La guerra d'Ucraïna en mapes: com ha evolucionat i en quin punt estem quatre anys després
Quatre anys després de la invasió russa, la guerra d'Ucraïna ha esdevingut una batalla tecnològica i de desgast. Amb el suport de mapes, repassem com han evolucionat els fronts i en quina situació es troben ara tots dos països.
1. Ucraïna abans del 24 de febrer de 2022
(2014-23 febrer 2022)
La guerra no comença el 2022. El març del 2014, després de la revolta del Maidan i la caiguda del president prorús Víktor Ianukóvitx, Rússia s'annexiona Crimea en una operació ràpida i sense combat obert reconegut oficialment. Paral·lelament, a les regions orientals de Donetsk i Luhansk, esclata una insurrecció armada amb suport polític, militar i logístic rus.
El conflicte al Donbàs es converteix en una guerra de baixa intensitat que causa més de 14.000 morts entre el 2014 i el 2021. Els "Acords de Minsk" congelen la línia del front, però no resolen l'estatus dels territoris separatistes.
La vigília del 24 de febrer de 2022, Crimea està sota control rus i part del Donbàs escapa al control de Kíiv, mentre Moscou concentra tropes a les fronteres ucraïneses en una escalada que ja apunta a una ofensiva molt més àmplia.
2. La invasió a gran escala i el màxim control territorial rus
(24 febrer-finals de març 2022)
El 24 de febrer de 2022, Rússia llança una invasió a gran escala des de diversos eixos: des del nord (Bielorússia cap a Kíiv), des del nord-est (cap a Khàrkiv), des de l'est (Donbàs) i des del sud (Crimea). L'objectiu aparent és una ofensiva ràpida que forci la caiguda del govern ucraïnès.
En poques setmanes, les forces russes arriben als afores de Kíiv, ocupen Kherson i gran part de la franja sud, i connecten Crimea amb el Donbàs per terra. També avancen cap a Mariúpol, que queda assetjada.
A finals de març de 2022, Rússia controla el màxim volum de territori des de l'inici de la invasió. L'ofensiva sobre la capital, però, fracassa i Moscou comença a retirar-se del nord per concentrar els esforços a l'est i al sud del país.
3. L'ofensiva sobre Kíiv i el gran fracàs rus
(24 febrer-principis d'abril 2022)
En les primeres hores de la invasió, Rússia intenta un cop decisiu contra la capital ucraïnesa. Forces aerotransportades ataquen l'Aeroport d'Hostomel amb l'objectiu d'obrir un pont aeri per envoltar Kíiv ràpidament. Paral·lelament, columnes blindades avancen des de Bielorússia cap al sud.
L'operació, pensada com una ofensiva ràpida per forçar la caiguda del govern de Volodímir Zelenski, es troba amb una resistència molt superior a la prevista. Problemes logístics, falta de coordinació i contraatacs ucraïnesos frenen l'avanç rus.
A finals de març, Moscou ordena la retirada del nord d'Ucraïna. El fracàs en la presa de Kíiv esdevé el primer gran revés estratègic rus i marca un punt d'inflexió: la guerra llampec es transforma en un conflicte llarg i de desgast.
4. La contraofensiva ucraïnesa i el gir del front
(setembre 2022-juliol 2023)
Després de mesos de guerra de desgast al Donbàs, Ucraïna llança el setembre del 2022 una ofensiva fulminant a la regió de Khàrkiv. En pocs dies, les forces ucraïneses trenquen les línies russes i recuperen milers de quilòmetres quadrats, incloses ciutats clau com Izium.
L'operació permet allunyar definitivament les forces russes de Khàrkiv i consolida el fracàs de l'ofensiva sobre Kíiv, les dues ciutats més grans del país, que queden fora de l'abast immediat rus.
Paral·lelament, al sud, la pressió ucraïnesa sobre la riba occidental del Dniéper obliga Rússia a retirar-se de Kherson al novembre, l'única capital regional que havia conquerit des de febrer. La contraofensiva altera l'equilibri del conflicte i demostra que Ucraïna pot recuperar territori amb suport militar occidental sostingut.
6. L'ofensiva ucraïnesa a la regió russa de Kursk
(agost 2024-març 2025)
A l'estiu del 2024, el front queda pràcticament estabilitzat. L'exèrcit ucraïnès, després de no aconseguir tallar les línies russes al sud del país, fa un moviment inesperat.
Forces ucraïneses travessen la frontera i duen a terme incursions a la regió russa de Kursk. L'operació no té com a objectiu una ocupació sostinguda de territori rus, sinó desestabilitzar la rereguarda, obligar Moscou a redistribuir forces i demostrar capacitat d'iniciativa.
L'acció suposa un salt qualitatiu: la guerra deixa de ser exclusivament defensiva per a Ucraïna i es projecta directament sobre territori reconegut internacionalment com a rus.
Tot i el seu abast limitat en termes territorials, l'operació té un fort impacte simbòlic i polític, i evidencia que el conflicte pot traspassar fronteres més enllà del front principal al Donbàs i al sud d'Ucraïna.
(2025-actualitat)
El 2025, el focus principal del front continua sent la regió de Donetsk. Rússia manté la iniciativa amb ofensives constants sobre els sectors més disputats, buscant consolidar el control total de la regió.
Els avenços, però, són lents i limitats: petites localitats i franges de terreny canvien de mans després de setmanes o mesos de combats intensos. La guerra ha esdevingut una batalla d'erosió.
Moscou paga aquests progressos mínims amb milers de baixes, en una estratègia de pressió sostinguda que prioritza el desgast ucraïnès encara que el cost humà sigui molt elevat.
8. Una guerra estancada
(2025-actualitat)
Després de quatre anys de guerra, el front s'ha estabilitzat en una línia sinuosa i profundament fortificada.
Les conquestes territorials, tant russes com ucraïneses, són gairebé imperceptibles en el mapa: petites localitats o franges de terreny que canvien de mans després de setmanes de combats.
Canvi de paradigma: dels blindats als drons
El conflicte ha evolucionat cap a una guerra híbrida de trinxeres i tecnologia. Els drons --de reconeixement, d'atac i kamikaze-- s'han convertit en l'eina central del camp de batalla.
La línia del front ja no és només una successió de posicions fixes, sinó una "zona grisa" permanentment vigilada, on qualsevol moviment és detectat i atacat.
Els blindats pesants tenen menys protagonisme que el 2022. La guerra és avui una combinació de mines, artilleria, drons i guerra electrònica.
Situació d'Ucraïna
L'exèrcit d'Ucraïna pateix manca de tropa després d'anys de combat i dificultats per reposar baixes.
El suport dels Estats Units s'ha reduït fins a zero des de l'arribada de Trump a la Casa Blanca. Europa ha incrementat gradualment l'ajuda financera i militar fins a suplir gairebé l'assistència que proporcionava Washington.
L'estratègia actual dels generals ucraïnesos és la contenció i defensa activa, prioritzant la preservació de soldats per evitar un desgast irreversible.
Situació de Rússia
Al contrari d'Ucraïna, l'exèrcit rus manté una estratègia d'ofensiva sostinguda, assumint elevades pèrdues humanes en el que molts analistes descriuen com una "picadora de carn".
Els seus avenços són mínims, però constants, en alguns sectors de Donetsk. Ha reforçat la cooperació militar amb Corea del Nord i amb altres aliats. El cost humà és altíssim: diverses estimacions occidentals parlen d'un miler de soldats morts al dia.
La guerra no sembla que tingui costos polítics per a Vladímir Putin, però sí geopolítics. La seva concentració en la conquesta d'Ucraïna l'ha obligat a descuidar el seu pes en l'escena mundial, que s'ha materialitzat en la pèrdua d'influència i aliats: Síria, Veneçuela, ll'Iran, Armènia, Índia, Cuba...
