Llei d'amnistia: el TC avalarà el gruix de la norma sense entrar en la malversació

La proposta de sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'amnistia avala el nucli central de la norma, segons l'esborrany que ha redactat la magistrada Inmaculada Montalbán. 

La ponent diu que el text és plenament constitucional, contràriament al recurs que va presentar el PP:

"El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament. Tot i que se'n pugui discrepar, no hi ha dubte que no respon a caprici o mer voluntarisme, perquè busca una millora de la convivència i de la cohesió social".

L'esborrany sí que dona la raó als populars en tres punts menors de la llei, que corregeix. Però no fa cap esment del delicte de malversació perquè el recurs del PP no en parlava. 

Els populars van fonamentar el recurs en el fet que per l'amnistia faria falta "una habilitació expressa" de la Carta Magna ja que prohibeix expressament els indults generals. Però Montalbán replica:

"La inconstitucionalitat d'una llei d'amnistia no pot fonamentar-se en la prohibició dels indults generals."

Com van avançar TV3 i Catalunya Ràdio, el text s'ha d'aprovar en un ple monogràfic els dies 24, 25 i 26 de juny. La ponència s'ha repartit entre els magistrats del TC aquest dilluns i s'abordarà en un primer ple el dia 10. 
 

Cap referència a la malversació

L'esborrany d'Inmaculada Montalbán té més 200 pàgines, comptant els antecedents. L'escrit s'allargarà encara molt més quan s'hagi fet el debat al ple del TC. 

En la proposta de sentència no es parla en cap moment de la malversació perquè el recurs del PP no ho demanava explícitament.

Aquest delicte és al qual s'aferra el Tribunal Suprem per no aplicar la llei d'amnistia a Carles Puigdemont o Oriol Junqueras. 

Una de les excepcions que preveu la llei d'amnistia és l'enriquiment personal. I l'alt tribunal sosté que n'hi va haver en l'organització de l'1-O amb l'ús de diners públics.

Per saber què opina el TC sobre la interpretació que el Suprem fa del delicte de malversació caldrà esperar que resolgui els recursos d'empara dels líders independentistes.
 

Els canvis que proposa el TC a la llei

Una de les modificacions que el Constitucional proposa a la llei és que cal aplicar l'amnistia també als delictes de qui es va manifestar contra el procés independentista. 

A més, escurça l'àmbit temporal de la llei, que només podrà amnistiar els fets compresos entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. 

El tercer canvi fa referència a l'arxivament de causes al Tribunal de Comptes. L'esborrany de la sentència obliga a escoltar el criteri de les acusacions populars i no només el del ministeri fiscal i les entitats públiques perjudicades. 

Els magistrats del TC també hauran de resoldre la petició del PP i tres jutges per ajornar la deliberació sobre la llei d'amnistia.

Els populars volen que el TC no digui res sobre aquesta norma fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les qüestions prejudicials plantejades pels tribunals. Però s'espera que es rebutgi la petició.
 

Què implica un aval a l'amnistia i què passa amb els exiliats

Tot i que la proposta de sentència suposa un pas important per desencallar els casos dels polítics exiliats i els jutjats pel procés, a la pràctica no els suposarà cap canvi.

Encara que la llei sigui declarada constitucional, això no garanteix la tornada de Puigdemont ni dels exconsellers a l'exili Toni Comín i Lluís Puig, pels quals continuaran vigents les ordres de detenció. 

Tampoc canviarà la situació per a Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, condemnats per inhabilitació. 

Segons fonts consultades per 3Cat, segurament el Tribunal Suprem derivarà el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, una via que pot trigar anys a resoldre's.

A priori, l'esborrany redactat per Inmaculada Montalbán comptarà amb els vots de la majoria del TC, és a dir, de sis magistrats proposats pel PSOE, i el vot en contra dels quatre proposats pel PP.

Hi haurà dos magistrats que no participaran en la deliberació. El progressista Juan Carlos Campo es va abstenir voluntàriament, mentre que el conservador José María Macías va ser recusat.
 

Les reaccions a l'esborrany de la sentència

Després que s'hagi publicat l'esborrany de la sentència, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit en una piulada a X que "quan un tribunal converteix els innocents en culpables, cal fer tot el possible per restaurar la justícia". I que l'esborrany de la sentència és "una passa més".

El vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, ha evitat valorar la ponència fins que no s'aprovi la sentència definitiva, i ha denunciat que "el problema de la llei d'amnistia no és la seva constitucionalitat, sinó la rebel·lia del Suprem a l'hora d'aplicar-la".

Per part del govern espanyol, el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha defensat que la llei d'amnistia és "plenament constitucional". 

"Cal deixar treballar el TC i que es pronunciï definitivament", ha dit López. El ministre ha afegit que l'amnistia "ja ha tingut efectes positius" i ha servit, segons ell, per "normalitzar la vida política a Catalunya". 

Des del PP, el portaveu Borja Sémper ha dit que malgrat la decisió que pugui fer el TC, la llei d'amnistia seguirà sent "d'una immoralitat profunda", un acte de "corrupció política" i un "pagament polític per set vots".