Com acabar amb l'estigma de les persones sordes al Pakistan, a "Mans en moviment"
Al Pakistan, als nens sords no se'ls posa nom: són considerats socialment inútils i se'ls deixa en la misèria. Però sempre hi ha persones que es qüestionen la tradició i les inèrcies culturals que vulneren els seus drets, com l'Aniqa i la seva filla Narjis. La lluita de totes dues ha anat més enllà amb la creació d'una escola per a nens i nenes sords.
Aniqa Bano, una dona pakistanesa que va saber escoltar el silenci, és la protagonista de "Mans en moviment", que "El documental" estrena el 16 de maig, juntament amb la seva filla Narjis. És una història que parla d'un compromís i de com la integració i la igualtat d'oportunitats per a totes les persones suposen un benefici directe per a la convivència dins de la societat.
L'estigma de les persones sordes
En plena serralada del Karakòrum, al Pakistan, l'Aniqa va donar a llum una nena sorda, la Narjis. Fins aleshores, desconeixia no només el rebuig i l'estigma que patien aquestes nenes, sinó també la seva pròpia existència, ja que ni tan sols tenien nom i estaven ocultes per la vergonya de les seves famílies.
Li he posat Narjis Khatoon, a la meva filla, perquè ningú li digui 'sorda'.
Setze anys després, la Narjis llegeix els diaris de la seva mare en què narra els obstacles, tant personals com socials, que ha hagut de superar per voler defensar la dignitat i els drets d'un col·lectiu que havia estat condemnat durant segles a no poder tenir una vida plena. Ni tan sols una vida en qualitat d'ésser humà.
Vaig escriure sobre el teu naixement i el repte que va suposar que naixessis sorda.
L'educació: la clau per canviar el destí de les persones sordes
Al documental, mare i filla porten l'espectador per un viatge a través de la regió de Baltistan, on l'Aniqa ha construït una escola i una llar per a persones sordes. Allà, no només reben educació i respecte, sinó que descobreixen un món de possibilitats i drets als quals també poden aspirar.
Deien que els sords no podien aprendre, però tu estàs estudiant i saps llegir.
Els caps de setmana, l'Aniqa i el seu marit anaven als pobles per conèixer nens i nenes sords i les seves famílies. Van descobrir que a la regió de Baltistan hi havia uns 400 nens sords d'entre quatre i divuit anys.
No sabíem que existien perquè, com que se n'avergonyien, els amagaven.
L'Aniqa no només ha lluitat pels drets de la seva filla, sinó que també ho ha fet pels drets de tots els fills i filles de la seva comunitat, i ho ha fet de manera altruista i desinteressada. La Narjis va transformar la vida de la seva mare, i l'Aniqa va canviar la vida a la qual estava condemnada la seva filla.
El silenci forma part de la llengua, però quan és no desitjat i involuntari pot convertir-se en un mur infranquejable.
