Funeral del papa Francesc: rituals i protocols modificats per fer-los més senzills

El papa Francesc ha mort aquest dilluns als 88 anys. El final del pontificat ha estat marcat per problemes de salut, com l'últim ingrés per una pneumònia bilateral i que ja va fer témer per la seva recuperació.

Amb la notícia de la mort del papa, el Vaticà engega un mecanisme precís regit per un protocol establert al detall des de fa segles.

Tanmateix, el mateix papa Francesc va simplificar alguns punts d'aquest protocol el novembre de l'any passat.

La nova edició de l'"Ordo Exsequiarum Romani Pontificis", el llibre que recull els ritus funeraris pel papa, estableix, entre les novetats més destacades, la supressió dels tres fèretres, el tractament de poder més enllà del de bisbe o papa i poder triar el lloc de sepultura.

Una vegada enterrat el papa, s'engegarà un altre protocol que es manté gairebé intacte de fa segles: el conclave.

El papa Francesc tindrà un funeral més senzill

Amb les modificacions del protocol Francesc volia que se l'enterrés "com un pastor i deixeble de Crist i no com un home poderós d'aquest món", diu l'arquebisbe Diego Ravelli, mestre de les celebracions litúrgiques dels pontífexs a Vatican News amb motiu d'aquesta reedició.

El protocol manté les tres estacions, els tres escenaris del ritual -- la casa del pontífex, la basílica vaticana i el lloc de sepultura--, però introduint diverses modificacions:  

• El lloc de certificació de la mort ha estat ja la capella privada del palau apostòlic --residència oficial--, i no a la cambra del papa que viu a Santa Marta, independentment d'on hagi mort.
• Un sol taüt i no tres. El cos del papa es dipositarà directament en un sol taüt de fusta amb l'interior de zinc. Fins ara els papes, un cop embalsamats s'enterraven en tres taüts.
  El primer, de fusta de xiprer folrat amb vellut carmesí, un dels colors litúrgics de l'Església catòlica. Aquest es posava dins d'un segon fèretre de plom, de 4 mil·límetres de gruix, tancat amb cordons de seda morada i segellat amb cera amb el segell d'armes del papa. Aquest s'introduïa en una tercera caixa de fusta noble  -- roure, noguera o om—, polida i envernissada.

• Sense vetlla privada al palau apostòlic per a membres de la cúria. Les noves disposicions han suprimit aquesta vetlla perquè la vetlla sigui la mateixa per a tothom sense distincions. El fèretre amb les despulles de Francesc es traslladarà directament des del Palau Apostòlic a la basílica de Sant Pere.
• Sense cadafal ni bàcul. Durant la capella ardent a la basílica de Sant Pere, el papa no serà exposat sobre un cadafal (símbol medieval de poder), ni alçat (com va fer Joan Pau II), sinó que se'l situarà arran de terra al mateix nivell que els fidels que el vinguin a acomiadar. Ni tampoc l'acompanyarà cap símbol de poder com el bàcul.
• Textos sense referències al papa amb tractament de poder. També s'han revisat tots els textos i s'han suprimit o modificat totes les referències al pontífex que en destaquin el poder mundà. De tots els títols que té el papa, --que inclou el de cap d'estat--, s'han reduït al de bisbe de Roma o pastor, seguint el model dels funerals dels bisbes.

• El tancament del fèretre se simplificarà, ja que només hi ha un taüt, no caldrà el procés de segellat amb cera del fèretre de plom, ni lligar-lo amb cordons de seda, que es feia un cop es baixava a la cripta. El taüt es tancarà en acabar la capella ardent, el dia abans de la missa fúnebre.
• Tria del lloc de sepultura. Si no ho vol, a partir d'ara el papa no haurà de ser enterrat a la cripta de la basílica de Sant Pere, a les grutes vaticanes. De fet, això s'ha confirmat aquest mateix dilluns a la tarda, quan s'ha fet públic el testament de Francesc: ha triat la basílica papal de Santa Maria Major de Roma, a fora del Vaticà.
• Desapareix la Cambra Apostòlica. Aquesta cambra formada per funcionaris de la cúria assistia al cardenal camarlenc que assumia el govern i l'administració vaticana en el període entre papes, el que s'anomena "seu vacant". Tot i que es manté la figura del camarlenc, ara serà el col·legi cardenalici qui gestioni aquest interregne i serà l'encarregat d'organitzar el conclave per escollir un nou papa.

El conclave: tancats i aïllats del món

Els cardenals de tot el món de menys de 80 anys estan convocats al conclave per escollir un nou papa. Els cardenals es tanquen a la Capella Sixtina, on faran fins a quatre votacions al dia, dues al matí i dues a la tarda.

El vot és secret i el nou papa es tria entre els candidats proposats per una majoria qualificada de dos terços. Només si el conclave s'allarga massa es votarà sobre els dos candidats més votats, però s'ha d'assolir la mateixa proporció.

Els papers dels vots es cremen a cada consulta. Si no hi ha acord s'afegeix al foc una substància que fa que el fum sigui negre: la fumata negra que indica que no s'ha triat papa i el conclave continua, l'únic contacte amb l'exterior.

Si hi ha fumata blanca significa que s'ha triat el nou papa. L'escollit es proclamarà des del balcó de la plaça de Sant Pere amb el tradicional "habemus papam".

Les normes del conclave no han variat gaire durant segles, però s'han fet algunes modificacions. La paraula "conclave" significa "amb clau", i des del segle XIII es va decidir tancar amb clau els cardenals per evitar influències externes en la decisió com la de monarques o altres autoritats.

Aquestes mesures d'aïllament, i altres com reduir el menjar si es trigava massa a prendre una decisió, es van establir arran del conclave més llarg de la història de l'Església catòlica que va durar dos anys i 9 mesos. El papa escollit, Gregori X, va introduir aquestes normes perquè no tornés a passar, establint les bases que regeixen els conclaves actuals, tret de petites millores.

El segle XVIII es va introduir la votació secreta i la majoria necessària. Ja a principis del segle XX Pius X va prohibir el dret de veto que alguns monarques europeus exercien sobre els candidats.

Ara no es redueix el menjar si dura massa el conclave --aquesta mesura va decaure aviat en la història--, però sí que s'estableixen mecanismes més espirituals com una jornada de reflexió si passen tres dies sense acord.

Actualment, quan s'inicia el conclave les "famílies" dels candidats ja s'han reunit en sessions prèvies i no s'espera que duri més de dos o tres dies.

Un temps per a cada cosa

Tot plegat funciona amb uns tempos per a cada esdeveniment molt ben marcats pels protocols:

Es comença a comptar des del dia de la mort del papa, dia 1.

El dia 2 es procedeix a l'embalsamament del difunt.

A partir del dia 3 es disposen tres dies de capella ardent a la basílica de Sant Pere del Vaticà. En el funeral del papa Francesc no se sap si aquest temps serà modificat, en haver suprimit la vetlla privada al palau apostòlic per a la cúria i les autoritats vaticanes.

Segons l'agència de notícies italiana, ANSA, que cita fonts del Vaticà, el funeral serà abans de 9 dies, en una cerimònia més senzilla que les anteriors, per desig del mateix Francesc I, que la volia més pròpia d'un pastor que no pas d'un home poderós.

A partir del funeral del papa, es decreten 9 dies de dol al Vaticà i s'inicien els novendials. Durant aquests dies se celebren misses solemnes en les que participen cardenals, bisbes, sacerdots i fidels, així com oracions, per l'ànima del papa i en el seu honor. Un període que també dona temps a organitzar el conclave.

El conclave per elegir el seu successor començarà abans d'un mes. Poden votar i ser escollits tots els cardenals d'arreu del món de menys de 80 anys. Actualment n'hi ha 135, que es reuniran a la Capella Sixtina, incomunicats, fins que hi hagi fumata blanca. Durarà el que calgui fins a triar un nou papa. En general, 2 o 3 dies.

Antigament es trigava més a convocar-lo per la dificultat dels cardenals a arribar d'arreu del món.

No és el primer cop que es modifica el protocol funerari

El ritual d'enterrament d'un papa té arrels seculars, tot i que s'han anat introduint modificacions per adaptar-les en el temps.

Joan Pau II, mort el 2005, ja va treure certa pompa als funerals i el de Benet XVI, el 2023, també va tenir modificacions per tractar-se d'un papa emèrit, una situació que no es produïa des del segle XII amb Celestí V.

Des de després de Joan Pau II, l'anell del Pescador ja no es destrueix, sinó que n'hi ha prou en anular-lo, segos diposa . Així va passar amb l'anell de Benet XVI, al qual se li va fer una creu per inutilitzar-lo i es guarda als museus vaticans. De fet l'anell i el segell de plom ja no són els mètodes d'autentificació dels documents papals i per tant n'hi ha prou en inutilitzar-los per evitar cap falsificació, segosn disposa l'apartat 13 g del capítol II de la Constitució Appostòlica "Universi Dominici Gregis", de 2013. 

de l'anell Tampoc es posen els trossos en el taut papal, sinó que històricament l'anell passava d'un papa a l'altre fins que Lleó X al segle XVI va ordenar destruir-lo i fondre'l per forjar l'anell del següent papa. 

En el seu moment, Francesc va renunaciar a que el seu anell fos d'or i el va voler de plata, menys ostentós de cara als pobres. De tota manera els cardenals en seu vacant decidiran la manera en que l'anell serà "anul·lat", si destruïnt-lo o inutilitzant-lo i guardat per a la història.

Oficialment, tampoc es fa el ritual, que es remunta al segle XI, de picar tres cops amb un martell de plata el cap del pontífex mentre es deia el seu nom, per comprovar que era mort.

El camarlenc apostòlic, si no obtenia resposta després de picar tres cops, deia la fórmula "vere papa mortuo est" (el papa és realment mort). Consta que es va deixar de fer oficialment al segle XIII, quan el papa Innocenci III va establir noves directrius més modernes per certificar la mort. Però el fet és que no és del tot clar si es continua fent de manera simbòlica als nostres dies.

El camarlenc s'encarrega dels primers rituals en el moment de la mort del papa, com l'ordre que les campanes del vaticà toquin a morts per donar la notícia de la defunció del papa a l'exterior; també és qui tanca l'habitació i l'estudi del papa i en guarda la clau perquè ningú toqui res fins que entri el nou papa.

No es preveuen canvis en la roba amb què serà enterrat el papa Francesc: una casulla vermella, color del dol papal, sobre una túnica blanca, amb una faixa de llana amb creus negres, i la mitra al cap. No se sap si portarà posada l'estola de llana blanca i l'anell, símbols de poder, o si s'optarà per posar-los sobre el fèretre com en els funerals dels bisbes o el del Benet XVI com a papa emèrit.

Altres detalls al voltant del ritual per la mort d'un papa són més litúrgics, com "el torn de les espelmes", que s'inicia en el moment que els metges confirmen la mort del pontífex. S'encenen espelmes al peu del llit del difunt i s'hi posa un recipient amb aigua. Aleshores, tothom comença una oració comuna de genolls.

Altres són més sorprenents, com que les vísceres del difunt extretes per l'embalsamament del cos, es dipositen en urnes que es conserven a l'Església de Sant Vicenç i Sant Anastasi de Roma. L'embalsamament es fa a l'Institut de Medicina Legal de la Universitat de Roma.

O com els objectes que s'introdueixen al taüt amb les despulles papals: Un pergamí escrit en llatí que recull els fets més destacats del seu pontificat; o tres bosses de pell vermella adobada amb monedes d'or, plata i coure; o quan l'anell era destruït els trossos es posaven amb una bossa al costat del cos.

El protocol preveu fins al més mínim detall del procés i del seu simbolisme.