De "Manicòmics" a "Persones humanes": cinc recomanacions (amb humor) de la plataforma 3Cat

Què és l'humor? Per què travessa totes i cadascuna de les esferes de la nostra vida? Què ens fa pixar de riure? No tenim respostes per a aquestes preguntes, però el que sí que tenim són un seguit de propostes que segur que et faran passar una bona estona, i que potser fins i tot potser et faran trobar aquestes respostes.

"Manicòmics"

A Catalunya fa temps que vivim un auge de l'humor en català: xous de stand up cada setmana, una proliferació de micros oberts per anar a provar text o festivals de música que (també) programen comèdia són només un exemple del bon estat de salut en què es troba l'humor a casa nostra.

"Manicòmics" és un bon exemple d'això. Un programa presentat per Ignasi Taltavull, el 50% del pòdcast d'èxit "La Ruina", on es troba amb diferents còmics de l'escena actual del país per parlar sobre qüestions que els obsessionen com la mort, la frustració, el sexe, la vellesa o el català. Una dèria que és la matèria primera sobre la qual han construït, cadascun d'ells, un monòleg inèdit que s'intercala amb les converses que tenen amb el presentador.

En aquest programa podem veure humoristes com Magí Garcia, Irene Minovas, Òscar Andreu, Eva Soriano, Andrés Fajngold, Charlie Pee o l'altre 50% de "La Ruina", Tomàs Fuentes, parlant dels seus problemes, de les seves cabòries o, com ells acostumen a dir, de "les seves merdes", que moltes vegades es dona el cas que són, també, les nostres.

"De bon humor"

"De bon humor" és una sèrie documental que reflexiona sobre els mecanismes de l'humor, presentat per Llum Barrera. Ho fa analitzant-lo des de diferents perspectives i amb personatges que han fet de l'humor la seva professió, com Tricicle, Toni Soler, Quim Masferrer, el mag Lari, Joan Pera, Carlos Latre, la Cubana, els Òscars, Faemino y Cansado, el guionistes del "Polònia" i l'"APM?", o els pallassos de Pallapupes.

Un exercici per mirar d'entendre com és el sentit de l'humor i quines particularitats té a casa nostra o com funciona en altres parts del món. Ens fan gràcia les mateixes coses? Com condiciona la cultura el sentit de l'humor? Quins són els temes tabú?

Per donar resposta a aquestes preguntes, la presentadora parla amb ciutadans de diferents països que fa anys que viuen a Catalunya i descobrirem quines són les diferències entre el que ens fa riure a nosaltres i el que els escandalitza a ells, i a l'inrevés. "De bon humor" no és una tesi doctoral sobre l'humor, però té vocació d'explicar-lo de manera seriosa i, a la vegada, fer-nos passar una estona divertida.

"Herois quotidians"

"Herois quotidians" és el que científicament es coneix com "una anada d'olla" perpetrada per Empar Moliné, Àlex Torío i Juan Carlos Ortega. Un programa que treballa l'humor des d'una altra perspectiva: ens proposa observar la quotidianitat de forma alternativa i amb una mirada divertida i surrealista que evidencia els estereotips, els clixés i els nostres prejudicis.

Ho fa a través de falsos reportatges protagonitzats per personatges pintorescos, com el primer cantautor de dretes del món, uns monjos de Montserrat que esculpeixen les cares de Lluís Companys, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla a la muntanya de Montserrat, inspirats en el Mont Rushmore dels Estats Units, o un parapsicòleg que es dedica a recollir psicofonies només en català.

"Herois quotidians" estira la realitat fins a capgirar-la per convertir-se en una barreja deliciosa de sàtira, ironia i mala bava que posa al descobert els tòpics i prejudicis de la nostra societat amb una lucidesa extraordinària.

"La cosa nostra"

"La cosa nostra" es podria definir com l'ensenya del late night a casa nostra. Un programa diari, presentat i dirigit per Andreu Buenafuente, que va ser la consolidació del format després de fer el "Sense títol" i l'avantsala d'un Buenafuente més madur amb "Una altra cosa".

El programa repassava l'actualitat amb un monòleg inicial, tenia col·laboradors com Oriol Grau, Fermí Fernández, Sergi Mas, Santi Millán (fent el mític Paco, que es va colar a la gala dels Oscars amb un carnet del Caprabo) o José Corbacho (interpretant el Sebas), i cada dia s'entrevistava un personatge que seia en un sofà de vaca que es va convertir en icònic.

"La cosa nostra" va ser un programa molt estimat i, molt probablement, un dels detonants que alguns joves espectadors, que esdevindrien futurs guionistes pensessin: "Jo de gran vull treballar fent això!" (com és el cas del qui escriu aquest article).

"Persones humanes"

Però si parlem de xous de comèdia, hem d'anar a l'inici de tot plegat: el 15 d'abril de 1993 s'emetia a TV3 el primer capítol de "Persones humanes". Aquest programa, presentat i dirigit per Miquel Calçada (aka Mikimoto, en aquell moment), va ser l'espurna que va encendre una nova manera de fer humor com no l'havíem vist mai (i en català).

Va ser el primer late night de TV3 (i dels primers de l'estat) i llavor de grans programes que vindrien després, com el "Sense títol" o "La cosa nostra". "Persones humanes" va ser un programa inspirat en els xous dels Estats Units, com podien ser el "Saturday Night Live", "The Tonight Show" de Johnny Carson o "The Late Show" amb David Letterman, per citar-ne només alguns.

Mikimoto va adoptar la ironia dels conductors americans i un humor original i trencador que desconeixíem. El "Persones humanes" va ser un programa pioner i polèmic que va comptar amb grans col·laboradors com Quim Monzó o el Dr. Soler, i planter de joves talentosos com Toni Clapés o el mateix Andreu Buenafuente, que després portaria el late night català a un altre nivell.