Lleida tindrà un centre de recerca sobre genètica vegetal per adaptar cultius al canvi climàtic
La Universitat de Lleida fa un pas endavant en la recerca agroalimentària i tindrà a partir del 2028 un nou centre de recerca dedicat a la investigació genètica vegetal.
El nou equipament s'anomenarà Centre d'Edició Genòmica de Cereals i se centrarà a estudiar com adaptar genèticament els cultius a fenòmens com per exemple la sequera o la salinització dels sòls, o fer-los més resistents a les plagues.
Es posarà en marxa el mateix any que entrarà en vigor el nou reglament europeu sobre noves tècniques genòmiques i l'objectiu és que sigui un centre punter en recerca agroalimentària a Europa.
Millor adaptació
Un dels primers conreus que s'està estudiant és el de l'arròs, on s'estan desenvolupant varietats genètiques per poder-lo fer més resistent a la salinització del sòl o a malalties com la piricularia, un fong que provoca estralls en algunes varietats, com per exemple l'arròs bomba.
El nou equipament s'integrarà a Agrotecnio –el centre de recerca d'agrotecnologia– i el seu director, José Antonio Bonet, explica que suposarà tot un revulsiu:
És una línia de recerca que farà trontollar el model tradicional d'agricultura, estem davant una autèntica revolució per al camp, comparable a la intel·ligència artificial.
Bonet remarca que en un context en què els canvis als ecosistemes passen cada cop més ràpid, "permetrà adaptar millor la nostra producció agrària".
La clau és que a través de l'edició genètica es poden avançar els processos naturals d'adaptació de les espècies i permetre millorar la seva resistència davant d'episodis de sequera, perquè necessitaran menys aigua, o per exemple reduir l'ús de fertilitzants o pesticides perquè seran més resistents a determinades malalties.
Demanda del mercat
El nou centre entrarà en funcionament el 2028, i compta amb una inversió inicial de 3,6 milions d'euros, tot i que el projecte s'estima que costarà uns 10 milions, entre la construcció d'un nou edifici, la contractació de personal –es preveu arribar a una cinquantena d'investigadors– i la compra de material, finançats pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat.
Les primeres varietats d'arròs editat genèticament podrien arribar ja aquell mateix any, i més endavant s'estudiaran altres cultius com el panís, l'ordi i el blat.
No es descarta, però, obrir el ventall de línies de recerca a altres productes com la fruita, tot i que serà, segons Bonet, "a demanda del mercat", és a dir, segons l'interès que mostrin els productors per poder adaptar els conreus a determinats fenòmens com la calor, o si, per exemple, una plaga està provocant afectacions importants.
El nou centre s'ubicarà al campus d'Agrònoms de la Universitat de Lleida, el més gran de l'estat dedicat a les ciències ambientals, la veterinària i l'agricultura.
Edició genètica vs. aliments transgènics
El Centre d'Edició Genòmica de Cereals es posarà en marxa coincidint amb l'entrada en vigor del reglament europeu sobre noves tècniques genòmiques, aprovat al mes de juny al Parlament Europeu. Es tracta d'una nova normativa que regula aquest tipus de pràctiques.
Una de les claus aquí és que l'edició genètica permet modificar l'ADN de les plantes, accelerant el que d'altra manera seria un procés de centenars d'anys. És la mateixa evolució natural, que podria passar, per exemple, a través de mutacions o encreuaments, però molt més àgil.
En canvi, els aliments transgènics són aquells on s'ha afegit un gen d'una altra espècie, de manera que s'acaba desenvolupant una característica que no podria aconseguir-se de manera natural.
Com que no es coneixen els efectes que poden tenir aquestes alteracions quan es consumeixen aliments transgènics, estan estrictament regulats.
