CaixaForum mostra la part més desconeguda i transgressora de l'escola Bauhaus

Fotografies amb alumnes disfressats amb els vestits més inversemblants, collages i cartells serveixen per dibuixar la vida interna d'aquesta escola alemanya que va impulsar grans arquitectes i dissenyadors com Mies van der Rohe. Un dels aspectes més curiosos de la Bauhaus van ser les seves llegendàries festes, que tenien un clar objectiu pedagògic, tal com ha explicat Marta Gili, responsable de fotografia de la Fundació La Caixa. En la mateixa línia ha parlat la comissària de l'exposició, Mercedes Valdivieso, que ha manifestat que l'element festiu va tenir a la Bauhaus una funcionalitat pedagògica: actuaven com a catarsi davant les tensions, propiciaven la feina en equip i fomentaven el contacte entre l'escola i una població "massa recelosa de la modernitat". La Festa del Metall, que a l'exposició s'ensenya en una sala amb les parets i el terra completament metal·litzats, era la més espectacular d'aquelles celebracions, tot i que també va ser molt important la Festa Blanca. L'exposició serveix també per fer un recorregut a la història de l'escola, des de l'idealisme combatiu als inicis, el 1919, fins a la consolidació del racionalisme, el seu senyal d'identitat, ja a inicis dels anys 30. La Bauhaus va ser el gran experiment vital d'una comunitat formada per 1.400 joves que, després de la fallida del vell ordre i la traumàtica experiència de la Primera Guerra Mundial, es van llançar amb entusiasme a la construcció d'una utopia social. La febre fotogràfica que es va desencadenar entre alumnes i professors va propiciar que hagin arribat fins als nostres dies nombrosos testimonis gràfics del dia a dia a la Bauhaus, en les seves tres seus: Weimar, Dessau i Berlín.