Multa a Meta de 25.000 milions de dòlars per enganyar usuaris de Facebook i cedir dades a una consultora
La tecnològica Meta ha estat condemnada a pagar 25.000 milions de dòlars, per haver permès a una consultora política fer servir dades d'usuaris de Facebook sense el seu consentiment.
En concret, la sentència, dictada aquest dimecres pel jutge Francis Mathew de l'estat de Nou Mèxic, considera que la plataforma de Mark Zuckerberg va enganyar els consumidors sobre la protecció de les seves dades personals i les mesures de seguretat de les seves plataformes.
Es tracta de la multa més alta de la seva història i s'emmarca en el cas de la consultora política Cambridge Analytica de fa gairebé una dècada, quan es va apuntar que la filtració d'aquestes dades hauria ajudat a Donald Trump a ser president dels Estats Units i a assegurar la victòria del Brexit al Regne Unit.
El dictamen té en compte el que va concloure el jurat a finals de setembre sobre la demanada presentada fa cinc anys contra la companyia fruit de l'escàndol de Cambridge Analytica. Meta, segons el jurat, ha infringit la llei estatal de protecció al consumidor en més de 43 milions d'ocasions.
Per aquest delicte, la Fiscalia de Nou Mèxic havia sol·licitat una sanció entre 35.000 i 40.000 milions de dòlars, que Meta veia "desproporcionada". La tecnologia creada per Mark Zuckerberg defensava que la multa s'havia de limitar a 3.450 milions.
Segons el fiscal general d'aquest estat, els fons obtinguts de la sanció que s'ha acabat imposant es destinaran al sistema educatiu públic de Nou Mèxic. Els interessos de la multa es meritaran a un tipus del 15% anual fins que se n'hagi abonat íntegrament l'import.
Després de l'escàndol de Cambridge Analytica
La causa té l'origen en una demanda, presentada al 2021 per aquest fiscal general, derivada de les investigacions sobre les pràctiques de Meta en matèria de privadesa i seguretat, que van cobrar especial rellevància després de l'escàndol de Cambridge Analytica.
El 2018, es va conèixer que aquesta consultora política britànica va obtenir informació personal de 87 milions d' usuaris de Facebook a través d'una aplicació de tercers sense consentiment. Unes dades que havia fet servir per elaborar perfils amb finalitats polítiques. El cas va desencadenar llavors investigacions i crítiques sobre el control que Meta exerceix sobre els usuaris.
Les autoritats de Nou Méxic acusaven aleshores Meta de realitzar declaracions enganyoses sobre l'accés de tercers a les dades personals, la gestió del discurs d'odi, la desinformació i altres polítiques internes. Segons l'acusació, la companyia ho sabia i tolerava determinats continguts perjudicials, quan això afavoria els seus interessos econòmics.
Meta ja va pagar 5.000 milions de dòlars el 2019 per resoldre un cas amb la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units relacionat també amb les seves pràctiques sobre la privadesa dels usuaris.
Coincidint amb la darrera condemna, aquest dimecres, la multinacional tecnològica ha fet públic un benefici net acumulat de 52.481 milions de dòlars en els nou primers mesos de l'exercici, un 39% més del còmput interanual, impulsat per la publicitat a les seves xarxes socials i la intel·ligència artificial.
