Justin Sun, el criptobilionari que vol dominar el sistema global de pagaments
Justin Sun vol cobrar cada cop que es fa una transacció financera. Aquest és el somni d'aquest emprenedor xinès de les criptomonedes, nascut el 1990 a la província de Qinghai, fronterera amb el Tibet.
Un somni que Sun vol fer realitat a través de la plataforma que va crear, Tron, el pont que vol que es travessi necessàriament per fer qualsevol operació arreu del món.
Es tracta d'un projecte d'una ambició colossal, sorgit de l'empenta d'aquest ambiciós home de negocis envoltat de polèmica.
I és que Sun ha forjat el seu èxit acostant-se a magnats de les dues primeres potències econòmiques mundials.
Dels orígens humils a barrejar-se amb l'elit
El Qinghai de l'interior xinès va quedar petit a la família de Sun, i els va portar a la bulliciosa Guangdong, a la costa meridional xinesa, quan ell tenia només 4 anys.
De mare periodista esportiva i pare planificador del govern, aquell nen lletraferit va satisfer la seva curiositat amb les obres del Premi Nobel xinès Mo Yan.
I es va despertar la seva ànsia de poder amb els escrits del filòsof francès Michel Foucault.
Amb 17 anys, Sun guanya plaça a la prestigiosa Universitat de Pequín, on aflora el seu esperit rebel.
Allà critica el govern pels plans d'orientació acadèmica, que qualifica de cruels i que compara amb l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial.
I és aquí on comença la seva connexió amb Donald Trump.
Un professor l'anima a mirar la televisió nord-americana per aprendre anglès, així que Sun recorre a BitTorrent, un servei d'intercanvi d'arxius peer-to-peer que anys més tard adquiriria, per descarregar repeticions de "L'aprenent". Trump en vena.
El reality va fer més que ensenyar-li a pronunciar l'eslògan de Trump: «Estàs acomiadat!».
Sun deia que va quedar captivat per les lliçons del magnat sobre competència despietada i ego, un sentiment anatema a la societat xinesa.
Imbuït per aquest esperit, l'emprenedor se'n va a Pensilvania, on fa un màster d'economia política a la universitat alma mater de Trump.
Després torna a la Xina i arrenca el seu somni a Ripple Labs, on comença a treballar en criptomonedes com a assessor.
I en aquest punt irromp a la seva vida un altre magnat que també el marca.
El 2015 s'inscriu a la nova universitat creada per Jack Ma, el creador d'Ali Baba, al darrere del gegant del mercat online Ali Express.
Només eren 30 estudiants, i Sun era el més jove. Jack Ma el fa el seu protegit, i el 2018 es gradua amb una tesi titulada "Blockchain, el naixement d'internet descentralitzat".
Es desferma la controvèrsia
El pas per les mans de Jack Ma és la gènesi de Tron, una plataforma que neix sota sospita. Antics treballadors asseguren que Sun va plagiar-ne el codi d'escriptura.
I afegeixen que després va crear a l'entorn de Tron una nova criptomoneda assessorat per un advocat que havia treballat 10 anys al regulador financer dels Estats Units, la SEC.
L'advocat, d'entrada, desaconsella l'operació, però Sun en fa cas omís, captivat pel dividend potencial.
També involucra una empresa acusada de manipulació de mercats i ús d'informació privilegiada.
La SEC, el regulador nord-americà, el demanda, i mentre el procés judicial pren forma, Trump guanya la presidència i promou l'empresa de criptomonedes World Liberty Financial.
Sun hi inverteix a bastament, hi perd diners però en canvi genera un guany d'uns 400 milions de dòlars per a la família del president, d'acord amb la clàusula que estipula que els Trump es quedarien amb tres quartes parts de tot el que es recaptés per sobre dels 30 milions de dòlars inicials.
El peatge de Sun, però, va donar els seus fruits.
El regulador va retirar gairebé totes les demandes, i Sun, de retruc, enriquia un president que volia d'aliat per fer de la plataforma Tron el sistema global de pagaments.
El plàtan de la discòrdia
Aquesta història es completa amb un component que barreja la filantropia, l'art i un plàtan.
Sun també es va fer viral quan es va cruspir un plàtan enganxat a una paret amb una cinta adhesiva, una obra d'art de nom "Comedian", de l'artista Maurizio Cattelan, per la qual havia pagat 6,2 milions de dòlars.
El plàtan havia costat 35 centaus de dòlar en un lloc ambulant de venda de fruita a l'exterior de la casa de subhastes Sotheby's.
El venedor, un immigrant de Bangladesh que cobra 12 dòlars l'hora en jornades diàries de 12 hores a l'aire lliure, es va queixar.
Sun se'n va fer ressò, i el va rescabalar comprant-li plàtans per valor de 25.000 dòlars.
Coses d'un ultraric amb una fortuna valorada en uns 8.000 milions de dòlars i que un dia va decidir convertir-se en cònsol de l'illa de Grenada, una petita illa al mar del Carib.
Un lloc on no es coneix que conreïn plàtans.
