La llei del silenci al port de Barcelona i l'amenaça del crim organitzat a Catalunya

Preocupa la quantitat de cocaïna que entra a Europa i que la baixada de preu n'impliqui més consum

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Fàtima Llambrich

Periodista de TV3. Crònica judicial i policial

@fatimallambrich
Actualitzat

Bom, bum, nyec... La poca traça amb el domini de les onomatopeies m'impedeix que us pugui descriure bé els sorolls habituals i constants de les terminals de mercaderies del port de Barcelona.

En tot cas, per a la vostra tranquil·litat i la de tots, no se sent bang-bang, ni pínyau, pínyau i menys ta-ta-ta, ta-ta-ta, que seria la ràfega del kalàixnikov. Però tant és, perquè el que preocupa són els silencis.

La cocaïna entra, majoritàriament, pels ports de mercaderies i, a Catalunya, ho fa pel de Barcelona.

Estes afirmacions sempre són en base als decomissos, la referència no és mai la droga que entra, sinó la que es detecta. És com a les enquestes, que s'agafa una mostra de tota la població per fer estimacions.

Pastilles de cocaïna dins d'un contenidor de sacs de cafè
Cocaïna dins d'un contenidor de sacs de cafè (Fàtima Llambrich/3Cat)

 

La llei del silenci

Este negoci il·legal necessita funcionaris i treballadors corruptes i un entorn que li sigui còmplice. I als arxius judicials hi consten les sentències.

A la pregunta de quins nivells de violència hi ha al port arran del tràfic de cocaïna, el responsable de Vigilància Duanera a Catalunya, Carlos Gavilanes, explica que no hi ha una "violència manifestada".

Quan investiguen i comencen a preguntar, ja saben per endavant amb què es trobaran, "possiblement, ningú voldrà explicar-te res".

"Podríem dir que hi ha la llei del silenci o de la por."

Per tant, sí que hi ha violència, però és aquella més difícil de detectar i perseguir i, alhora, no té la gravetat d'un homicidi, ni és de la que fa escarafalls públics. I com diu la dita, allò que els ulls no veuen, el cor (del ciutadà) no se'n dol.

La violència associada

"El gran tràfic de drogues, a la ciutadania, li passa desapercebut", explica l'inspector Antoni Salleras, cap de l'Àrea Central de Crim Organitzat dels Mossos d'Esquadra.

"Del tràfic de drogues, en prenem consciència (com a ciutadans) arran de la violència associada a aquest tràfic."

Esta violència associada són els incidents amb armes de foc --alguns a la via pública--, els homicidis, aquells fets que acaben escapant de l'esfera privada dels protagonistes i entren en l'agenda dels mitjans de comunicació.

I si són tan constants que condicionen la percepció de seguretat de la ciutadania, després entren a l'agenda política; com ha passat a Suècia, als Països Baixos i a Bèlgica i també a França amb Marsella.

Aquí l'agenda política encara l'ocupen els multireincidents, que furten i roben telèfons, diners, rellotges de luxe i arruixen el turisme.

I en relació amb la violència associada, Vigilància Duanera i Mossos d'Esquadra coincideixen que, en l'àmbit de les organitzacions criminals vinculades al tràfic de cocaïna, la situació no és preocupant.

En canvi, l'inspector Sallera introdueix la comparació amb el tràfic de marihuana. "La qüestió ja és una altra", precisa. "La violència amb la marihuana ha patit un repunt molt gran", diu. I posa les xifres sobre la taula:

"L'any passat, d'incidents amb armes de foc relacionats amb la marihuana, en vam tenir 26 i amb la cocaïna, em vam tenir 8."

El que fa témer els investigadors són les conseqüències que es puguin derivar del fet que s'està produint molta cocaïna i, per tant, els narcotraficants n'estan entrant més a Europa. Això, i "la baixada de preu" que ha patit arran de l'augment de la producció, temen que pugui implicar que n'augmentin els consumidors.

 

Un canvi d'escenari a Europa

El crim organitzat vinculat al tràfic de cocaïna no es comporta igual als països on es produeix la droga i des d'on s'envia --a l'altra banda de l'oceà Atlàntic-- que a Europa, que és on s'acabarà consumint. La taxa d'homicidis de l'Equador el 2023 era de 45,1 per cada 100.000 habitants. La de Catalunya, del 2022, va ser de 0,8.

Però --i el però pesa-- l'escenari està canviant, perquè, a Europa, el crim organitzat està fent una prova de força contra alguns estats. La princesa dels Països Baixos va haver de marxar del país i instal·lar-se a Madrid perquè l'havien amenaçada com explicàvem en esta crònica:

 

Estos comportaments els mantenen alerta. "És una amenaça que hem de tenir en compte", diu Carlos Gavilanes, responsable de Vigilància Duanera.

La situació actual a Catalunya no els suposa una preocupació en este sentit. Salleras no tem que "això es transformi en el que ha estat passant als Països Baixos últimament". Gavilanes, de Vigilància Duanera, deixa clar que el narcotràfic "és una amenaça que mou molts diners i s'ha d'evitar que es converteixin en un poder".

De moment, doncs, al port, molt de bom, bum, nyec i també obertura de contenidors per treure la cocaïna sense que les autoritats se n'adonin; també altres ooohhh! de descoberta policial, però poc pínyau i ta-ta-ta. Això sí, un excessiu xxxt, xxxt, xxxt, que és l'onomatopeia del silenci.

ARXIVAT A:
PolicialNarcotràficDrogues
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut