La Oreja de Van Gogh i Amaia Montero: els missatges enigmàtics que apunten a una gira conjunta
"Només junts té sentit". Amb aquest missatge a Instagram, La Oreja de Van Gogh ha despertat, de nou, rumors del retorn d'Amaia Montero al capdavant del grup després de 16 anys i una possible gira conjunta. A més, la banda donostiarra ha fet una publicació enigmàtica a Instagram, en què només s'hi veu una imatge en blanc, la mateixa que han posat de perfil a diversos comptes que tenen a les xarxes socials.
De Donostia al món
El 1996, a Donostia, cinc amics universitaris (Amaia Montero, Pablo Benegas, Xabi San Martín, Álvaro Fuentes i Haritz Garde) van decidir formar un grup inspirat pel pop britànic i les melodies dels noranta.
El 1998 va arribar el debut discogràfic, "Dile al sol", que va catapultar-los a la fama amb cançons com "El 28" i "Cuídate". La veu d'Amaia Montero i les lletres melancòliques de Benegas i San Martín van definir un so que ràpidament va travessar fronteres. El seu segon àlbum, "El viaje de Copperpot" (2000), va consolidar-los com un fenomen a l'estat espanyol i Llatinoamèrica.
Amb "Lo que te conté mientras te hacías la dormida" (2003), el grup va consolidar el seu estil de pop narratiu i romàntic, i "Guapa" (2006) va convertir-se en un dels discos més venuts del pop en espanyol d'aquella dècada.
El 2007, la marxa d'Amaia Montero va marcar un punt d'inflexió. La seva substituta, Leire Martínez --sortida del programa "Factor X"--, va debutar amb "A las cinco en el Astoria" (2008). Malgrat les comparacions inicials, el grup va mantenir l'èxit i una base de fans fidel.
En la dècada següent van publicar àlbums com "Cometas por el cielo" (2011), "El planeta imaginario" (2016) i "Un susurro en la tormenta" (2020).
El 2023, el grup va celebrar els seus 25 anys amb una gira internacional i la publicació d'un recopilatori commemoratiu.
La sortida de Martínez
Els missatges enigmàtics de la banda arriben després d'un any de silenci i especulacions arran de la sortida de Leire Martínez l'octubre del 2024. L'exvocalista va admetre mesos després que la separació va ser "més dura del que es va explicar".
