L'Equador, d'illa de pau a l'índex d'homicidis més alt de Sud-amèrica

L'Equador va tenir una taxa de 38,8 homicidis per cada 100.000 habitants el 2024. Per fer-nos una idea, Veneçuela va tenir-ne 26,2, Colòmbia 25,5 i el Brasil 21,1.

D'aquesta manera, la delinqüència i la inseguretat han passat davant de l'atur, de la corrupció i de la desigualtat com a preocupacions dels equatorians, com explica al pòdcast "Mapamundi" Ferran Cabrero, sociòleg i arqueòleg que porta gairebé 20 anys a l'Equador:

"La gent surt menys. Hi ha brots de violència organitzada que no saps molt bé d'on ve o a vegades ho saps i és millor no dir-ho. En certs moments no pots anar a un restaurant perquè t'entren bandes organitzades violentes. Es crea un sentiment d'angoixa i d'inseguretat a tota la societat".

Per què s'ha arribat a aquesta situació?

La violència narco es va estendre a l'Equador a partir del 2016, després de l'acord de pau a Colòmbia.

Allò va desplaçar grups armats i va reconfigurar les rutes del narcotràfic a Sud-amèrica.

També hi té a veure la situació geogràfica de l'Equador, entre els dos països amb més producció de coca del món, Colòmbia i el Perú.

També hi ha ajudat que és l'únic país sud-americà que té el dòlar com a moneda oficial, com explica al pòdcast "Mapamundi" María Fernanda Rebelo, professora en l'anàlisi de crim organitzat i seguretat nacional de la Universitat Flacso a Quito:

"Al ser un país dolaritzat és molt més senzill per a les organitzacions delictives blanquejar el diner al nostre país. I això també atreu els càrtels internacionals".

També ha ajudat a l'expansió del narcotràfic el descontrol a les presons equatorianes, que han esdevingut centres de comandament pels capitostos de les màfies.

A més, molts grups criminals no només es dediquen al tràfic de drogues. Alguns controlen zones, a la serra interior i a l'orient del país, per explotar il·legalment recursos minerals.

El crim organitzat, a les estructures de l'Estat

La implantació del narcotràfic ha vingut també per la debilitat de l'Estat, especialment per la corrupció.

El narcotràfic ha pres punts estratègics del país com els ports de Guayaquil, i el de Duran a l'altra ribera del riu Guayas, que han esdevingut el seu epicentre logístic.

També ha entrat amb força a moltes estructures de l'Estat, especialment a la justícia. La mateixa policia ho ha denunciat.

Hi ha hagut casos de detencions de figures buscades per la justícia internacional i quan arriben a judici són alliberades.

També hi ha hagut casos d'agents de la policia nacional i de les forces armades que el crim organitzat recluta per passar informació o fins i tot droga.

Els experts apunten que cal una depuració a la justícia, a les forces de seguretat i al sistema penitenciari.

Glorificació de la figura dels narcotraficants

A moltes telenovel·les equatorianes o a les xarxes socials hi ha una idealització de la figura del narco.

Se'ls descriu com a personalitats que tenen accés fàcil als diners, a dones, a cotxes de luxe, a les armes, etc. Això capta l'atenció dels joves, que sumat a la manca d'oportunitats laborals fa que acabin captats pels criminals de la droga.

Això passa sobretot en zones del país amb les taxes més elevades d'abandonament escolar com ara la regió d'Esmeraldas, al nord-oest del país.

Així ho explica María Fernanda Rebelo, que ha treballat 12 anys en temes de seguretat i va ser directora contra la delinqüència organitzada transnacional del Ministeri de l'Interior equatorià:

"Els oferien un mòbil o 100 dòlars i molts nois que venien cocos a la platja marxaven amb aquests grups perquè els ofereixen diner ràpid i estatus".

El president Noboa promet mà dura

L'Equador va celebrar la primera volta de les eleccions presidencials al febrer i la segona a l'abril.

Daniel Noboa, candidat de dretes, en va ser el guanyador.

Noboa, de 37 anys, ja era al poder des de l'octubre del 2023.

El 9 de gener del 2024 va viure un punt d'inflexió. Aquell dia homes armats i encaputxats van atacar l'emissió en directe de la televisió TC de Guayaquil.

El president va respondre amb la declaració d'un conflicte armat intern i de l'estat d'emergència. Va treure els militars al carrer.

Les mesures van tenir una bona acollida per la majoria de la població, però han decebut molts equatorians.

Hi ha moltes persones desaparegudes, especialment nens i adolescents, després d'operacions policials i militars.  

Noboa ha reduït la percepció de violència de la ciutadania, però les taxes d'homicidi segueixen creixent.

El primer trimestre del 2025 va ser fins i tot més violent que el de l'any anterior.

A més no s'ha reforçat el sistema penitenciari ni s'han pres mesures socials de pes.

Els equatorians a Catalunya

Natasha Males viu des de fa 25 anys a Catalunya. Aquesta dinamitzadora i mediadora creu que hi ha un retrocés de drets a l'Equador de Noboa i tampoc hi ha justícia social.

Per ella, la gent ha comprat el missatge de mà dura de Noboa, que ha fet promeses que no podrà complir:

"Dir per exemple que posarà a tots els assassins a la presó és una solució a curt termini. La gent creu que això és una solució però en realitat no ho és. Aquesta violència i les causes més profundes no es solucionen amb la militarització"    

En canvi, Lenis Orellana, que fa dos anys que està a Catalunya com a advocada, veu amb esperança la darrera victòria del candidat de dretes i nega cap retrocés en drets:

"Veiem que Noboa te la capacitat, la joventut i la fortalesa per donar a tots els equatorians la resposta que tant ens cal: alliberar l'Equador de la criminalitat dels grups armats i terroristes que hi operen."  

L'Equador també pateix una forta polarització

Com en d'altres països sud-americans, l'Equador té una forta divisió entre els partidaris de dretes i els d'esquerres.

Del 2007 al 2017, Rafael Correa va ser el president de l'Equador, líder del partit Revolució Ciutadana.

Ara viu a l'exili a Bèlgica, després de ser condemnat per corrupció, en una decisió judicial que els seus seguidors consideren "lawfare", en una persecució política orquestrada per la dreta.

Revolució Ciutadana va suposar un canvi. Va millorar l'obra pública, es van fer noves carreteres, centrals hidroelèctriques, una nova llei d'educació, etc.

Amb el pas del temps, els equatorians han vist que la corrupció també va ser un problema aquells anys.

Revolució Ciutadana va perdre les presidencials del 2021, les del 2023 i les de l'abril passat. Per Natasha Males, el successor de Correa, Lenín Moreno els va trair:

"Va tirar endavant un projecte polític totalment contrari. Es va aliar amb la banca i va criminalitzar Revolució Ciutadana fent veure que tot era corrupció. Molts s'ho van creure perquè els mitjans ho han repetit una i una altra vegada".

Alguns diuen que els joves han desconnectant de l'esquerra equatoriana. A més, per Ferran Cabrero, les esquerres es veuen d'una manera diferent des d'Europa que des de l'Amèrica llatina:

"Aquí hi ha una esquerra diferent. Si em preguntes pel jovent d'ara, veuen que els països que es defineixen com a revolucionaris, com per exemple Veneçuela i Nicaragua, expulsen població que no pot viure amb unes elits enquistades en el poder".