La foto de la cultura de 2025: virtuts, defectes i vuit recomanacions pel repte de la IA
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat davant del Parlament i la societat cultural el seu informe anual: una fotografia ben documentada dels ets i uts d'un sector prou complex.
Per entendre'ns, no és fàcil barrejar, en un mateix estudi, l'estat de salut de l'audiovisual amb les xifres de venda de llibres o el nombre d'espectadors dels espectacles de dansa. Tot això afegit, en els temps actuals, a tota la revolució que representa la irrupció de la intel·ligència artificial.
Si us hi voleu entretenir, l'informe planteja una mirada crítica i transversal del sector cultural en ple (arts escèniques, arts visuals, audiovisual i multimèdia, llibre i lectura, música, museus, patrimoni i arxius) amb les dades –moltes dades– com a aliades.
La diagnosi de 2025 arriba en un moment de gran vitalitat creativa –hi ha poca discussió en això– però també de fragilitats persistents, com ara la precarietat amb què viuen molts professionals de la cultura.
La primera de les conclusions remarca que les condicions laborals continuen sent el principal punt feble del sistema.
L'informe també adverteix que la centralitat de Barcelona encara té un pes excessiu pel que fa als equipaments, la producció i la visibilitat cultural i reclama més equilibri territorial i la consolidació d'un circuit de gires estables pel que fa a la música, les arts escèniques o les arts visuals.
Les vuit recomanacions pel repte de la IA
El text considera imprescindible que la IA s'integri de ple en les polítiques culturals amb criteris de drets i diversitat per evitar que només els sectors més forts puguin beneficiar-se del seu potencial.
Tot i la força creixent de les arts digitals i les tecnologies immersives, l'informe reconeix que molts projectes de proximitat no tenen prou recursos per jugar digitalment a la primera divisió.
Pel que fa a la IA en concret, el CoNCA detecta diferents riscos, com ara el de l'homogeneïtzació estètica o la pèrdua de creativitat; planteja escenaris de futur, alguns d'evitables, com ara la doble velocitat per als que tenen accés a la IA i els que no; i estableix uns principis de governança bàsics, com ara el de garantir la diversitat i la presència de les minories.
Davant del punt d'inflexió que representa la irrupció de la IA, la institució fa vuit recomanacions generals que poden guiar les polítiques públiques i les pràctiques institucionals i professionals:
- Actualitzar el dret d'autor: Cal adaptar el marc legal a la creació híbrida.
- Exigir traçabilitat i etiquetatge dels continguts generats per IA: La transparència és essencial per preservar la confiança pública.
- Desenvolupar models i corpus culturals propis: Cal evitar dependències tecnològiques d'operadors internacionals i una homogeneïtzació cultural.
- Establir estàndards d'ús responsable en institucions culturals: Protocols clars per saber quan i com s'ha de fer servir la IA.
- Protegir les condicions laborals i impulsar la reconversió professional: La IA ha de complementar el treball humà, no substituir-lo de manera desregulada. Calen itineraris de formació i reconversió per als professionals afectats.
- Reforçar competències crítiques, tècniques i jurídiques: Cal una formació transversal per detectar biaixos i gestionar drets, privacitat i responsabilitats.
- Fomentar ecosistemes híbrids i col·laboració interdisciplinària: Cal impulsar laboratoris i residències que connectin arts, humanitats i tecnologia.
- Promoure el pensament crític i la diversificació del consum cultural: Els públics han de tenir eines per comprendre com funcionen els algoritmes i com en condicionen els hàbits.
En català, a Catalunya i al món
Pel que fa al català, es viu la contradicció d'un suport institucional més gran per reforçar la llengua davant de l'evidència del retrocés de l'ús social.
El CoNCA considera que només una estratègia que combini regulació, promoció i corresponsabilitat social permetrà assegurar un futur viable per al català en la vida cultural.
Tot i els èxits de la projecció exterior de la cultura catalana –l'any 2025, per exemple, es va celebrar la FIL de Guadalajara, a Mèxic, amb Barcelona com a ciutat convidada–, la diagnosi cultural de l'informe reconeix que a l'hora de trobar un potent aparador exterior només hi surten guanyant els sectors amb més suport institucional.
L'informe del CoNCA és especialment exhaustiu pel que fa a les dades.
Algunes xifres per a l'optimisme: els teatres de Catalunya van fer més calaix que mai, 107,9 milions d'euros el 2025, un 7,8% més que l'any anterior.
Algunes xifres per al pessimisme: els espectadors de cine cauen, 11,6 milions el 2025, un milió i mig d'espectadors menys que el 2025. Pel que fa al cinema en català –en VO, doblat o també subtitulat–, el 2025 va tenir una quota de pantalla de només el 4,6%, clarament per sota del 7,8% registrat l'any anterior.
