
El Free the Nipple (Allibera el Mugró) va néixer a França amb l'objectiu de reivindicar un munt de coses a través del pit de les dones. En quin moment està el moviment? Estudis recents han demostrat que les joves d'entre 20 i 30 anys són cada vegada més reticents a portar els mugrons visibles, davant l'augment de l'assetjament sexual als carrers de França. Ens ho explica la periodista Leticia Fuentes.

La història de la Glasgow Women's Library és una excepció. S'allunya de la tradicional classificació de llibres i utilitza un sistema de catalogació basat en els valors feministes. Es tracta d'un sistema inclusiu dissenyat per representar adequadament la història de les dones, les cultures globals, les obres creatives i les veus de les minories. Amb Eva Ontiveros.

Sembla que moltes actrius de Hollywood perdren més quilos quan estrenen una nova pel·lícula. Què hi ha darrere aquest retorn de la primesa extrema? En molts casos es tracta d'un medicament. Són els GLP-1, o potser els coneixeu com a Ozempic, WeGovy o Mounjora, entre d'altres. També parlem dels perills i el costat fosc d'aquests fàrmacs.

Cada vegada són més les dones que decideixen viatjar soles o amb amigues encara que tinguin parella. Al programa parlem amb algunes d'aquestes dones que prescindeixen del què diran els altres i que defensen que passar temps de lleure soles pot enriquir encara més la relació de parella. També entrevistem Laura Ventura, fundadora de Dones Viatgeres, una agència de viatges per a dones, i la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Montse Iserte.

Hi ha artistes que canten des d'un lloc i d'altres que canten des de molts llocs alhora. Parlem de dones que fan música lluny del país on van néixer i que porten les arrels a sobre com qui porta una maleta que no es desfà mai. Bedouine n'és un exemple meravellós, però també Ayra Starr i Tyla.

Què és exactament una primera dama? És una esposa decorativa, una mare de la nació o una figura política sense càrrec oficial? Júlia Bacardit repassa el paper d'algunes de les dones que han viscut a l'ombra del poder però que sovint han acabat exercint-ne molt més del que sembla. Des de Lady Di fins a Eleanor Roosevelt passant per Graça Machel o Michelle Obama.

Què se n'ha fet de les reivindicacions i les demandes de les dones de fa 50 anys? En quin punt es troba el feminisme? Parlem de les jornades "Feminismes en revolta", que se celebren del 12 al 14 de juny a la Fabra i Coats, amb Milena Duch, organitzadora de les jornades, i Muntsa Otero, presidenta de la Xarxa Feminista.

Per què les dones segueixen portant talons tot i saber que són altament perjudicials per a la musculatura de tot el cos? En quin moment es van posar de moda aquest tipus de sabates? En parlem amb la podòloga Maria Céspedes i la historiadora de l'art Sílvia Rosés.

Arran del concert que Olivia Rodrigo va fer fa uns dies al Teatre Grec de Barcelona, amb la periodista musical Marta Pallarès parlem sobre els vestits "'baby doll". Són un tipus de vestits força curts, que sembla que sexualitzin les dones que el porten. Ara bé, lluny de ser una expressió del patriarcat, són una eina d'empoderament femení.

Amb la periodista musical Olga Ábalos, parlem sobre tres cantants de Puerto Rico que van marcar una època: Myrta Silva, Sylvia Rexach i Ruth Fernández. Són tres referents musicals que han deixat una gran empremta en les creacions de Bad Bunny.

Des de fa més de 100 anys, la figura de la "femme fatale" ha ocupat pàgines i minuts de pel·lícules. Són dones sovint seductores, que tenen les regnes de la seva vida i que no es deixen sotmetre al desig masculí. En parlem amb la divulgadora de la Història de l'Art Elena Sotoca.

Les anomenades "deepfake", les imatges generades o trucades a través d'una intel·ligència artificial, s'han convertit en una nova manera d'exercir violència masclista sobre les dones. En parlem amb la politòloga Georgina Monge i la investigadora Nuria Alabao.

L'escriptora mexicana Valeria Luiselli acaba de publicar "Principi, mig, fi", una novel·la que es pregunta molt sobre els principis: com trobar nous principis i nous mites, noves maneres d'explicar el món. L'escriptora Irene Pujadas hi ha parlat i mostra algunes de les reflexions que li ha deixat Luiselli.

Amb la periodista musical Marta Pallarès, parlem sobre Mathangi Arulpragasam, altrament coneguda com a M.I.A. És una artista britànica força polèmica després que s'hagi declarat obertament favorable a Donald Trump i amb un discurs religiós que també ha aixecat polseguera.

Amb la periodista Leticia Fuentes, parlem sobre la prova pilot que s'ha posat en marxa en una estació del metro de París: han creat un espai reservat només per a dones que ha de servir per evitar l'assetjament i agressions al transport públic.

Com ha augmentat la participació de les dones en la vida política? Per què, malgrat que hi ha lleis que en teoria ho haurien d'impedir, encara hi ha persones que, per ser dones, no aconsegueixen càrrecs importants en política? En parlem amb la investigadora de la UPF Alba Huidobro i la politòloga Georgina Monge.

Marta Armengou recupera una dona fonamental de la història del cinema contemporani. Barbara Hammer va fer allò que gairebé ningú estava fent al cinema: filmar experiències lesbianes des de dins, amb humor, sensualitat, experimentació formal i una enorme llibertat creativa, i va obrir camí a moltes cineastes posteriors.

"Miss Jobson" és un documental sobre Diane Jobson, una icona rastafari a Jamaica que va ser amiga íntima i advocada de Bob Marley. Passats els 80 anys continua exercint a Kingston per defensar els més indefensos, i se la coneix com "l'advocada rasta" o "l'advocada dels pobres". Però "Miss Jobson" és també un retrat sobre l'amistat entre dues dones, amb el pas del temps. En parlem amb la seva directora, Amanda Sans Pantling.

Teresa Travieso és una autèntica pionera de la fabricació de ninots i titelles. Fa més de 50 anys que s'hi dedica i en fa més de 30 que en ven, en fabrica i en repara a la botiga que té al centre de Barcelona. Amb ella, parlem sobre ser dona i manegar els fils d'una indústria que tradicionalment havia estat dominada per homes.

Fins ara, en ple 2026, no s'ha publicat el mapa complet del clítoris; una anomalia científica i humana que s'agreuja quan es compara amb la publicació del mapa del penis, que es va donar a conèixer fa 30 anys. Per què ha trigat tant? En parlem amb la periodista Marta Martínez i la fisioterapeuta Mireia Grossmann.