Malgrat els suposats altos el foc, Israel intensifica els atacs al Líban i a Gaza
Gaza, 10 d'octubre.
Líban, 17 d'abril.
Són les dates en què Israel va pactar l'alto el foc amb Hamas i Hezbollah respectivament.
... la realitat, però, va per un altre costat.
El quart líder militar de Hamas, assassinat
Israel ha confirmat aquest dimecres haver matat l'últim líder de la branca armada del grup islamista Hamas a Gaza, Mohamed Odeh, el quart des que Israel va començar la seva ofensiva a la Franja.
En el bombardeig suposadament "quirúrgic", a més d'Odeh van morir 6 persones més: la seva dona, 3 fills i un home i una dona no identificats.
Odeh es va convertir, presumptament, en el lider de les brigades Al Qassam, el braç militar de Hamas, fa menys de dues setmanes. El moviment palestí mai no ho va anunciar ni confirmar.
El seu predecessor, Izz al Din al Haddad, va ser assassinat el 15 de maig. L'anterior cap militar de Hamas, Mohamed Sinwar, germà del lider dels últims anys Yayha Sinwar, va morir a mans de les forces armades d'Israel l'any passat i al 2024 Mohamed Deif, un dels arquitectes dels atacs del 7 d'octubre del 2023.
El d'Odeh no va ser l'únic atac d'aquest dimarts: Israel bombardeja de tant en tant l'àrea que queda fora del seu control militar a Gaza, i alguns dies ha fregat els 100 morts. Les últimes setmanes han augmentat els atacs aeris, sobretot amb drons.
Paral·lelament, els soldats obren foc pràcticament cada dia contra civils a l'anomenada línia groga, la frontera invisible que separa la zona controlada per Hamas, el 40% del territori on viu amuntegada una població de més de dos milions de persones.
En quina fase es troba el pla de pau de Trump?
L'alto el foc és fràgil i i el pla de pau de Trump no evoluciona. La majoria de la població viu en tendes de campanya o en edificis en mal estat davant la impossibilitat de reconstruir o de tornar a casa seva. El 81% de totes les estructures de Gaza han quedat malmeses, segons el centre satel·lital de l'ONU, l'UNOSAT.
Pel que fa a l'ajuda humanitària, han entrat a la franja uns 50.000 camions, el 36% dels que estaven previstos.
Des de l'octubre han mort més de 900 palestins. Hamas acusa el govern israelià d'atacar civils i de no complir els termes de l'alto el foc. El govern israelià acusa Hamas de no desarmar-se.
Washington va anunciar l'inici de la segona fase del seu pla de pau al gener: governança assumida per una administració tecnòcrata transitòria, desmilitarització i reconstrucció del territori... però tot està aturat.
Les converses sobre desarmament estan bloquejades i, de fet, és Hamas qui controla la part de Gaza que no està ocupada.
El Líban pateix intensos bombardejos
A l'altre front obert per Israel, al Líban, en les últimes hores hi ha hagut almenys 31 morts, entre ells 4 criatures i 3 dones, i una quarantena de ferits, en una de les jornades més violentes de les últimes setmanes. L'exèrcit assegura que ha atacat més d'un centenar d'infraestructures de Hezbollah.
El moviment xiïta, per la seva banda, ha informat de combats a la zona i de llançament de drons contra una caserna al nord d'Israel.
Israel ha ordenat l'evacuació d'una cinquantena de poblacions del sud del Líban. L'ordre d'evacuació a Tir, ciutat mil·lenària de 100.000 habitants, va provocar el pànic i l'èxode dels veïns que encara hi vivien. Està a 20 quilòmetres de la frontera.
I és que Israel ha anunciat que estén les operacions terrestres contra el moviment proiranià Hezbollah més enllà de la seva altra línia groga, la que s'endinsa fins a 10 quilòmetres dins del Líban, la que marca el que l'estat hebreu anomena "zona de seguretat".
Israel intenta tant com pot sabotejar qualsevol acord entre els EUA i l'Iran. El règim dels aiatol·làs s'ha convertit en l'obsessió del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, des que van negociar amb Obama al 2015. Teheran va acceptar limitar el seu programa nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions.
I com que Netanyahu no pot bombardejar directament l'Iran, ataca els fronts més febles: el Líban (Hezbollah) i Gaza (Hamas), conscient que se li esgota el temps, perquè les eleccions de mig mandat als Estats Units al novembre difícilment li deixaran un escenari tan favorable.
A més, Israel també ha de celebrar eleccions els propers mesos. Netanyahu ho ha repetit una vegada i una altra els últims dies, ha donat instruccions per "prémer el pedal encara més fort".
