L'abstenció a Itàlia fa fracassar el referèndum per reduir els anys per rebre la nacionalitat

L'alt abstencionisme ha deixat en paper mullat la consulta per reduir a la meitat els anys necessaris per obtenir la nacionalitat italiana. 

Només un 30% dels ciutadans d'aquest país ha participat en el referèndum, una dada que queda molt lluny del 50% necessari per tirar la iniciativa endavant.

Els italians han votat aquest diumenge i dilluns en cinc consultes, entre elles una per decidir si s'havia de reduir de 10 a 5 anys el temps que un estranger extracomunitari ha de residir al país abans de demanar la nacionalitat. 

Una proposta impulsada des de l'oposició que necessitava una participació mínima del 50% i que el govern de la primera ministra Giorgia Meloni ha intentat boicotejar fent una crida a no votar. 

De fet, els Germans d'Itàlia cridaven a l'abstenció perquè hi confiaven més que en la victòria i s'han congratulat públicament arran del fracàs de la consulta:

"L'únic objectiu d'aquest referèndum era fer caure el Govern de Meloni. Al final, però, han estat els italians els que us han enderrocat a vosaltres"

Si la mesura s'hagués aprovat, els estrangers haurien vist reduïts a la meitat el temps de residència regular per sol·licitar la ciutadania i, un cop obtinguda, haurien pogut transmetre-la als fills menors d'edat. Els altres requisits, que inclouen els ingressos mínims, la regularitat de l'estada, l'absència d'antecedents penals i el coneixement de la llengua italiana, s'haurien mantingut igual.

Es calcula que la reforma hauria afectat almenys 2,3 milions de persones migrants que viuen a Itàlia, i hauria alineat el país amb Alemanya i França, on també cal viure 5 anys per obtenir el passaport.

Espanya, com passa a Itàlia actualment, demana una residència de 10 anys de manera regularitzada i continuada per poder sol·licitar la ciutadania.

Boicot del govern

Meloni ja havia avisat que aniria a les urnes, però que no agafaria cap butlleta per contribuir que la participació no arribés al mínim legal exigit.

Els seus dos vicepresidents, Antonio Tajani i Matteo Salvini, també van declarar que no votarien.

L'oposició anima a una participació que podria ser insuficient

L'oposició, en canvi, s'ha mostrat a favor de les cinc consultes --les altres quatre són sobre drets laborals-- i animava al vot. També van denuncuar que el govern italià demanés l'abstenció.

Els referèndums duen la firma del partit progressista +Europa, al qual posteriorment es van sumar altres partits, associacions i sindicats, i van obtenir 637.000 signatures perquè tirés endavant.

En una enquesta realitzada per Demopolis, només el 46% afirmava tenir coneixement dels referèndums que es voten aquests dos dies, i únicament el 30% assegurava que aniria a les urnes, una xifra insuficient perquè les propostes fossin aprovades.

Consultes sobre drets laborals

Els altres quatre referèndums buscaven derogar normes laborals, com la que permet a les empreses no reincorporar treballadors després d'un acomiadament improcedent, malgrat que hi hagi una sentència judicial que així ho indiqui.

També sol·licitaven eliminar el límit de la indemnització per als treballadors acomiadats de forma injustificada en empreses petites, així com altres normes sobre l'ús de contractes d'una durada determinada.

L'última consulta volia augmentar la responsabilitat de l'empresa en cas d'accidents laborals o malalties professionals.