El pròxim curs al Parlament: educació, lleis socials i canvis en el llenguatge sobre la discapacitat
El pròxim curs polític reprendrà el fil. Si l'anterior va acabar amb la compareixença de la consellera d'Educació, ara s'ha de saber què va passar amb l'error, reconegut, a les proves PISA, així com debatre sobre el nivell dels alumnes catalans i sobre la situació que es viu a les aules. Serà en una sessió monogràfica sobre l'educació prevista per a l'octubre, plantejada per Junts per Catalunya.
També s'ha resoldre el futur de la llei per limitar la compra especulativa d'habitatge, proposada pels Comuns, després de l'advertiment del Consell de Garanties que aquesta llei vulnera articles de l'Estatut i de la Constitució. Junts i PP reclamen que es retiri.
A votació, també hi anirà la llei que vol accelerar la construcció de pisos de protecció oficial, pactada entre el govern i els Comuns.
Lleis de marcat caràcter social
PSC i Comuns tenen a la recta final la nova llei de la renda garantida. El text defensa que tingui un import flexible i que sigui compatible amb altres prestacions, com l'ingrés mínim vital, i compatible amb les rendes del treball. Alhora, crea prestacions per a la infància i per a l'habitatge. També preveu un sistema digital, tant per reduir burocràcia com per evitar que hi torni a haver pagaments indeguts.
Per àmplia majoria, s'aprovarà la llei del sensellarisme, amb mesures urgents per fer-hi front i erradicar-lo. La norma obliga els ajuntaments, amb la coordinació de la Generalitat, a oferir un sostre a qui dorm al carrer. Ha estat impulsada per entitats socials com Arrels Fundació, Càritas i Sant Egidi i, al Parlament, pel PSC-Units, Junts, Esquerra, el PP, els Comuns i la CUP.
També està molt avançada la llei de les cambres oficials de comerç, del PSC, Junts, ERC i PP.
Totes dues havien d'arribar al debat final en el darrer ple del juliol, però aquests debats van quedar posposats en espera que el Consell de Garanties Estatutàries emeti els dictàmens que li han sol·licitat Junts i el PPC, en el cas del sensellarisme, i els Comuns i la CUP-DT conjuntament, en el de les cambres.
Desencallar la llei de memòria democràtica
Ara sí, és previst que s'aprovi la llei de memòria democràtica, treballada des del govern del president Pere Aragonès i que hereta el govern del president Salvador Illa.
Un dels punts principals és l'obligació de retirar símbols franquistes de carrers i institucions. També contempla sancions a qui faci enaltiment del franquisme o faci malbé fosses. I defensa incloure la memòria democràtica als plans d'estudi.
Frenar, o intentar frenar, els discursos d'odi
Es vol deixar enllestida la reforma del reglament del Parlament, perquè inclogui les sancions previstes contra els discursos d'odi. Així, dins del reglament i no pas al codi de conducta, les sancions tindran rang de llei i, per tant, la força legal si un cas arriba davant de la justícia.
L'objectiu és evitar que les sancions quedin en paper mullat. És una reforma que impulsen PSC, Junts, Esquerra, els Comuns i la CUP. Per tant, sense PP i volgudament sense Vox ni Aliança.
Les sancions previstes van des d'una amonestació pública (és a dir, una advertència) o una multa que pot anar des dels 600 fins als 12.000 euros.
S'haurà de definir bé què s'entén per discurs d'odi, delimitar-ne la frontera amb la llibertat d'expressió, perquè, com ha marcat el Tribunal Europeu de Drets Humans, en una doctrina assumida pel Tribunal Constitucional, per sobre de tot hi ha la inviolabilitat parlamentària, la que no posa límits al debat dins de l'hemicicle.
El llenguatge sobre la discapacitat
Encara avui dia hi ha lleis catalanes que tenen els termes "disminuït" o "minusvàlid", unes expressions "obsoletes, ofensives i desagradables" com feia notar el diputat Isaac Padrós al ple.
Per encàrrec del president del Parlament, Josep Rull, els partits han posat fil a l'agulla per actualitzar el llenguatge de 25 lleis, perquè sigui respectuós.
Per exemple, es canviarà "persona discapacitada", per "persona amb discapacitat"; de "disminuït psíquic" a "discapacitat intel·lectual" i introdueix el concepte "pluridiscapacitat".
Els mil anys de les Assemblees de Pau i Treva
El setembre arrencarà tot un any d'aquesta commemoració, els mil anys de les reunions medievals, del segle XI, que es consideren l'origen del parlamentarisme a Catalunya.
Van ser impulsades per l'Església i els comtes, amb l'objectiu de frenar la violència dels nobles i protegir els camperols. La primera Assemblea de Pau i Treva es va fer a Toluges, a la Catalunya del Nord, l'any 1027.
Els actes de la Diada arrencaran al Parlament, amb la solemne hissada de la senyera, la més gran de Catalunya, instal·lada davant la façana. És un acte que es va fer ja el 2025, amb la intenció que sigui aquest l'inici dels actes oficials de l'Onze de Setembre. Recordava també la tradició iniciada pel president Pasqual Maragall.
Debat de política general
Un dels grans debats de l'any al Parlament, en el qual cada partit fixa les línies mestres, serà el 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre.
La casualitat ha fet que coincideixi amb el 9è aniversari de l'1-O. És incerta la tornada del president Puigdemont, no té data, però, si fos el cas, el Parlament serà un dels escenaris de la seva rebuda institucional, que el president del Parlament fa dies que diu que té pensada.
De moment, a l'hemicicle es mantenen els dos llaços grocs, un a l'escó de Puigdemont i un a l'escó de l'exconseller Lluís Puig, diputats que fins ara tenen el vot delegat.
