De "Cop al Banc Central" a "Han robat la Gioconda": cinc atracaments que no et robaran el temps
Robar un banc o endur-se una obra mestra del Louvre no és exactament una feina qualsevol. Però reconeguem-ho: quan passa, ens hi quedem enganxats. És l'enginy dels lladres, el joc del gat i la rata amb la policia o la sensació que tot pot sortir malament en qualsevol moment? En aquestes recomanacions de la plataforma 3Cat, segurament, hi trobaràs una combinació de tot plegat.
Han robat "La Gioconda"
El 1911 algú va tenir una idea brillant (o molt poc assenyada): endur-se la pintura més famosa del món del Museu del Louvre. I ho va aconseguir. Han robat "La Gioconda" reconstrueix la investigació d'un dels robatoris més increïbles de la història de l'art, que es va desenvolupar en un clima de tensió política que va convertir el cas en un fenomen mundial. Amb una investigació plena de girs i sospitosos il·lustres, com Pablo Picasso.
Durant gairebé dos anys, l'absència del retrat més famós del món va donar peu a tota mena de teories i sospites. Quan finalment es va identificar l'autor del robatori, el retorn de l'obra va ser tot un esdeveniment. Aquell episodi no només va captivar l'opinió pública, sinó que va acabar convertint "La Gioconda" en una icona global, envoltada d'un misteri que encara avui la fa irresistible.
Supermercat Consum: un atracament de pel·lícula
Ara que la plataforma 3Cat acaba d'estrenar nova temporada del pòdcast de "Crims", recuperem la història d'un atracament carregat de tensió i girs inesperats. El divendres 2 de juny del 2000, a les 21.10, els treballadors del Supermercat Consum del carrer Roger de Flor, 85, de Barcelona, estan recollint i netejant l'establiment, que tot just fa deu minuts que ha abaixat la persiana als clients. A dins, l'ambient és el d'una jornada que s'acaba: caixes tancades, escombres en marxa, converses disteses. Tot sembla tranquil.
Un dels empleats surt al carrer per la porta del darrere per llençar la brossa. No ho sap, però a fora hi ha tres homes esperant. En qüestió de segons, aprofiten el moviment per colar-se dins del local. Porten la decisió presa i no han vingut a comprar res.
El que ve després és un atracament de pel·lícula: treballadors convertits en ostatges, armes que apareixen, crits, tensió i un seguit de moviments que desencadenen una persecució pels carrers de l'Eixample. Hi ha pànic i una fugida tan espectacular com temerària. El pòdcast de "Crims" reconstrueix minut a minut aquest assalt tan cinematogràfic com inquietant, amb la precisió d'un thriller i la cruesa d'una història real que, encara avui, costa de creure que passés així.
Delictes d'art
"Delictes d'art" és una sèrie documental que narra les històries darrere dels robatoris d'art més increïbles i mira de donar resposta a diferents preguntes: Com van desaparèixer dos Van Gogh a Amsterdam i van reaparèixer a Nàpols catorze anys després a la cuina d'un traficant de la Camorra? Què va passar amb la famosa "Nativitat amb Sant Francesc i Sant Llorenç" de Caravaggio, en mans del cap mafiós Badalamenti?
Aquestes són només dues de les preguntes que fan de fil conductor de "Delictes d'art". Qüestions que semblen la premissa d'una novel·la negra, però fan referència a casos reals. Una sèrie que ens endinsa en els robatoris d'art internacionals més espectaculars i intrigants del segle. D'Amsterdam a Atenes, de Roma a Miami, de Nàpols a Bucarest: cada episodi explica la història d'un robatori d'art famós amb accés exclusiu als criminals que hi ha al darrere i als detectius que els van atrapar o que, com a mínim, ho van intentar.
Un recorregut, de sis capítols, pels cops més sonats del segle.
Clark Olofsson, el responsable de la síndrome d'Estocolm
No és un documental, però també té una base real. Durant cinc temporades, "El búnquer", a part de guanyar un Premi Ondas, ha donat a conèixer els personatges històrics més desgraciats del planeta, la cara B dels llibres d'història de la mà d'en Peyu, en Jair Domínguez i la Neus Rossell. Entre assassins, dictadors, delinqüents i malfactors val la pena recuperar la biografia de Clark Olofsson.
Un home suec està complint una pena de presó per robatori, quan, de sobte, rep una trucada. A l'altra banda de la línia hi ha la policia d'Estocolm. Li expliquen que el seu antic company de cel·la s'ha ficat en un bon embolic: la policia el té rodejat a dins d'una seu bancària. L'home està molt nerviós i té els empleats del local retinguts a punta de pistola. Entre les seves exigències diu que vol veure en Clark perquè faci de mediador entre ell i la policia. Una història real que va donar nom a la síndrome d'Estocolm.
Altres personatges que han passat per "El búnquer" i van convertir el delicte en llegenda són: Gordon Goody, un dels protagonistes del robatori més famós d'Anglaterra i el Vaquilla, un bandoler d'extraradi, inspirador del cinema quinqui.
Cop al Banc Central
L'atracament més gran a un banc del nostre passat recent es va fer el 23 de maig del 1981. Un grup d'onze atracadors va retenir 263 ostatges a l'edifici del Banc Central de la plaça Catalunya de Barcelona. Qui eren els atracadors? Què volien? Qui va planificar l'assalt?
"Cop al Banc Central" és un documental del "Sense ficció" que dona resposta a aquests interrogants i relata, amb la veu dels seus protagonistes, les 36 hores d'angoixa i incertesa que es van viure durant un dels atracaments més espectaculars de la història recent de Catalunya. El treball recull el testimoni del líder del grup d'atracadors, que no havia fet mai declaracions públiques sobre el cas, i dels treballadors i els clients del banc que van ser retinguts com a ostatges. Una producció imprescindible per entendre un episodi clau de la crònica negra catalana.
