Un 30% d'infants en risc de pobresa: 10 propostes per combatre-la a través de l'educació

Clam de les entitats socials a la Generalitat perquè desplegui l'Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya, aprovada fa un any, amb l'objectiu de trencar el cercle hereditari de la pobresa infantil a través de l'educació. 

La Fundació Bofill i la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat), de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, denuncien que una bona part de les mesures previstes fins al 2030 continuen aturades.

Són, entre d'altres, la implementació d'una prestació universal per fill a càrrec, l'escolarització universal i gratuïta dels 0 als 3 anys, la universalització de les activitats extraescolars, i beques d'estudis i mentories previstes al Pla de Xoc contra l'abandonament escolar prematur.

Més d'un 30% dels infants es troben en risc de pobresa

La taxa de menors en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya és la quarta més elevada d'Europa (32,5%), i se situa vuit punts per damunt de la taxa de pobresa del conjunt de la població catalana (24,4%). 

Les entitats alerten que "hi ha un cicle de reproducció clar" de la pobresa, i que està directament relacionat amb el nivell d'estudis. 

A l'informe L'educació venç la pobresa subratllen que "com més baix és el grau de formació de la llar familiar, més gran és el risc de pobresa i d'exclusió entre els menors, cosa que els porta a trajectòries educatives precàries i, per tant, a la reproducció del fenomen". 

Mentre que el risc de pobresa és del 13,3% per als menors amb progenitors amb estudis superiors, xifren que aquest percentatge s'enfila fins al 60% per als que tenen pares amb un nivell d'estudis obligatori o inferior.

Deu mesures per lluitar contra la pobresa infantil

Davant del que qualifiquen d'inacció de l'Administració, proposen deu mesures per lluitar contra la pobresa infantil. Algunes ja s'han desplegat amb èxit per part d'entitats socials i d'altres coincideixen amb les que ja estan aprovades, però que encara no s'han dut a la pràctica.

Les mesures que proposen són:

1. Universalització i gratuïtat de l'escolarització entre els 0 i els 3 anys. Tot i que la taxa d'escolarització als 2 anys és del 61,7% a Catalunya (per sobre de la mitjana europea, del 35,4%), les entitats insisteixen que encara hi ha moltes desigualtats socials pel que fa a la participació i a la falta de places públiques.

2. Beques i ajuts per tal de no deixar els estudis més enllà de l'ESO. La despesa en beques educatives, subratlla l'informe, representa el 3,8 % de la despesa pública total en educació, lluny de la mitjana de la UE, que és del 5,3%. Demanen una beca salari de 755,8€ per mes per als estudis postobligatoris, equivalent a l'indicador de renda de suficiència a Catalunya. També un ajut per a l'alumnat de 3r i 4t d'ESO en risc de pobresa i exclusió social.

3. Programes d'orientació i mentoria per a joves d'entre 12 i 18 anys. Reclamen que es desplegui el decret d'orientació educativa, que ara es troba en fase d'esborrany. En concret, proposen un pla d'orientació i acompanyament que incrementi i integri els recursos dels centres i dels Ajuntaments, i que prioritzi l'alumnat amb més dificultats educatives i socioeconòmiques.

4. Programes extraescolars de suport o reforç escolar. Defensen l'eficàcia que han tingut programes de suport educatiu més enllà de l'horari lectiu, proveïts per entitats socials o serveis municipals en coordinació amb altres organitzacions, especialment per als infants i joves amb menys recursos socioeconòmics o culturals.

   

5. Polítiques de segones oportunitats. Un altre recurs que asseguren que ha tingut molt bons resultats són els programes i recursos de segones oportunitats, amb l'objectiu que joves que han abandonat els estudis o que estan en risc de fer-ho continuïn estudiant i no tirin la tovallola.

6. Polítiques per reduir la segregació escolar. A més a més de les mesures previstes en el Pacte contra la Segregació Escolar, i que ja s'estan aplicant, com ara reduir la sobreoferta de places, demanen més acompanyament per als centres educatius més segregats i accions de sensibilització dedicades a les famílies perquè apostin pels centres de proximitat.

7. Gratuïtat del menjador escolar. En concret, reclamen la plena cobertura de les beques de menjador per a l'alumnat en risc de pobresa i exclusió social, i la universalització del menjador gratuït a les escoles i instituts, tant públics com concertats, als barris de màxima vulnerabilitat.

8. Universalització i gratuïtat de les activitats extraescolars. Proposen que almenys el 75% de l'alumnat en risc de pobresa i exclusió social participi setmanalment en activitats extraescolars gratuïtes. Segons l'Aliança Educació 360, 140.000 infants no participen en cap activitat extraescolar, la majoria, perquè les seves famílies no s'ho poden permetre.

   

9. Activitats educatives gratuïtes durant l'estiu. Demanen un sistema de beques que permeti a infants i adolescents amb pocs recursos d'entre 5 i 16 anys participar gratuïtament durant un mínim de dues setmanes en activitats d'estiu. Destaquen que, segons alguns estudis, l'impacte dels programes d'aprenentatge i oci educatiu a l'estiu és d'un guany de tres mesos d'aprenentatge sobre el progrés acadèmic mitjà de l'alumnat en un curs escolar.

10. Suport a les famílies amb infants d'entre 0 i 16 anys per reforçar la seva funció educativa. Proposen programes locals d'atenció domiciliària i d'acompanyament socioeducatiu a famílies vulnerables amb infants de 0 a 2 anys. A més a més, aposten per implementar programes locals i regionals de lectura compartida entre pares i fills, i programes de formació perquè les famílies actuïn com a tutors de lectura.

Gairebé el 70% dels desnonaments són de famílies amb menors

Es calcula que gairebé el 70% dels desnonaments són de famílies amb menors a càrrec. Un dels casos és el de l'Abdul i els seus tres fills, que fa gairebé dos mesos que viuen en un allotjament temporal a l'Eixample.

Van ser desnonats del pis de Sants on vivien i ara cada matí han d'agafar el metro i, després, l'autobús perquè la filla d'11 anys arribi a temps a l'escola Pau Vila. 

Tant la tutora com el director del centre hi van ser el dia que es va executar el desnonament i denuncien la poca protecció dels menors en aquests casos.

"És molt difícil que et puguis centrar en els estudis i que puguis establir relacions amables quan estàs trist i veus que la teva família està passant per un procés molt dur", explica la tutora, Meritxell Joan.

El director, Lluís Mur, recorda que a prinicipi de curs, des del centre, recomanen a les famílies que tinguin un espai per fer els deures. "I això en el cas de l'Abdul no es compleix", lamenta.

Aquest és el primer desnonament d'un alumne que han tingut al centre, però asseguren que tenen moltes altres famílies que viuen en infrahabitatges o que han de compartir habitació. 

Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona diu que la proximitat amb l'escola és un factor que es té en compte a l'hora de buscar un allotjament temporal. Reconeixen, però, que hi ha més demanda que oferta i que aquest criteri no sempre es pot complir. 

L'any passat el consistori va reallotjar 3.000 persones cada mes de mitjana en habitatges temporals d'urgència, sobretot pensions.