Els espigons de Sant Antoni de Calonge, una obra de mai acabar i ja desfasada

Les obres d'estabilització de les platges del municipi, aturades per problemes tècnics, continuen envoltades d'incertesa un any després
La periodista Eva Geronès i Sistané mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo a la delegació de Girona
2 min

La façana marítima de Calonge i Sant Antoni és una de les que més pateixen els embats de les llevantades a la Costa Brava. Temporals com el Gloria o el Harry, però també d'altres de menys destructius, han causat danys estructurals al passeig i destrosses a cases i negocis de primera línia de mar.

Després de dècades de reivindicacions per protegir la costa del municipi, el 2018 es va anunciar el projecte d'estabilització amb la construcció de dos espigons. Unes obres que tot just van començar al setembre de l'any passat i que al cap de poc es van haver d'aturar per problemes tècnics.

Segons explica Jordi Soler Casals, alcalde de Calonge i Sant Antoni, "van començar amb el moviment de sorra, però després van constatar que el dic no podia aguantar la maquinària que havia de moure les peces per la construcció del nou espigó". En aquell moment, es va haver de parar l'obra i això ha comportat perdre una subvenció europea dedicada a aquest projecte.

Obres aturades sine die

Les obres adjudicades per més de 3 milions d'euros havien de millorar la protecció del litoral de Sant Antoni. Preveien l'enderrocament de l'actual espigó des Monestrí i construir-ne un amb la part final corbada.

S'afegia un segon espigó, també corbat, aprofitant l'estructura del que ja hi ha ara a la platja gran de Palamós i que data del 1915. Havien d'estar enllestides el juny del 2026, però un any després les obres segueixen aturades perquè el projecte s'ha de refer.

Un projecte que ha quedat desfasat

Segons el director del projecte de consolidació i catedràtic d'Enginyeria hidràulica a la Universitat de Cantàbria, Mauricio González Rodríguez, l'estudi per a l'estabilització del litoral de Sant Antoni de Calonge va començar fa dues dècades, per tant, després de tants anys caldria revisar-lo tenint en compte les condicions climatològiques actuals. Per exemple, els canvis que ha tingut el fons marí o l'augment del nivell de l'aigua.

"Quan es van fer els estudis, les projeccions de canvi climàtic en aquella època eren molt més favorables, no eren tan pessimistes", apunta González Rodríguez.

En aquest moment toca revisar-lo amb les condicions més desfavorables pel canvi climàtic.

González defensa que conceptualment la solució idònia segueix sent la dels dos espigons.

Ara mateix el projecte segueix envoltat d'incertesa. La direcció general de Costes, que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, no aclareix en quin punt està ni qui assumirà el cost dels errors tècnics.

Mentrestant, a Calonge i Sant Antoni seguiran pendents de les llevantades mentre no els arriba una solució definitiva.

Avui és notícia

Més sobre Infraestructures

Mostra-ho tot