La sargantana de les Pitiüses, una espècie en perill d'extinció per culpa d'una serp invasora
La serp de ferradura, originària de la península, es va veure per primer cop a Eivissa l'any 2003. Tot apunta que podria haver entrat a l'illa dins d'unes oliveres importades.
Aquesta serp no té depredadors i s'ha expandit a una velocitat de vertígen afavorida per la disponibilitat d'aliments.
Al 2010 ocupava menys del 5% del territori d'Eivissa, al 2016 va pujar al 40% i ara ja està al 90%.
No hi ha xifres de la quantitat d'exemplars que hi viuen, però només l'any passat, en una operació per intentar frenar-ne l'expansió, es van capturar 3.400 serps.
La presència d'aquesta serp ha comportat una reducció dràstica de la població de sargantanes de les Pitiüses, poc acostumades a tenir depredadors i sense eines per defensar-se.
L'equip del CREAF liderat per Oriol Lapiedra estudia el fenomen des de fa 6 anys i parla d'una extirpació pràcticament completa de l'espècie:
És una reducció dramàtica. La serp deixa un desert biològic sense cap sargantana.
Efectes ecològics en cascada
Lapiedra descriu l'avenç d'aquests rèptils com una onada invasora similar a la d'un exèrcit que, a mesura que avança, deixa enrere un estel de destrucció amb efectes per a les sargantanes, però també per a la cultura de l'illa i la seva economia.
Les sargantanes polinitzen flors, dispersen les llavors i mantenen a ratlla les poblacions d'insectes.
La seva desaparició, ens explica Lapiedra, ja s'està notant en algunes zones de l'illa, on han pogut reportar un augment d'insectes que es poden convertir en plagues agrícoles.
De sargantanes de les Pitiüses n'hi ha a Eivissa, Formentera i en una quarantena d'illots més amb poblacions úniques de cada zona resultat de milers d'anys d'adaptació i aïllament genètic.
Les serps s'escampen nedant
Fins ara s'havia cregut que la serp no hi podria arribar perquè el mar ho impedia, però l'estudi del CREAF ha demostrat el contrari.
Un cop devorades les sargantanes d'Eivissa, les serps neden fins als illots i en una desena ja han acabat amb les varietats de sargantana que hi vivien.
Fins ara, no estava descrit enlloc que aquesta serp pogués nedar.
A l'illot de Santa Eulària, per exemple, ara fa deu anys es van comptar 72 sargantanes, el 2023 només tres i l'any passat ja no hi havia cap exemplar.
El Zoo de Barcelona, arca de Noè de les sargantanes
En una operació d'emergència per mirar d'evitar l'extinció de l'espècie, el Zoo de Barcelona està criant sargantanes de les Pitiüses a les seves instal·lacions.
Ja n'han reproduït un primer grup de 17 exemplars procedents d'Eivissa i Formentera i la setmana passada en van rebre 33 més de les varietats pròpies de diferents illots.
El seu director, Antoni Alarcón, està convençut que podran generar una reserva suficient d'exemplars que permeti reintroduir la sargantana al seu hàbitat natural quan les condicions ho permetin.
Ens han encarregat preservar aquest patrimoni al més ràpid possible.
Dels primers 17 exemplars que van acollir l'any passat, ja n'han aconseguit una trentena de cries. Per algunes varietats, com la de Santa Eulària, ja no hi han arribat a temps.
