A la recerca del vestit "perfecte": la pressió estètica a les festes de graduació
S'acosta final de curs i, per a molts estudiants, la festa de graduació. Una celebració que, amb els anys, s'ha anat transformant fins a assemblar-se cada cop més a les grans festes que veiem a les pel·lícules de Hollywood o a les tradicionals celebracions dels quinze anys populars en alguns països sud-americans.
Aquesta tendència va acompanyada, especialment entre les noies, d'una pressió per trobar un vestit que compleixi les expectatives, que sovint són molt altes. Els últims anys han proliferat botigues que es dediquen a vendre aquest tipus de roba a preus més o menys econòmics.
Al voltant d'aquestes dates, en alguns establiments de Barcelona s'hi formen cues. Són botigues que s'omplen d'adolescents que busquen el conjunt ideal. Aquesta afluència evidencia la dimensió que han adquirit les festes de final de curs.
"Darrere de cada necessitat nova, s'inventen alguna cosa per vendre, sobretot a les dones", diu l'assessora d'imatge i activista contra la pressió estètica Marta Pontnou.
La majoria de les clientes són adolescents d'uns setze o divuit anys, que busquen un vestit per celebrar que acaben quart d'ESO, segon de batxillerat o un grau. "És un moment en què la personalitat i l'autoestima encara s'estan formant, som vulnerables", explica Pontnou.
L'experta considera que moltes joves acaben vivint la graduació més pendents de la imatge que no pas de la celebració en si: "S'obliden que és una festa per passar-ho bé i només estan pendents de l'estètica, abans i durant la festa", assegura.
Pontnou critica també l'homogeneïtzació de la moda en aquesta mena d'esdeveniments: "No hi ha un criteri estètic ni personalitat." Denuncia que els vestits acostumen a respondre a un únic model: mateix tipus de tall, mateix teixit i una imatge molt concreta de cos i feminitat.
Aquesta uniformitat també es reflecteix en les talles. "La talla és única i molt petita, i després de fer molta cua tampoc hi ha gaire varietat", explica una estudiant en una d'aquestes botigues en declaracions al programa de TV3 "Tot es mou".
Per Pontnou, aquest és, precisament, un dels principals problemes: tant els vestits com els maniquins "són tots iguals i no abracen la diversitat".
Més diners i més temps per a les noies
Que la pressió estètica recau més sobre les dones que sobre els homes no és cap novetat. I que els homes també la pateixen, tampoc. Però més enllà de la pressió social i dels cànons de bellesa, hi ha una diferència en els diners, el temps i l'energia mental que uns i altres destinen a la seva imatge.
No passa només en festes de graduació, sinó que la bretxa es manté tota la vida. És un tema que sovint surt a les converses entre els convidats a un casament.
"A les dones se'ns han creat necessitats estètiques multiplicades per mil", explica Pontnou. El vestit, les sabates --de taló--, les arracades, els complements, la bossa, les ungles, el maquillatge o el pentinat formen part d'una llista gairebé obligada.
Tot d'ítems que, a banda de tenir un cost econòmic considerable, requereixen invertir hores de cerca, planificació i decisió, per intentar no repetir conjunt i adaptar-se a les convencions socials.
Segons Pontnou, "la feina que ha fet la pressió estètica és tan profunda que no sabem diferenciar si fem el que fem perquè realment volem". I les que decideixen apostar per aparences o conjunts alternatius, s'enfronten a mirades i preguntes: "La diversitat s'ha de justificar", lamenta.
Molts homes, en canvi, opten per fórmules més simples i reutilitzables: "Primen la comoditat: americana, pantalons i vambes", peces que poden repetir en diferents ocasions sense que això sigui objecte de comentari o judici social.
Més referents que mai, però mateix patró
La indústria de la moda continua "perpetuant determinats estereotips estètics a través de les xarxes socials, les sèries, les marques i, fins i tot, els maniquins de les botigues".
Segons Pontnou, l'homogeneïtat en la manera de vestir s'explica, en part, pels referents actuals: "Ara, les actrius i les cantants les tenim molt més a prop. Són més accessibles i ens parlen directament a nosaltres."
Les xarxes socials, especialment TikTok i Instagram, fan que tinguem més referents que mai, però també exposen constantment els usuaris a centenars de vídeos amb una mateixa estètica, que l'algoritme contribueix a reforçar.
"No t'ensenyen dones amb pantalons i americana, com podrien ser alguns referents del futbol femení", apunta Pontnou.
Una dinàmica que, més enllà de les xarxes, també continua apareixent a la publicitat i al cinema, especialment a les catifes vermelles, on es continua premiant un determinat estil estètic i una aparença física cada cop més controvertida.
