 milions d'euros per responsabilitat comptable per als expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i a exconsellers dels seus governs com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Andreu Mas-Colell i Francesc Homs, entre d'altres.

Són els diners públics que, segons els demandants, es van destinar a preparar l'1 d'Octubre i a promocionar el procés a l'estranger desplegada a través del Diplocat entre el 2011 i el 2017. Tot i la seva posició inicial, la Fiscalia demana ara l'aplicació de l'amnistia.

El cas es va veure al Tribunal de Comptes el novembre del 2023, quan l'amnistia ja es tramitava al Congrés, però la sentència va quedar aparcada i els magistrats van optar per recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè resolgués si el cas és amnistiable.