L'oligopoli del sector elèctric es manté tot i la fragmentació del mercat fa més de dues dècades
Ja fa un quart de segle de l'aprovació de la Llei 54/1997 del sector elèctric, però es manté el control en molt poques mans. La llei pretenia garantir el subministrament, la qualitat i el menor cost possible. Uns objectius que només s'han complert en part si tenim en compte els preus de la factura per als particulars o els microtalls que encara pateixen algunes poblacions.
Concentració del mercat
El sistema energètic de l'estat espanyol "es caracteritza per l'oligopoli de les 5 grans empreses. A Catalunya, Endesa". Així ho denuncia Gaia d'Èlia, consultora energètica de la Xarxa per la Sobirania Energètica. També ho reconeix Pep Salas, expert en energia que acaba de ser nomenat fa uns mesos conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència: "El nivell de concentració del mercat és molt important, per part d'empreses integrades verticalment". Tenen diferents "subempreses" que treballen en tots els sectors, puntualitza d'Èlia. D'aquesta manera, tot i que els organismes reguladors van obligar a segmentar els sectors perquè no poguéssim tenir la mateixa empresa distribuïdora que la comercialitzadora, de facto molt poques controlen el mercat.
Xarxes privades per raons històriques
En la seva primera entrevista després d'entrar a la CNMC, al programa "Sense ficció", Salas justifica la situació actual per raons històriques: "Moltes coses es van fer bé però moltes eren manifestament millorables." D'Èlia afegeix: "Tendim a pensar que les xarxes de distribució, l'energia elèctrica, o l'energia en general, hauria de ser un bé públic, comunitari". Però recorda que, a Catalunya, es van començar a tirar cables a partir de la necessitat de les empreses, sobretot tèxtils, per tenir energia per a la seva activitat. "És quelcom novedós a Europa" si pensem que la xarxa de distribució s'ha construït a partir del sector privat. Amb el temps, l'estructura atomitzada es va anar concentrant, creixent en dimensió i mantenint-se en mans privades. Les empreses que en algun moment van passar a mans públiques van ser privatitzades de nou a finals dels noranta. "Un procés de privatització que hem patit a tot Europa, no només a Catalunya o l'Estat espanyol", afegeix d'Èlia.
Sectors liberalitzats i sectors regulats
La llei del sector elèctric aprovada pel govern de José María Aznar estableix que l'energia elèctrica és "essencial". Malgrat això, "no considera necessari" que l'Estat es reservi l'exercici de cap de les activitats per garantir un subministrament. Deixa en mans privades complir amb les finalitats de la llei: garantir el subministrament, la seva qualitat i el menor cost possible; sense oblidar la protecció al medi ambient. La regulació impulsada per la Unió Europea va repartir el mercat en quatre activitats: la generació, el transport, la distribució i la comercialització. El principi i el final de la cadena (generació i comercialització) estan liberalitzats, mentre que el transport i la distribució estan regulats. Les empreses que presten els serveis regulats, Red Eléctrica i les distribuïdores reben unes compensacions en forma de peatges fixats per l'administració per la utilització de les seves xarxes.
El poder dels consumidors
En teoria, llei en mà, hauríem de tenir una pluralitat d'actors en els 4 sectors. Però el que hem vist és un "oligopoli", segons D'Èlia. Les empreses més grans tenen "més del 50%" de la comercialització, i també dels sectors regulats, com el transport i la distribució. És quasi un "monopoli territorial", explica D'Èlia. Recorda que Red Eléctrica controla el transport i que quasi el 98% de la distribució, a Catalunya, és d'Endesa Distribución. Gaia d'Èlia considera que "no té cap sentit" que la gestió de les xarxes (distribució) estigui en mans del mateix grup emprarial que té les grans hidroelèctriques (la generació), i que té gran part del sector de la venda d'energia (la comercialització): "És altament qüestionable." Per part de la CNMC, Pep Salas defensa que el mercat energètic està vivint una profunda transformació gràcies a noves possibilitats tècniques que hauran d'anar acompanyades d'una regulació que ja comença a fer possible un paper més actiu dels ciutadans: "Els consumidors n'han de poder ser part activa." Els consumidors del present i futur ja no són passius, sinó que es poden agrupar per generar energia, en consumeixen i en venen l'excedent. Un desafiament al control de les grans multinacionals.
Intents per trencar el monopoli
Tot i el control d'Endesa, el fet és que hi ha moltes empreses energètiques. Cada cop hi ha més comercialitzadores i altres companyies que generen energia posant plaques solars al terrat. Però D'Èlia considera que "segueix havent-hi un oligopoli, especialment en la distribució". És per això que, seguint els passos del moviment per municipalitzar l'aigua, el mes de febrer passat es va crear l'Associació de Municipis per a l'Energia Pública. La van fundar 74 municipis que gairebé sumen tres milions d'habitants. Volen posar en relleu el que Carles Caballero, president de l'AMEP, qualifica d'opacitat, que, segons ell, "moltes vegades es tradueix en impunitat" per part d'Endesa. La filial de la italiana Enel té gairebé en exclusiva la distribució a Catalunya. Hi ha, però, algunes excepcions per raons històriques, com el cas de Torres de Segre, recollit en un reportatge del "Valor afegit".
