Què se'n sap de la contaminació per mercuri de la tonyina i quin risc pot suposar

La tonyina és un aliment molt preuat a la gastronomia d'arreu del món. Es tracta d'un producte de gran valor nutricional i que ens aporta proteïna d'alta qualitat, diverses vitamines i nutrients essencials.

Però el seu consum també ha estat força qüestionat. Sobretot perquè es tracta d'un peix que té força capacitat d'acumular contaminants de metalls pesants, com ara el mercuri, que és tòxic i pot tenir conseqüències negatives sobre la salut.

De fet, un informe recent de les organitzacions Bloom i Foodwatch alerta que, després d'analitzar desenes de llaunes de tonyina comercialitzades a Europa, en totes han trobat "contaminació per mercuri".

Però què impliquen aquestes sospites? Caldria restringir el consum d'aquest tipus d'aliment? Estem exposant la nostra salut, si mengem tonyina? Per esvair dubtes, en parlem amb Carme Chacón, subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya.

És cert que la tonyina conté mercuri?

En pot tenir en petites quantitats, sí. De fet, és habitual trobar-ne en dosis molt petites. Això s'explica perquè el mercuri és un element "present en el medi". Chacón explica que és freqüent trobar-lo a la natura en la forma orgànica de metilmercuri, que es va acumulant en l'escala tròfica.

"El mercuri és present en l'entorn natural, és un metall pesant que trobem en les erupcions volcàniques, i en algunes roques. Ara bé, dos terços d'aquest mercuri té origen en l'activitat humana", explica.

Aquesta forma, la de metilmercuri, té la capacitat d'anar-se acumulant a l'escala tròfica i té toxicitat.

Això vol dir que en quantitats significatives pot ser perjudicial per a l'organisme. Afecta sobretot el sistema nerviós central, en especial l'activitat del cervell, amb símptomes com la pèrdua de memòria.

La ingesta excessiva de metilmercuri també s'associa amb un risc més alt de tenir malalties cardiovasculars i alguns estudis el situen com a substància potencialment cancerígena.

Per què, doncs, se n'autoritza el consum?

El risc de consumir aliments amb presència de metalls pesants és evident. Però també cal tenir en compte els beneficis que ens aporta.

El peix és un aliment amb un alt valor nutritiu. Conté omega-3, és una font de vitamines A i D molt important i proporciona un tipus de proteïna d'alt valor biològic.

També contribueix a la ingesta de nutrients essencials com el iode, el seleni i el calci. I aquí, assegura Chacón, és on "cal fer la balança".

"Sabem, d'una banda, que existeix un risc d'acumulació de metilmercuri. Però també sabem que el seu consum ens proporciona nombrosos beneficis nutricionals."

Diverses autoritats sanitàries com l'Organització Mundial de la Salut, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària o l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària en defensen el consum controlat.

Per garantir la salut dels consumidors, el que es fa és estudiar la quantitat de contaminants presents en l'entorn i valorar quina és la dosi assumible per l'organisme, els anomenats estudis d'ingesta setmanal tolerable (ITS).

"Els estudis científics ens diuen que podem estar tranquils si ingerim quantitats moderades d'aquest tipus de peixos."

Chacón assegura que hi ha la certesa que aquest potencial risc es pot controlar, i compara aquest risc amb el de "conduir un cotxe a la carretera" o "respirar contaminants com el diòxid de carboni de l'atmosfera".

Per què la tonyina pot contenir més mercuri que la sardina?

El reglament comunitari estableix un límit màxim de presència de contaminants en determinats aliments. En el cas dels peixos més petits, com ara el verat, el seitó, la sardina o el llenguado, el límit permès és de 0,3 mg de metilmercuri per cada kilogram de producte, i en el dels mol·luscs i crustacis, és de 0,5 mg per kilo.

En el cas dels peixos més grans, com la tonyina, el bonítol, el peix espasa o el tauró, el límit és més elevat i es permet que hi hagi fins a 1 mg de metilmercuri per cada kilogram.

El llindar màxim de seguretat és més alt en aquests peixos grans predadors pel seu elevat valor nutricional i perquè, com que ocupen els esglaons més elevats de la cadena tròfica, és més freqüent que acumulin una quantitat més gran de metilmercuri.

Quina és la dosi recomanada?

En la balança entre els beneficis que ens aporta el consum de peix, també de les espècies de grans predadors, i els potencials riscos per ingesta i acumulació de metilmercuri en l'organisme, les autoritats sanitàries estableixen un llindar de consum segur.

Per mantenir el risc baix, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) estableix el límit d'ingesta setmanal tolerable en 1,3 micrograms de metilmercuri per cada quilo de pes corporal.

Dit d'una manera més planera, per tal de no superar el límit d'ingesta setmanal tolerable, la població adulta sana no hauria de menjar més d'una o dues racions de tonyina a la setmana.

Pel que fa als grups de població vulnerable, el consum s'ha de restringir encara més i les quantitats varien. Tenint en compte les evidències científiques a l'abast, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha establert les recomanacions següents:

- Els infants menors de 3 anys han d'evitar el consum peixos grans predadors, a causa del seu contingut en metilmercuri. Això inclou la tonyina, però també espècies com el peix espasa, tintorera, emperador o caçó.

- En la franja de 3 a 12 anys, es recomana que la ingesta d'aquest tipus de peix no superi els 50 grams setmanals o 100 grams cada dues setmanes. Per tenir una referència, una llauna de tonyina estàndard conté al voltant de 80 grams.

- Dels 12 als 18 anys, es pot introduir el consum de tonyina progressivament fins a arribar a la dosi recomanada per a la població adulta.

- En el cas de les dones que vulguin quedar-se embarassades, que ho estiguin o bé que es trobin en període de lactància, es recomana que en cap cas consumeixin tonyina o grans peixos predadors. Això és, explica Chacón, perquè "el metilmercuri traspassa amb molta facilitat la barrera placentària i s'absorbeix molt bé".

Hi ha tipus de tonyina que acumulen més quantitat de metilmercuri?

Tots els tipus de tonyina acumulen d'igual manera quantitats de metilmercuri. Per tant, aquestes recomanacions afecten per igual aquest aliment, sigui tonyina vermella o d'aleta groga, o bé es tracti de producte fresc, congelat o en conserva.

Segons Chacón, té més a veure amb la mida i l'edat de la tonyina, que no pas amb el tipus. Això és així perquè, com més gran sigui, més temps ha estat podent acumular aquest metall contaminant.

Tot i això, recalca, per saber si un producte està contaminat, cal inspeccionar-lo al laboratori. I en aquest sentit, apunta que la indústria alimentària té la responsabilitat de controlar-ho.

"Les indústries alimentàries han de garantir que posen al mercat aliments segurs. I aquí, a Europa, tenim una de les legislacions més extenses del món en aquesta matèria, si no la que més."

Chacón també recorda que els consumidors poden trobar més informació sobre com consumir de forma segura aliments que contenen metilmercuri a la web de l'ACSA, on també poden consultar el "Mapa de perills" alimentaris.