La "tempesta perfecta" sobre països pobres: la guerra a l'Orient Mitjà i les retallades en ajuda

Lluny dels despatxos a Washington, Tel-Aviv i Teheran i del soroll mediàtic que provoca el conflicte obert al golf Pèrsic, hi ha una realitat silenciosa cada cop més alarmant i que afecta centenars de milions de persones. Són les que viuen als països més pobres del planeta i que, des de fa poc més d'un any, han vist com les vides se'ls tornaven encara més difícils.

Primer, perquè la dràstica retallada en ajuda a la cooperació de molts països occidentals ha fet encara més penosa la seva supervivència. I després perquè, des de fa tres mesos, l'alça de preus provocada per la guerra a l'Orient Mitjà fa que l'accés a les necessitats bàsiques encara sigui més complicat, i que els organismes i les ONG que els ajudaven tinguin moltes més dificultats per arribar als pocs llocs on encara operaven.

És una combinació factors que no té precedents recents i que deixa el sector humanitari i els seus receptors d'ajuda en una crisi gravíssima sense perspectives de millora a curt o mitjà termini.

El tret de sortida amb USAID

Fa poc més d'un any que l'administració Trump va desmantellar l'agència de cooperació, coneguda com a USAID, i van retallar de manera abrupta l'ajuda exterior. Un informe recent de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) calcula que la destralada nord-americana va ser del 57% el 2025.

Els efectes s'han sentit arreu del món en vies de desenvolupament, ja que els EUA eren el principal donant, i es calcula que en els darrers 20 anys va contribuir a salvar 20 milions de vides.

Un estudi que fa projeccions estadístiques elaborat per la professora de la Universitat de Boston, Brooke Nichols, calcula que el primer any sense USAID hauria comportat la mort de 260.000 adults i 518.000 infants que no haurien perdut la vida si s'hagués mantingut el finançament.

I un altre informe publicat a la revista The Lancet projecta més de 14 milions de morts prevenibles d'aquí al 2030 si continuen les retallades nord-americanes.

El final de la USAID no ha estat només la pèrdua d'una agència, sinó l'inici d'una crisi sistèmica de cooperació que està afectant la salut global, l'educació, la nutrició i la resiliència dels països més vulnerables. I el més preocupant per aquests països i les ONG, és que molts estats occidentals han seguit els passos de Washington i també han retallat bruscament la seva ajuda exterior.

L'any passat, 25 dels 33 països computats per l'OCDE també van reduir els pressupostos a l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD). De mitjana, ho van fer un 23% en termes reals respecte del 2024, la qual cosa, diu l'OCDE, "suposa la caiguda anual més gran de la història".

La marginació de la cooperació al desenvolupament es produeix al mateix moment que es viu una escalada armamentística global i del compromís dels socis de l'OTAN d'augmentar la despesa en defensa fins al 5% del PIB. Com a conseqüència, Alemanya ha disminuït el pressupost en OAD un 17%, el Regne Unit i França un 10% i 11%, respectivament, i Finlàndia un 5%.

Només, Suècia, Dinamarca o Espanya el van augmentar. En el cas espanyol, va créixer un destacat 11%, per bé que encara només representa el 0,3% del producte nacional brut (PNB), lluny del 0,7% que recomanen les Nacions Unides i que només compleixen els països nòrdics. Malgrat les retallades, Alemanya encara hi destina un 0'6%, el Regne Unit un 0,5% i França un 0,4%. Els EUA, el país més ric del planeta, només un 0'1% del PNB.

Si les retallades dels EUA i de la resta de països occidentals continuen com està previst, podrien provocar, segons l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), més de 22 milions de morts addicionals fins al 2030, incloent-hi 5,4 milions de menors de cinc anys.

Conseqüències devastadores

El final de la USAID i la davallada global en ajuda al desenvolupament no és només la pèrdua d'una agència o de fons pressupostaris, sinó l'inici d'una crisi sistèmica en el món de la cooperació que va camí de revertir dècades de progressos en salut global, educació, nutrició i resiliència als països més vulnerables.

La responsable d'operacions de Metges sense Fronteres, Mari Carmen Vinyoles, és categòrica a l'hora de valorar les conseqüències que ja veuen sobre el terreny: "La realitat que ens estem trobant i amb la qual s'enfronten les poblacions en el seu dia a dia és terrible. Perquè te'n facis una idea, les Nacions Unides han hagut de reduir un 30 i un 40% el que dediquen a ajuda humanitària, quan abans ja era insuficient".

Les retallades tenen múltiples derivades i sovint generen un efecte cascada, explica Vinyoles. Per exemple, molts hospitals no tenen diners per pagar el personal i així és molt difícil mantenir sistemes de salut.

Els efectes es noten "amb coses tan senzilles com que no pots fer servir ambulàncies, equipaments o moltes instal·lacions perquè no en pots pagar el manteniment".

També s'entorpeix la cadena de fred per transportar vacunes, la compra de material mèdic, el transport de pacients i els equips mòbils que portaven atenció a zones remotes.

Quan aquests engranatges fallen, la pèrdua no es reflecteix només en els registres pressupostaris, sinó en infants no vacunats, dones que no arriben a parir en un centre mèdic i brots que es propaguen més de pressa.

Les ONG i l'ONU alerten que estan col·lapsant molts sistemes de salut, els que encara funcionen estan congestionats i s'estan desmuntant estructures sanitàries que ha costat anys construir.

A més, això provoca que molts malalts tardin més temps a arribar als hospitals i, quan ho fan, el seu estat acostuma a ser més crític i, per tant, més difícil de curar.

I després, diu Vinyoles, "es tradueix en reduccions dràstiques en serveis de salut sexual i reproductiva, programes de lluita contra la malnutrició, de tuberculosi i contra la sida". En el cas del VIH, milions de persones deixen de rebre els medicaments antiretrovirals o es deixen de fer campanyes de prevenció o seguiment.

També s'han reduït molt les vacunacions (vitals per evitar malalties en el futur) i també es desmantellen els sistemes de vigilància epidemiològica a molts països.

L'ONU alerta que, aquest l'abril, les retallades d'ajuda estaven alterant les campanyes de vacunació d'infants amb una intensitat comparable a la de la pandèmia de la covid, i que malalties pràcticament erradicades podien tornar a expandir-se.

Un exemple: tot i que encara no hi ha hagut temps de corroborar-ho, podria ser la velocitat amb què es propaga la recent epidèmia d'Ebola a l'est de la República del Congo.

I això no és tot, perquè les retallades també es noten en la resposta a les emergències humanitàries i en l'assistència a desplaçats o refugiats.

Al Txad, al Sudan o a Somàlia, per exemple, molta població desplaçada rep cada cop menys ajuda o directament no en rep cap. El 2025, recorda Vinyoles, va ser l'any amb més conflictes dels últims 20 anys i ara hi ha 120 milions de desplaçats, més que mai.

Aleshores, "quan més necessitats hi ha, és quan ens trobem que menys ajuda arriba, i que els governs han decidit prioritzar altres coses en lloc d'ajuda humanitària o al desenvolupament".

Tot plegat, porta les ONG i les agències humanitàries a prendre decisions molt doloroses sobre quins programes salven i quins sacrifiquen.

Metges sense Fronteres, per exemple, prioritza els serveis més crítics com pediatria, maternitat o malnutrició al mateix temps que veuen com han d'acabar suplint el forat que deixen els governs locals o altres ONG en altres àmbits que ja s'han quedat sense fons.

Els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà

Si la situació humanitària per culpa de la retallada en l'ajuda al desenvolupament ja era dramàtica, ara s'hi sumen els efectes derivats de la guerra que van decidir llançar Donald Trump i Benjamin Netanyahu contra l'Iran.

On més es pateix l'alça dels preus del petroli, del gas, dels fertilitzants o dels aliments és en els països més pobres i vulnerables.

El Programa Mundial d'Aliments (PAM) calcula que si no s'ha acabat el conflicte abans del juliol, 45 milions més de persones patiran fam aguda que abans de l'esclat del conflicte, i el total de persones famèliques arreu del món ja serà 383 milions.

A Somàlia, per exemple, dues temporades molt fluixes de pluges han deixat una sequera que està fent estralls. Més de 6,5 milions de somalis, un 25% de la població del país, passa fam i no se la pot assistir com abans.

Quan després de penoses travessies fugint de la sequera, molts desplaçats de Somàlia arriben finalment a un campament on esperen rebre una mica d'ajuda, es troben que estan molt més buits de cooperants i recursos del que esperaven.

Als mercats locals, els preus també han pujat i hi ha més escassetat. Tot plegat provoca un efecte en cadena que afecta tota l'economia i ofega els més vulnerables.

En Matthew Hollingworth és un dels responsables del PAM i des de Somàlia diu que no tenen "els recursos per respondre com hauríem de fer. Això s'agreuja molt a causa de la crisi de l'Orient Mitjà, que fa que augmentin els preus a tot el país".

El PAM assegura que als camps de desplaçats o a llocs molt vulnerables ara arriben menys camions cisterna, menys camions amb menjar o altres materials de primera necessitat. O sovint ni tan sols hi arriben, perquè les agències de l'ONU o les ONG no poden pagar les despeses del viatge per l'alt preu del carburant.

El mateix passa per accedir a indrets més remots on només s'hi arriba via aèria. El combustible per als avions s'ha duplicat en tres mesos i es deixen de fer enviaments que es consideraven crucials.

A més, el bloqueig de l'estret d'Ormuz també ha provocat que als ports de l'Àfrica arribin menys vaixells amb fertilitzant, petroli, cereals, medicines o altres recursos pels quals ara els estats més pobres han de competir contra estats amb més capacitat de compra i influència.

L'edat de la indiferència

El que preocupa especialment el sector humanitari és l'aparent desinterès o falta de compromís de moltes societats i governs de països rics.

"La nostra obligació, diu Vinyoles de MSF, és fer sonar l'alarma i compartir el patiment de moltes poblacions perquè el món reaccioni i s'adoni de l'impacte que les retallades i la inflació tenen en la vida de milions de persones". I fa una crida a la societat civil perquè es mobilitzi i exigeixi un canvi als seus governs.

Per demostrar la manca d'interès internacional el 2026, només fa falta comparar la resposta a la crisi actual amb l'alça de preus provocada per la invasió russa d'Ucraïna el 2022.

Llavors, el subministrament mundial de fertilitzants i cereals es va veure greument afectat i va provocar temors de fam des de l'Àfrica subsahariana fins al sud d'Àsia. Però la comunitat internacional va reaccionar aportant 43.000 milions de dòlars extra en assistència humanitària dels quals, segons les Nacions Unides, els EUA en va donar 17.000 milions.

Gràcies a aquell esforç, es van salvar moltes vides, es van mantenir infraestructures i es va poder sortir de la crisi més ràpidament i amb més resiliència.

Ara, davant d'un altre augment de preus generalitzat, no només no hi ha aportacions extra significatives sinó que hi ha retallades i crides creixents a prioritzar les necessitats nacionals abans d'implicar-se en les de països llunyans.

El resultat, per tornar a l'exemple de Somàlia, és que el PAM només té recursos per donar suport a 300.000 persones al mes fins al juliol, una fracció si es té en compte que a principis del 2025 podia alimentar dos milions de persones al mes.

I més enllà del juliol, l'organització reconeix que no sap com s'ho farà ni si el món més desenvolupat reaccionarà i començarà a sortir de "l'edat de la indiferència" on sembla haver-se ficat.