Es desencalla el Pacte Nacional per la Llengua: govern, partits i entitats el signaran dimarts
El signaran el PSC, ERC i els Comuns, després que Puigdemont asseguri que Junts va demanar "esperar" a la sentència del Constitucional i, juntament amb la CUP, se'n despengessin per discrepàncies amb la política lingüística d'Illa
El Pacte Nacional per la Llengua serà una realitat dimarts. Govern, partits i entitats tenen ja un text acordat que pretén servir de marc per impulsar el català i que estarà dotat amb 255 milions d'euros per al primer any, segons ha pogut saber 3Cat.
La creació del pacte era un dels punts centrals de l'acord d'investidura que va signar Salvador Illa amb ERC, i acotava que s'havia de signar en els primers 100 dies de legislatura. Finalment caldrà esperar 278 dies per a la signatura, que comptarà amb el PSC, ERC i els Comuns, i també entitats com Plataforma per la Llengua o Òmnium, i sindicats.
En canvi, no hi seran, si no canvien de posició, ni Junts ni la CUP, que es van despenjar del pacte per discrepàncies amb la política lingüística del govern. Tampoc no hi participen els partits de dreta i extrema dreta.
De fet, des de Junts han retret aquest dilluns que van demanar "esperar" abans de firmar aquest pacte a què sortís la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà.
Carles Puigdemont, durant la seva intervenció a la reunió del grup parlamentari a Waterloo, ha preguntat si s'ha tirat endavant amb el pacte per aconseguir "un titular de diari" o un "blanquejament del govern".
El català, a la baixa
El Pacte busca frenar la caiguda del català a què apunten les enquestes d'usos lingüístics, que diuen que és la llengua habitual d'un terç dels parlants. També millorar la situació del català a les aules, amb els joves de 15 a 29 anys com el grup de població que menys el parla habitualment.
Per aconseguir-ho, el text marca diverses prioritats i mesures acordades entre partits i entitats i els destina partides pressupostàries. Algunes d'aquestes mesures ja s'havien anunciat, com l'impuls del Consorci per la Normalització Lingüística.
La partida amb més dotació és la que es destinarà a reforçar el català a les aules, amb més de 100 milions d'euros. Entre les mesures, destaquen els 78 milions per incrementar el nombre d'aules d'acollida. També es destinaran 73 milions per dinamitzar l'oferta cultural en català, amb partides de suport a l'audiovisual o plans per incentivar la lectura.
En definitiva, accions que pretenen millorar en el context social del català, influït per les revolucions tecnològiques, el repte demogràfic o l'estatus polític de la llengua. En aquest sentit, es fa seu l'objectiu d'aconseguir l'oficialitat plena del català a les institucions de la Unió Europea.
El Pacte es marca com a àmbit adreçar-se a tota la societat i no limitar-se a un acord del govern, el partit i les entitats. A més, es posa l'horitzó temporal del 2030 per constatar l'efectivitat de les mesures.
Per al diputat d'ERC Jordi Albert, era necessari que el pacte comencés a caminar, malgrat les absències de CUP i Junts: "Cal que comencem d'una vegada per totes a posar les eines que el país necessita i que la nostra llengua necessita. Perquè al final tenim allò més important, que són les entitats i les organitzacions". També David Cid, dels Comuns, destaca la presència de les entitats i ho considera un "gran pacte de país".
Des d'algunes entitats, com Plataforma per la Llengua, però, tot i mostrar-se satisfets perquè s'hagi desencallat el pacte, consideren que caldria que fos més ambiciós en algunes qüestions. El president de l'entitat, Òscar Escuder, posa per exemple l'àmbit de la salut, un dels que generen més queixes per motius de llengua i on, segons ell, el pacte no té "previst" fer complir el requisit lingüístic.
Sorgit de l'anterior govern
Per trobar l'origen del Pacte Nacional per la Llengua cal remuntar-se al govern de Pere Aragonès. Aleshores es va posar la primera pedra de l'acord, però va quedar truncat per la convocatòria d'eleccions. Fins al moment, ja s'havia elaborat un primer informe que radiografiava la situació del català i marcava algunes de les prioritats que finalment s'han reflectit en el document final.
Una de les primeres qüestions que haurà d'encarar aquest Pacte Nacional, quan comenci a caminar, serà la situació legal del català a les aules. El Tribunal Constitucional té pendent respondre les consultes que li va fer arribar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l'aplicació del 25% de castellà.
