Una estafa sobre inversions suplanta experts com Xavier Sala i Martín per captar víctimes

Les estafes a través de xarxes socials es multipliquen i sovint fan servir cares conegudes per atraure les víctimes.

És el cas que ha denunciat aquest dilluns l'economista Xavier Sala i Martín, col·laborador de diversos programes de 3Cat:

En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", Sala i Martín ha deixat clar que ell no té res a veure amb cap d'aquests anuncis:

"Els que han llegit els meus llibres saben que crec que no es pot formar en inversions, que ensenyar a jugar a la borsa és com ensenyar a jugar a la ruleta. Per tant, és irònic que es faci servir el meu nom per vendre una cosa que és contrària totalment al que jo crec."

Sala i Martín és només l'últim d'un seguit de noms que els ciberdelinqüents han fet servir per robar els diners dels ciutadans amb clams com ara "Aprèn a invertir gratis" o "Inverteix amb experts". Entre altres ganxos, els estafadors han fet servir influenciadors com Marc Vidal o Francisco García Paramés, director d'una companyia d'assessoria d'inversions.

També s'han donat casos d'estafes que fan servir els noms de bancs i creen pàgines web que simulen les entitats (phishing) per captar les víctimes.

Com funciona l'estafa?

Segons explica en els seus advertiments la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'anunci de l'estafa pot aparèixer a diverses xarxes socials: X, Facebook o Instagram, o arribar-nos per WhatsApp.

En el cas que fem el primer pas, la víctima entra en un grup de WhatsApp on se li fan recomanacions d'inversió. Inicialment, aquestes inversions tenen èxit i els delinqüents treballen per guanyar-se la confiança dels usuaris.

A mesura que aquesta confiança augmenta, des d'aquests grups s'aconsella ja una inversió gran i es promet un rendiment molt més espectacular. Quan l'usuari hi cau, els valors en què suposadament s'ha invertit comencen a perdre valor. En aquest moment, els estafadors aconsellen als usuaris mantenir les inversions o fins i tot augmentar-les i de cop i volta eliminen el grup de WhatsApp i desapareixen sense deixar rastre.

Un altre dels modus operandi d'aquestes xarxes és a través del que la CNMV ha anomenat "xiringuitos financers". En aquests casos, els fraus et condueixen a enllaços a pàgines web de suposades entitats d'inversió amb noms com Forex, FENRISE, XM-SIGNAL, Prime Exchange o Mega Capitals, que no estan registrades a la CNMV ni tenen cap mena de permís per operar amb inversions i movent diners del contribuent.

En aquest enllaç i en aquest altre es pot consultar el registre de les entitats fraudulentes que s'han detectat.

Finalment, segons adverteix l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, també hi ha mètodes que fan que els usuaris es baixin aplicacions que semblen plataformes d'inversió, però són només una façana per donar credibilitat al frau.

Recomanacions

Com diu la dita, no hi ha duros a quatre pessetes. La primera recomanació que fan els organismes i els experts és recordar que les inversions fàcils que ens ajudaran a fer-nos rics ràpidament, no existeixen. Per tant, cal desconfiar si ens fan previsions d'inversió molt acurades i optimistes especialment sobre els moviments a la borsa.

Per això el primer pas si ens arriba alguna mena d'informació és anar a buscar les fonts oficials. En el cas de persones conegudes, els seus perfils de xarxes socials ens donaran alguna pista sobre si promouen aquesta mena de productes.

Una altra recomanació habitual i que serveix en tot l'àmbit digital és no compartir cap mena de dada personal si no tenim molt clar amb qui ho estem fent i sospitar si ens demanen diners d'entrada.

Finalment, si hem estat víctimes d'alguna mena d'estafa cal denunciar-ho a la policia i als organismes competents. A Catalunya es pot fer davant l'Agència de Ciberseguretat i en l'àmbit estatal, a la mateixa CNMV.