Celebrar un festa de divorci: "L'amor se'n va anar pel vàter, però l'amistat va quedar-se allà"

Catalunya va registrar més de 13.000 divorcis l'any passat, segons l'Idescat. Però separar-se no sempre implica acabar malament. L'Andreu Font i l'Anna del Pino es van divorciar i ho van celebrar amb una festa conjunta amb tots els seus amics. Anys després, continuen mantenint una amistat que va sobreviure al final de la relació, i ho han explicat a "El suplement".

Un comiat poc convencional

En quin moment se'ls acudeix fer una festa conjunta? Expliquen que l'amistat era un punt clau:

A més, la celebració també era una manera de dir adeu als amics de l'altre.

La convocatòria la van enviar per mail als seus amics i van avisar de la naturalesa de la festa, perquè al text hi posava: "aquí haureu d'apoquinar, perquè això no és una boda". Citaven els assistents a una guingueta a Vilassar de Mar: va ser un dia de platja, arròs, fotografies i regals dobles, com ara anells de llaminadures de sucre.

El comiat entre ells dos va acabar amb una abraçada molt forta a l'estació de Rodalies.

Un casament per motius pràctics

Malgrat que es van conèixer de petits, l'amor entre l'Andreu i l'Anna va sorgir a la vintena: ella, graduada en periodisme i ell, astrofísic.

Van aventurar-se a viure als Estats Units junts per una feina d'ell. I abans d'anar-se'n, es van casar perquè ella pogués buscar oportunitats laborals. Però va ser una unió sense festa i per motius pràctics, tot i que estaven enamorats. Així ho diu l'Anna: "Jo mai m'havia imaginat casant-me… A sobre, jove i perseguint un home."

Un divorci a distància

Després va aparèixer Londres, on ella també el va seguir. Allà va començar a torçar-se la relació i, cinc anys després de començar-la, ella va decidir fer front al problema evident que ignoraven. Estaven cuinant i l'Anna recorda que li va dir: "Andreuet, vine, seu a taula, xerrem". Explica que, sobre el paper, la relació havia de funcionar, però no ho feia.

Com que tots dos vivien a Londres i no tenien temps per fer els tràmits plegats a Barcelona, van donar poder notarial als seus pares perquè els gestionessin el divorci: "La solució que vam trobar és que no ens vam divorciar nosaltres, sinó que la seva mare i el meu pare es van separar per nosaltres", explica l'Andreu.

Una amistat duradora

Ara també tenen famílies per separat i coneixen a les seves respectives parelles. De fet, el dia que l'Andreu va conèixer la parella de l'Anna, la dona de l'Andreu va trencar aigües i aquella nit va néixer la seva filla gran.

Els diners dels mobles que van vendre en separar-se els van guardar en un dipòsit i van fer sopars fins que van deixar-lo a zero. Malgrat això, continuen fent sopars, demostrant així que l'amistat és possible després de l'amor.

Desitgen que "tant de bo poguéssim estimar més quan hi ha problemes", ara bé, creuen que no son exemple de res i que, per ells, ha estat tot natural.