Apicultor amb equip de protecció revisa un quadre d'arna ple d'abelles durant la campanya de producció de mel en una explotació apícola
Un apicultor revisa un quadre d'arna ple d'abelles (ACN/Anna Berga)

Els apicultors tanquen una campanya irregular amb una producció d'unes 2.000 tones de mel

L'hivern plujós de l'any passat va donar pas a una primavera amb molta floració, però la calor de l'estiu ha malmès part de la collita
El periodista Jordi Barranca mirant a càmera
Corresponsal de 3CatInfo a les Terres de l'Ebre
2 min

Aquest 2026 ha estat un any desigual pel que fa a la producció de mel. La primavera va ser molt bona, però la calor intensa i seca i les altes temperatures de l'estiu van fer malbé les flors. Tot i així, es preveu que la producció d'enguany sigui millor que la de l'any passat.

La previsió és passar de les 1.887 tones del 2025 a unes 2.000 enguany. "Ha estat una campanya irregular"; aquest és el resum que en fa Jordi Brull, portaveu del sector apícola de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Explica que les pluges de l'hivern passat els van beneficiar. "Això s'ha traduït en una molt bona collita de les mels més primerenques, com la de romaní", explica Brull. De fet, se n'han produït 20 kg per arna. Són dades positives, sobretot tenint en compte que la sequera els havia malmès la producció dels últims anys.

Tot plegat fa que hagin començat abans amb l'alimentació complementària de les abelles. "Si no ho fem, quan passi l'hivern, moltes hauran mort", assegura.

L'alimentació complementària és el que es dona a les abelles perquè puguin sobreviure quan hi ha poc pol·len o falta de nutrients. És, precisament, el que els ha passat aquí. "Sortir de l'hivern amb una abella vella i molt afeblida ens perjudicaria", assegura.

Apicultor amb equip de protecció revisant arnes de mel en una explotació apícola a la muntanya després d'una campanya marcada per la irregularitat en la producció.
Les altes temperatures han afectat, sobretot, varietats de mel com les d'alta muntanya (ACN/Anna Berga)

Alts costos de producció

La mel de romaní és la més primerenca i "per això s'ha salvat", explica Brull. Però si ens fixem en la resta de varietats, les dades van a la baixa.

"Hem tingut una mica de mel de taronger, sobre els 10 kg per arna", explica Brull. La floració va ser molt curta i quan s'havia d'arribar a les zones d'alta muntanya, ja no hi havia res a fer.

"La sequera va eixugar els prats i, amb només 15 dies, les abelles pràcticament no van tenir temps per a res", sentencia. Això s'ha notat en varietats com la mel de farigola, la multifloral i la d'alta muntanya. "Amb prou feines arriben als 5 kg per arna", diu Brull.

L'emergència climàtica no és l'únic factor a què han de fer front. També han patit l'encariment dels combustibles: "S'han encarit un 35% i això ho notem en el moment de la transhumància."

Per això demanen poder-se beneficiar de les bonificacions agrícoles. "Ara mateix no podem utilitzar ni els descomptes del gasoil agrícola ni tampoc els que s'adrecen als col·lectius professionals", lamenta.

Avui és notícia

Més sobre Agricultura

Mostra-ho tot