Medicà Numa, novembre del 2017
Medicà Numa, novembre del 2017 (Medicane Numa, novembre del 2017)

Què és un medicà, un minihuracà mediterrani

Redacció
3 min

Vist des de fora, els medicans, o minihuracans mediterranis, són els germans petits dels huracans formats al Mediterrani. Tenen semblances, però també moltes diferències.

Medicà

Es tracta d'una depressió profunda i de dimensions molt reduïdes. En general, menys de 200 km i, sovint, més pròxima als 100 km de diàmetre. El seu nom ve de "medicane", "mediterranean" i "hurricane" i es va començar a estudiar a la dècada dels anys 80. Molts no tenen nom ni un gestor o responsable únic de la seva detecció i seguiment posterior.

A l'inici és semblant a una borrasca convencional que arriba al Mediterrani amb aire fred en altura, l'anomenada "gota freda", però la falta de vents que l'arrosseguin i la persistència damunt d'aigües càlides –aquest any, rècord– fan que en el moment que coincideix la pertorbació en superfície amb l'aire fred en altura es retroalimentin i es formi un intens camp de vent al voltant i pluja molt intensa.

A diferència dels huracans tropicals, els medicans es poden formar amb temperatures del mar superiors als 20 ºC, però això també és aproximat. En general, a la tardor i amb una temperatura del mar per sobre dels 25 ºC és quan es donen les millors condicions perquè es formin.

Quines diferències hi ha amb un huracà?

Un huracà és una depressió molt profunda, amb un diàmetre d'entre 400 i 800 km. Tenen noms i, en el cas de l'Atlàntic Nord, per exemple, l'organisme de referència és el National Hurricane Center, amb seu a Miami.

Tota l'estructura és càlida. El seu aliment és l'aigua marina càlida, per sobre dels 26,5 ºC. Té 5 categories en funció de la velocitat dels vents, des de la 1, amb vents sostinguts superiors als 117 km/h, fins a la 5, amb vents sostinguts de més de 250 km/h.

Només es formen entre els 10 i 25 graus de latitud nord i sud. Per tant, necessiten, igual que els medicans, no ser arrossegats quan es formen pels corrents generals de vent.

Els medicans de les últimes dècades

La matinada del 2 d'octubre del 1986 l'illa de Mallorca va viure un fenomen violent. El port de Sóller, al nord de l'illa, va registrar un cop de vent de 180 km/h.

Els espectadors catalans van sentir per primer cop l'explicació de "petit cicló mediterrani" al nostre Antoni Castejón. Llavors encara no es feia servir el terme "medicà".

Entre les illes Balears i les costes d'Alacant i Múrcia, un medicà es va situar damunt del mar la tardor del 2007. En forma de tempesta convencional, passava per damunt de Mallorca amb 2 víctimes mortals.

Davant de la costa d'Alacant i Múrcia, els fenòmens devien ser més intensos, però només un observatori no oficial va registrar una dada més que considerable: vents sostinguts de 50 km/h i cops de 80 km/h. Destaquen sens dubte els valors sostinguts.

El novembre del 2011 el medicà anomenat Rolf va ser el primer denominat per la NOAA americana entre el sud-est de França i el nord-oest d'Itàlia.

Alguns medicans destacats

El medicà Qendresa, durant el novembre del 2014, va afectar Malta amb intensitat d'huracà de categoria 1. Vents sostinguts de 100 km/h i cops pròxims als 160 km/h. La pressió al centre era molt baixa, de 979 Hpa.

A Lampedusa, Itàlia, els vents sostinguts de fins a 140 km/h van provocar una gran destrucció.

Un altre medicà important va ser el Numa, el 2017, que es va desplaçar de l'extrem sud d'Itàlia al sud d'Albània i l'est de Grècia.

Més recentment, el Daniel va trencar tots els rècords de pluja acumulada en un dia a Grècia, amb 754 mm en 18 hores.

Altres medicans recents:

Avui és notícia

Més sobre Entendre la méteo i el clima

Mostra-ho tot