L'última cabina de Barcelona es conservarà finalment com a punt d'intercanvi de llibres

L'Ajuntament de Barcelona farà servir la cabina de telèfon 8595-A, l'última amb sostre, portes i recobriment de vidre, com un punt d'intercanvi de llibres. Més de tres anys després que els veïns decidissin el seu ús en una consulta popular, finalment la cabina es preservarà com a testimoni històric i tindrà un ús cultural per al barri de Sant Genís dels Agudells.

Aquest dilluns la cabina s'ha retirat de la via pública per traslladar-la a un dipòsit municipal, i en els propers mesos l'Institut Municipal de Paisatge Urbà la rehabilitarà. Després s'instal·larà definitivament a la plaça Meguidó, una ubicació més rellevant i més cèntrica al mateix barri de Sant Genís.

El nou ús de la cabina es va decidir en una consulta veïnal feta el 2017 entre els residents del barri, a la qual es van presentar diverses idees d'usos, entre les quals hi havia que la cabina oferís una línia directa amb el telèfon del civisme o amb el 112, que es convertís en un punt Wifi o que mantingués l'ús de telèfon públic. Finalment, la proposta que més vots va obtenir va ser la de convertir-la en un punt d'intercanvi de llibres (crossbooking).

Preservar l'última cabina

Però aquesta última cabina "clàssica" que queda a Barcelona s'ha conservat gràcies a la campanya que va iniciar el 2017 Anna Farré, una antiga professora d'institut i veïna del barri de l'Eixample, que la va localitzar i la va treure de l'anonimat. Amb una recollida de signatures va aconseguir implicar els veïns del barri i l'Ajuntament de Barcelona. Com a voluntària de la Fundació Arrels, d'atenció a les persones sense llar, Farré va pensar que també podia tenir un ús social i veïnal. La iniciativa la va recollir el Centre Cívic Casa Groga del barri, que va organitzar la consulta.

Telefònica ha cedit a l'Ajuntament de Barcelona la cabina, situada al número 2 del carrer Lledoner del barri de Sant Genís dels Agudells, al districte d'Horta-Guinardó. Segons ha explicat, l'Ajuntament va demanar la cessió de la cabina a Telefònica "atès el seu caràcter simbòlic, històric i paisatgístic". La companyia ja estava disposada a cedir-la per convertir-la en "un element de memòria col·lectiva de Barcelona" quan es va proposar el 2017.

De fet el desembre de l'any anterior, el govern espanyol va obligar Telefónica-Movistar a fer el manteniment de les cabines durant un any més. Les cabines tenien els dies comptats.
 

La cabina, més que un testimoni històric

Aquesta és l'única, de les més de 500 que queden a la ciutat, en la forma tradicional de cabina que va ser habitual en el mobiliari urbà de finals del segle XX fins que l'aparició del mòbil les va condemnar al desús i a la desaparició.

La cabina ha estat també el símbol d'una època que ens remet al migmetratge d'Antonio Mercero "La cabina", que el 1972 va suposar un fenomen cultural, que va guanyar un Emmy i va causar un impacte social en els últims anys del franquisme.