Per què la Lluna té dues cares tan diferents? Una anomalia en dona pistes
Un innovador estudi ha descobert una alteració rellevant en el satèl·lit que podria explicar la gran diferència que hi ha entre la cara visible i l'oculta
Una cara de la Lluna sempre està encarada a la Terra i, l'altra, sempre queda oculta a la nostra mirada. Però, per què l'una i l'altra són tan diferents?
Per què la cara visible té grans extensions fosques i llises, els coneguts com a "mars lunars", i l'altra és molt més accidentada, té menys activitat volcànica i la seva escorça és més gruixuda?
Un estudi amb una metodologia molt innovadora que ha publicat la prestigiosa revista Nature sembla donar les claus per resoldre el misteri: han trobat una gran diferència de temperatura en el mantell --una part concreta de la superfície, que inclou l'escorça-- de la cara visible de la Lluna respecte al de la cara oculta.
El títol de l'article, a més, assenyala la importància que han tingut les marees per entendre aquesta diferència. Què ha descobert, exactament, l'estudi "Asimetria tèrmica al mantell de la Lluna inferida a partir de la resposta de les marees mensuals"?
Com les marees parlen de temperatures
Aquest estudi tan innovador, que es va publicar dimecres, assenyala la diferència de temperatures com un dels principals motius perquè les dues cares siguin tan diferents:
"Pretenem determinar la magnitud d'aquestes diferències [de temperatura i estructura interna] en profunditat, analitzant la resposta gravitacional de la Lluna a les seves interaccions de marea periòdiques amb la Terra."
La recerca científica d'investigadors de la NASA, liderada per Ryan Park, ha analitzat les dades obtingudes pels dos petits robots espacials de la missió GRAIL, que ha fet un mapa precís del camp gravitatori de la Lluna per determinar-ne l'estructura interior.
Una part important d'aquesta anàlisi s'ha centrat en una investigació precisa de la interacció de la força de les marees entre la Terra i la Lluna i ha permès comprovar de nou que l'interior de la Lluna té una estructura asimètrica i donar-ne una possible explicació: l'activitat volcànica.
A partir d'aquesta informació, amb què han comprovat amb precisió com la gravetat terrestre deforma la Lluna, han detectat que hi ha una diferència d'entre un 2% i un 3% en la capacitat de deformació del mantell lunar entre la cara visible, la més pròxima a la Terra, i la cara oculta.
Aquesta deformació de la cara visible es podria explicar per l'anomalia de temperatura del mantell entre tots dos hemisferis, que calculen d'entre 100 i 200 graus Kelvin: el mantell de la cara visible és més càlid que el de la cara oculta i, per tant, més deformable o elàstic.
Com es veu en els colors d'aquestes imatges, des de la seva formació, la Lluna sempre ha tingut una temperatura més alta a la cara visible (la part superior de la imatge):
Com expliquen els investigadors, la diferència entre totes dues cares va començar fa milions d'anys, en plena formació de la Lluna, quan el costat més pròxim a la Terra tenia un interior parcialment fos, conservava més magma i més escalfor i, per tant, més activitat sísmica i, sobretot, volcànica.
El resultat d'aquesta activitat més frenètica és la formació d'una escorça molt menys gruixuda i més llisa, amb extenses capes de lava solidificada. Aquestes planes riques en basalt són les que es veuen més fosques des de la Terra.
Un dels principals investigadors de l'estudi, Alexander C. Berne, geofísic a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), ha compartit a X el recent article i n'ha destacat la tesi principal:
"Aquesta anomalia [en la temperatura] suggereix que l'activitat geològica que va formar la Lluna fa 3.000 o 4.000 milions d'anys encara està activa avui dia."
La Lluna, per tant, té més "vida" interior del que crèiem, i aquesta vida es conserva sobretot en la seva cara visible.
Per què la Lluna sempre ens mostra la mateixa cara?
L'animació següent recrea el que veuríem si la Lluna no tingués una rotació captiva respecte de la Terra i poguéssim veure-li la cara oculta des del nostre planeta.
S'ha aconseguit recrear gràcies a les imatges que ha capturat la Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO), una sonda de la NASA. És, per tant, una imatge falsa: el nostre satèl·lit mai ens mostra la seva cara amagada. Per què?
Que la Lluna apunti sempre a la Terra des del mateix cantó no vol dir que no giri. Tanmateix, tot i que el nostre satèl·lit dona voltes sobre el seu propi eix, tal com fa la Terra amb el moviment que ens dona la nit i el dia, el temps que triga a girar sobre si mateixa (rotació) coincideix amb l'estona que triga a fer una volta completa al voltant de la Terra (translació). Per tant, sempre queda orientada cap a nosaltres des del mateix hemisferi.
La rotació síncrona (o captiva) de la Lluna no és una casualitat: es deu a un efecte anomenat acoblament de marees. Fa uns milers de milions d'anys, la Lluna girava més ràpidament sobre el seu eix, però les forces de marea entre la Lluna i la Terra van afectar-ne la rotació, de manera que van anar frenant-la fins que es va sincronitzar amb la seva òrbita i es va estabilitzar.
Ara, el satèl·lit de la Terra només ens presenta una cara, i gràcies a la investigació científica comencem a entendre per què és tan diferent de la misteriosa cara que ens oculta.
