ERC i Junts denuncien una "rebel·lió judicial" en el primer aniversari de la llei d'amnistia

Un any després de l'aprovació de la llei d'amnistia, els objectius d'aquest perdó encara són, en molts casos, a la casella de sortida. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, o l'expresident Carles Puigdemont, n'han quedat --de moment-- fora, a l'espera del que resolgui ben aviat el Tribunal Constitucional. Del centenar de càrrecs encausats i jutjats, només 26 han estat amnistiats i, de fet, a 24 no se'ls ha aplicat l'amnistia.

El TC, que avalarà previsiblement la llei al juny, però, no entrarà en l'àmbit de l'aplicació de la llei. En aquest sentit, i pel que sembla el Suprem no es mourà de la seva posició fins que altres instàncies, com la justícia europea, no es pronunciïn per als casos de malversació, com els de Junqueras i Puigdemont.

En el primer aniversari de l'aprovació de la llei d'amnistia, Junqueras ha denunciat una "rebel·lió judicial".

"Aquesta rebel·lió judicial és inaudita en qualsevol democràcia europea homologable i una injustícia vergonyant que tard o d'hora caurà".

El líder d'Esquerra ha remarcat que és inadmissible que els jutges facin política i hagin aconseguit endarrerir aquesta llei, "aprovada per una majoria de diputats en seu parlamentària" i ha reclamat que: "Cal que l'amnistia s'apliqui ja".

En el mateix sentit s'ha expressat l'exconsellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, a "Els matins", que ha dit que "la solució és que s'apliqui l'amnistia, que els jutges es vegin forçats a fer-ho".

Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, un dels polítics de l'1-O a qui no s'ha aplicat l'amnistia, veu "molt difícil" que a finals de juny es pugui beneficiar de la llei. Ha augurat que una sentència del Constitucional favorable a la llei no canviarà res. 

"Els Llarenas, Marchenas i la gent que forma part de la crosta de la toga nostra persistiran fins que Europa els hi parli els peus".

Així i tot, Turull s'ha mostrat convençut que es persistirà. "Ens en sortirem tant amb la llei d'amnistia com amb el que vam començar l'octubre del 2017", ha dit.

Un any després de l'aprovació al Congrés, el dirigent de Junts considera que és una "molt bona llei" i un "reconeixement de la repressió que no hauria d'haver passat". I ha lamentat  que aquest any s'ha posat en evidència que "hi ha una cúpula judicial que s'ha rebel·lat contra el poder legislatiu i està prevaricant per no aplicar-la".

A qui afectarà una decisió del TC?

Els procediments que sí que es veurien afectats pel TC són, majoritàriament, els de les sentències per desobediència, perquè el Suprem espera la decisió del constitucional per decidir.

És el cas de l'exconsellera Meritxell Serret, condemnada a un any d'inhabilitació; i també de quatre membres de la Mesa del Parlament de 2017: Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, sentenciats a quatre mesos d'inhabilitació.

També el de l'exconseller Roger Torrent i els membres independentistes de la Mesa que va presidir al Parlament, absolts després de ser acusats de desobeir al Constitucional en tramitar resolucions sobiranistes i de reprovació a la Monarquia.