Trump suggereix ara un canvi de règim a l'Iran

Donald Trump suggereix un canvi de règim a l'Iran, l'endemà d'atacar tres instal·lacions nuclears iranianes en l'anomenada operació Martell de Mitjanit. Ho ha fet just després que el seu govern assegurés que el bombardeig és una operació puntual contra el programa nuclear iranià, que els Estats Units no estan en guerra amb l'Iran i que continuen apostant per la via diplomàtica.

"No és políticament correcte utilitzar el terme "canvi de règim", però si l'actual règim iranià no és capaç de fer que l'Iran torni a ser gran, per què no hi hauria d'haver un canvi de règim?", ha escrit Trump a la seva xarxa Truth Social, jugant amb el seu lema de campanya, "Fer Amèrica gran".

L'entrada directa dels Estats Units en el conflicte ha provocat protestes a diverses localitats dels Estats Units i pot generar divisions a les bases del Partit Republicà. I és que Trump també tenia, com a promesa de campanya, no tornar a enfangar més els Estats Units en guerres llunyanes.

L'atac dels Estats Units amb bombarders B-2, que el Pentàgon va qualificar de quirúrgic, va anar dirigit contra les centrals de Fordow, Esfahan i Natanz, tres punts neuràlgics del programa nuclear iranià. Trump va assegurar que l'operació havia estat "un èxit militar espectacular" i que les havien destruïdes totalment, una afirmació que el Pentàgon va matisar més tard dient que trigarien temps a saber-ne els efectes.

L'Iran apunta l'exèrcit nord-americà

La resposta immediata de l'Iran a l'atac dels bombarders nord-americans va ser amenaçar amb "conseqüències eternes", sense concretar en què consistirien.

Aquest dilluns, el portaveu del Comandament Central de l'exèrcit iranià, Ebrahim Zolfaqari, ha dit que l'entrada directa dels Estats Units en el conflicte "amplia l'abast dels objectius legítims de les forces armades iranianes", en un missatge dirigit directament al "jugador" Donald Trump:

"Mr. Trump, potser vostè ha començat aquesta guerra, però serem nosaltres qui l'acabarem", ha assegurat.

Zolfaqari ha anunciat "operacions potents amb greus conseqüències per a l'exèrcit dels Estats Units", mentre el règim iranià informava de l'execució, aquest dilluns, del tercer presumpte espia del Mossad executat en els últims deu dies.

El govern de l'Iran ha assegurat que continuaran amb el seu programa d'enriquiment d'urani.
 

Putin condemna l'atac dels Estats Units sobre l'Iran

El ministre d'Exteriors iranià s'ha reunit amb el president rus, Vladímir Putin, a Moscou, aquest dilluns, per valorar una resposta a l'entrada directa dels Estats Units en el conflicte i "coordinar" una acció conjunta.

Putin ha condemnat l'atac aeri dels Estats Units, que ha qualificat "d'agressió injustificada". I ha dit que fa tot el que pot per ajudar la població iraniana.

El president rus ha enviat salutacions cordials al líder suprem iranià, Ali Khamenei.

Puja el preu del petroli

El preu del petroli ha pujat aquest dilluns entorn l'1%. El barril de Brent, que divendres es venia a 75 dòlars, ha arribat a superar els 81 dòlars aquest matí, però després s'ha moderat fins als 76,57 dòlars, en un preu que continua oscil·lant. 

El Parlament iranià ha demanat tancar l'estret d'Ormuz, un pas estratègic per on surt el 20% de la producció mundial de petroli i gas liquat. La decisió la pren aquest dilluns el Consell Suprem iranià i ha de ser ratificada, en últim terme, pel líder suprem Ali Khamenei.

Els Estats Units són el principal productor de petroli del món, seguits de Rússia, l'Aràbia Saudita, el Canadà, l'Iraq i la Xina. L'Iran és el setè productor de petroli mundial, al davant del Brasil, els Emirats Àrabs Units i Kuwait.

Les borses europees han obert a la baixa aquest dilluns, sobretot les de Milà (-0'82%) i l'Ibex 35 (-0,55%), però després també han moderat la caiguda. Les asiàtiques també han tancat a la baixa, amb algunes excepcions, com la de Tòquio o la de Hong Kong, compensades per altres valors a l'alça, com l'immobiliari. I la de Wall Street s'ha mantingut pràcticament plana.