Von der Leyen proposa mobilitzar 800.000 milions d'euros per invertir en defensa

La Unió Europea "viu els moments més transcendents i perillosos". Així ha començat la compareixença de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per anunciar la proposta del seu pla de rearmament per a la UE. 

Von der Leyen ha volgut imprimir un to greu davant una amenaça que, en cas de fer-se realitat, tindria "conseqüències devastadores", ha dit. El context que ha dibuixat la presidenta de la Comissió ha acompanyat la seva crida als estats membres perquè inverteixin en defensa i ho facin de manera ràpida. 

No és un negociat senzill, tenint en compte els pressupostos ajustats dels estats membres, per això Von der Leyen suggereix fins a 5 vies per aconseguir l'objectiu ambiciós de mobilitzar fins a 800.000 milions d'euros per reforçar els arsenals europeus. 

No són pocs diners, és una quantitat similar a la que es va mobilitzar amb els fons de la recuperació de la pandèmia. I algunes de les fórmules proposades beuen d'aquelles solucions en un moment de crisi i d'emergència, provocada, en aquell cas, per l'impacte de la covid-19.

Solucions que beuen de la pandèmia

Fórmules com la suspensió de les regles fiscals, les que marquen els límits del deute i del dèficit, i que en aquest cas es traduiria en el fet de concedir barra lliure als estats membres perquè no tinguin miraments a l'hora d'invertir en defensa. Que no pateixin, en definitiva, per si superen els límits establerts de dèficit i deute si l'objectiu és rearmar-se. 

En canvi, tot i que s'hi havia especulat, Von der Leyen no ha recorregut a una altra de les solucions de la pandèmia, que va ser emetre deute conjunt. Aquesta mesura aixeca recels entre els anomenats països frugals, com els Països Baixos, per exemple. 

Una altra mesura és concedir préstecs per valor de 150.000 milions d'euros perquè els estats membres puguin actuar de manera ràpida a l'hora d'incrementar la seva despesa militar. I una mesura nova: redirigir cap a partides de defensa part dels fons de cohesió creats per invertir en polítiques mediambientals o infraestructures per a la promoció d'una economia sostenible.

Crida al capital privat

Igualment, mobilitzar 800.000 milions d'euros ha de requerir, segons Von der Leyen, la implicació del capital privat i també el concurs del Banc Europeu d'Inversions per afavorir aquesta aposta que Von der Leyen considera urgent. Tan urgent, que la presidenta de la Comissió Europea ha enviat una carta a les 27 capitals europees perquè analitzin la seva proposta i la debatin aquest mateix dijous en una cimera d'urgència convocada a Brussel·les amb tots els estats membres. 

Cada cop són més els que veuen inexcusable invertir més en defensa, però a la taula del Consell Europeu també s'hi asseuen díscols habituals, com Hongria i Eslovàquia, que podrien posar pals a les rodes a la proposta de la Comissió. El debat es preveu viu entre els que creuen que el rearmament no fa més que alimentar les dinàmiques bel·licistes i els que veuen que la dimissió per part dels Estats Units d'apuntalar la seguretat d'Europa obliga els estats membres de la Unió Europa a assumir la plena responsabilitat de la seva seguretat.

Von der Leyen ha subratllat que el pla de rearmament s'ha d'impulsar treballant braç a braç amb l'OTAN, però a ningú se li escapa que l'Aliança Atlàntica coixeja cada cop més des que el 20 de gener passat Donald Trump assumia la presidència del principal aliat transatlàntic, que és, al mateix temps, la principal potència mundial.