El Correllengua Agermanat acaba a l'Alguer després de mobilitzar 180.000 persones pel català
La primera edició del Correllengua Agermanat va acabar aquest dimarts al vespre a l'Alguer, a Sardenya, després de disset dies de recorregut pels territoris de parla catalana.
Segons l'organització, més de 180.000 persones han participat en els actes d'aquesta mobilització en defensa de la llengua, que ha fet arribar una mateixa flama des de Prada, al Conflent, fins a l'Alguer.
La flama de tot un poble en moviment
La flama es va encendre el 19 d'abril a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, i des d'aleshores ha recorregut més de 1.500 quilòmetres.
La cursa de relleus ha passat per la Catalunya del Nord, el Principat, el País Valencià, les illes Balears i l'Alguer, amb més de 80 aturades en municipis dels diferents territoris dels Països Catalans. En total, 30.000 portadors de flama s'han anat rellevant al llarg del recorregut.
Els organitzadors presenten aquesta primera edició agermanada com una mobilització històrica per reivindicar la vitalitat del català i la necessitat de coordinar polítiques lingüístiques més enllà de les fronteres administratives.
Un dels moments centrals del recorregut va ser el 22 d'abril a Barcelona, on desenes de milers de persones es van concentrar a la plaça Comercial del Born.
L'acte, amb la participació d'una cinquantena d'entitats de la capital catalana, va incloure la lectura del manifest a càrrec de la comunicadora Laura Grau i el poeta i escriptor Carles Rebassa.
La jornada es va tancar amb la interpretació col·lectiva de la cançó "Amb el cor", amb dotze grups musicals, i un concert d'Auxili.
Tres dies més tard, el 25 d'abril, la flama va arribar a València coincidint amb la Diada del 25 d'Abril, que commemora la batalla d'Almansa. L'arribada a la plaça de Sant Agustí va confluir amb la manifestació organitzada per Acció Cultural del País Valencià.
El músic Xavi Sarrià va llegir el manifest del Correllengua Agermanat i la jornada va culminar amb el concert de La Gossa Sorda a Picassent, en el retorn del grup als escenaris deu anys després, davant de 15.000 persones.
El 3 de maig, la flama va arribar a Palma després de recórrer Mallorca sota la pluja i el mal temps. L'acte de cloenda de l'etapa mallorquina es va fer a la plaça d'Espanya, sota l'estàtua del rei Jaume I, organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear.
El president de l'OCB, Antoni Llabrés, va definir el Correllengua Agermanat com "un crit col·lectiu que diu que la nostra llengua és viva i que té futur perquè hi ha generacions disposades a fer-la seva". L'acte es va tancar amb els assistents cantant "La Balanguera".
A l'Alguer, l'arribada de la flama va coincidir amb la festa de Sant Joan de la Porta Llatina, que commemora la victòria dels algueresos contra els francesos i sasseresos.
La cloenda posa punt final a un recorregut que ha volgut unir, simbòlicament, tots els territoris de parla catalana amb una sola flama compartida.
Una idea jove que es va fer gran
El Correllengua va néixer a Mallorca el 1995, impulsat per Joves de Mallorca per la Llengua i inspirat en la Korrika del País Basc. Després es va estendre al País Valencià, de la mà d'Acció Cultural del País Valencià, i al Principat, amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.
L'edició del 2026 ha estat plantejada com el primer Correllengua que recorre tots els territoris de parla catalana amb una mateixa flama.
Com a epíleg, el 9 de maig la flama viatjarà al Parlament Europeu, a Brussel·les, per reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea.
