El Parlament avala que cal refundar la DGAIA, "un sistema desbordat" després de les retallades
Informe clar i contundent del Parlament sobre el desgavell de la DGAIA. Després d'un any d'anàlisi per les denúncies d'irregularitats i mancances, la comissió d'investigació sobre les activitats de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència ha enllestit el seu dictamen. El document s'ha debatut i ha quedat aprovat aquest dimecres al Parlament, amb els vots a favor del PSC, ERC i Comuns.
L'informe assenyala que el sistema d'atenció als menors està "desbordat" i insta l'administració a fer els deures i a fer una "autèntica refundació" de l'organisme.
També indica que el sistema ha funcionat "des de la lògica de l'emergència". Així mateix, des del 2015 els casos atesos per la DGAIA han augmentat un 84% i el nombre de menors tutelats ha augmentat un 71%. No obstant, "els recursos no s'han incrementat en la mateixa proporció".
A més, assegura que no hi ha hagut cap mena d'autocrítica per part de tots els equips que han estat al capdavant del Departament de Drets Socials.
En aquest sentit, han admès que el 2018, amb l'arribada de més menors estrangers, el model es va tensionar, però asseguren que la crisi ve d'abans, de l'etapa "convergent", quan es van destruir un centenar de places.
A més, assenyalen que l'aplicació del 155 i la pandèmia van contribuir a abusar dels contractes d'emergència i això ha fet que el sistema es desbordi.
Es constata que l'augment de menors atesos no ha anat acompanyat d'un reforç suficient de la DGAIA, perquè hi ha mancances com sistemes informàtics obsolets o falta de protecció dels alertadors. I el Parlament recorda que els errors de l'administració no poden recaure en els joves.
Calen més recursos i més famílies d'acollida
Actualment, només el 5% de les places són públiques i 150 de 157 centres residencials més habituals estan externalitzats en entitats privades i cap govern ha revertit el sistema.
El dictamen conclou que els professionals tenen sobrecàrrega de treball i que hi ha massa rotació, ràtios excessives i una bretxa salarial del 36% respecte als centres públics. En aquest sentit, aposta per abordar l'equiparació salarial abans del 2030, i per aprovar aquest 2026 una convocatòria extraordinària d'oferta pública.
El document advoca per potenciar les famílies d'acollida, per damunt de l'ús de centres, que a més s'han de fer progressivament més petits, amb un màxim de deu places i sense internar menors de sis anys. I referma l'aposta pel model Barnahus, els espais específics per a menors víctimes de violència sexual.
Els professionals de centres d'acollida de menors han alertat diverses vegades de la falta de recursos i de la poca transparència del sistema.
Respecte a això, el text final no incorpora el punt set del dictamen que instava a "eliminar el marge de lucre opac de les entitats de la gestió externalitzada".
Aquest punt va ser validat a la comissió d'investigació però, segons fonts parlamentaries, el PSC va votar erròniament en comissió el redactat proposat pel PP i secundat per Vox i la CUP. Per aquest motiu, els socialistes van demanar que a la votació final es votés per separat. Finalment, tots les grups hi van votar en contra.
La majoria d'investidura l'avala al Parlament
El dictamen va quedar aprovat aquest dimecres per 68 vots a favor del PSC, ERC i Comuns, 67 en contra i 0 abstencions.
Des de Junts van indicar que la comissió "no ha complert els seus objectius" i van afegir que el dictamen no està a l'altura perquè no es determinen responsabilitats polítiques de la gestió. El PP, per la seva banda, va assenyalar que "falten moltes explicacions" i va considerar que al govern no li importa la DGAIA.
Vox i Aliança catalana no van participar ni aportar cap idea al dictamen. A l'hemicicle, Vox el va qualificar de "pantomima" i Aliança Catalana va acusar el govern de fer "polítiques proimmigracionistes".
Relleu a la conselleria de Drets Socials
El debat al Parlament se celebra la mateixa setmana que la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha deixat el càrrec i el president de la Generalitat ha nomenat Raúl Moreno, educador social i fins fa tres dies secretari general del Departament, com a nou conseller.
El cas de la víctima d'explotació sexual
El maig del 2025 la consellera va dir que la DGAIA s'havia de refundar perquè tenia deficiències. La gota que va fer vessar el got va ser el cas d'una nena víctima d'explotació sexual que el sistema no va saber protegir, i després s'hi van afegir també les denúncies de presumptes irregularitats en els pagaments de prestacions.
Durant els últims mesos s'han condonat els deutes per aquests pagaments indeguts a qui els ha pogut percebre però, en un sistema burocràtic i lent, 5.000 persones van morir sense rebre l'ajut de dependència que esperaven.
