Els Greuges de Caboet, primer text original en català, anterior a les Homilies d'Organyà

Investigacions recents han aconseguit datar els Greuges del senyor de Caboet entre el novembre del 1105 i el març del 1106. És un text de caràcter jurídic en què Guitard Isarn, cap de la família feudal dels Caboet, instal·lats a la vall de Cabó, a l'Alt Urgell, fa un inventari de queixes i demana reparació per totes les ofenses i els danys que considera que li han fet els seus vassalls.  

El pergamí no està datat, com era habitual quan es redactaven greuges, però gràcies als estudis fets pel reconegut medievalista Josep Maria Salrach, s'ha aconseguit acotar l'escriptura en poc més de dos anys.

Clica aquí si vols veure el pergamí amb més detall.

Això vol dir que els Greuges de Caboet són més d'un segle anteriors a les famoses Homilies d'Organyà, datades entre 1220 i 1230. 

El català dels inicis

Més enllà de la data exacta del document, els Greuges de Caboet són importants per a l'estudi dels inicis del català escrit. 

Pel doctor en filologia i especialista en lingüística històrica Joan Anton Rabella, un dels més destacats estudiosos dels textos antics i especialment d'aquests Greuges, el català d'aquest pergamí és "molt interessant perquè reflecteix les principals característiques del català de l'inici". 

Es considera un document esplèndid per estudiar la llengua en el període arcaic i també per entendre les relacions de vassallatge i de violència que s'hi relaten.  

"És un català amb una expressió senzilla, propera a l'oralitat i amb sintaxi arcaica. Un discurs sense conjuncions que dona una sensació de molta puresa."

Aquests Greuges són també importants per allò que expliquen. Les Homilies d'Organyà, escrites en un català que es considera un pèl literari, són un sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli. En canvi, els Greuges del senyor de Caboet donen una idea precisa de la societat feudal als Pirineus. 

Què diuen els Greuges 

Un d'aquests senyors de Caboet, en Guitard Isarn, relata els deures feudals que han incomplert els seus vassalls, i a més a més encarrega als seus homes de confiança el deure d'ajudar la seva dona i el seu hereu, quan ell falti, i diu: "Per via de la llei o per la guerra." 

Pel doctor en història Carles Gascón, els Greuges de Caboet "expliquen molt bé les petites revoltes a què van haver de fer front aquests llinatges" i, per defecte, els comtes catalans. 

 Aquí podeu veure el text adaptat al català actual:

Qui eren els senyors de Caboet?

Fins fa molt poc no s'havia estudiat gaire el llinatge dels Caboet, però en els darrers deu anys, i gràcies sobretot als Greuges, se n'han fet més estudis. Destaca el de la datació del document i també el dels professors Jesús Alturo i Tània Alaix, que van aconseguir saber-ne l'autoria: Ramon de Cabó.

El dels Caboet era un llinatge que es podria qualificar com de confiança dels comtes d'Urgell, alguns dels quals, com Borrell II, també eren comtes de Barcelona, Girona i Osona. 

Els comtes d'Urgell, doncs, "tenien una organització específica del territori, amb uns centres importants que eren castells gestionats per famílies importants, com els Caboet", apunta el doctor en Història Carles Gascón, especialista en l'edat mitjana als Pirineus. 

"Gestionar un territori tan ampli i tan disgregat era molt difícil, i els comtes cedien terrenys que els gestionaven els llinatges que s'heretaven. I el nom del llinatge corresponia al del territori." 

Els Caboet eren de la vall de Cabó, una vall entre Organyà i la serra de Boumort, la vall de més al sud de tot el comtat d'Urgell al segle XII. 

Se sap que els Caboet eren de màxima confiança dels comtes catalans perquè els van afegir territori, les valls de Sant Joan, dalt de tot de l'Alt Urgell, i des d'allà havien de controlar també les valls d'Andorra. 

Aquests senyors del territori, diu Carles Gascón, "són els que tallen el bacallà, el comte volta per aquí i per allà". 

Al poble de Cabó s'hi faran les celebracions pels 920 anys dels Greuges de Guitard Isarn. Per Setmana Santa hi haurà portes obertes a l'església de Sant Serni de Cabó, que es creu que era l'església del castell dels Caboet. 

No es pot dir que sigui el primer

Els investigadors asseguren que l'estudi d'antics pergamins ha fet que l'origen del català escrit hagi anat variant al llarg dels anys. 

Durant molt de temps, s'ha pensat que les Homilies d'Organyà, datades entre el 1220 i el 1230, eren el document més antic, però ara se sap que no és així. 

De fet, i segons els estudis fets pels professors de la UAB Jesús Alturo i Tània Alaix, una còpia del "Llibre dels jutges" que es conserva a l'Arxiu del Bisbat d'Urgell, és d'entre el 1060 i el 1080. Aquest pergamí seria una còpia feta en català del "Liber iudicum" originalment escrit en llatí. En canvi, els Greuges del senyor de Caboet són un text escrit originalment en català.

Ara bé, els especialistes ara no volen posar etiquetes, perquè podria ser que a mesura que s'estudiïn més documents es trobin noves pistes sobre l'inici del català escrit.

I insisteixen a dir "escriure" perquè hi ha molts documents del segle X, i fins i tot d'abans, que ja contenen algunes paraules en català barrejades amb el llatí, que era la llengua d'escriptura.

Per tant, si s'ha tardat molts i molts anys a datar els Greuges de Caboet, que es van trobar al mateix lloc que les Homilies, a la col·legiata d'Organyà, potser en un futur s'aconseguirà datar algun altre pergamí. És a dir, la investigació d'antics pergamins continua.