Només ''hola i adeu": els vincles amb els veïns, cada cop més superficials a l'àrea de Barcelona
Relacions d'"hola i adeu" que, en el millor dels casos, poden derivar en una breu conversa sobre el temps mentre som a l'ascensor. I això, sempre que aquell veí no sigui el que ens desperta cada diumenge amb la música a tot drap.
Aquest podria ser, a grans trets, el resultat de l'Enquesta de Convivència i Relacions Veïnals del 2024 que publica aquest dimarts l'Institut Metròpoli amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Dit d'una altra manera, els vincles amb els veïns són cada vegada més superficials. Dos de cada tres només se saluden i menys de la meitat mantenen converses breus. I els sorolls són la principal font de conflictes a les escales de molts edificis.
Conflictes entre el 9,6% de la població
L'enquesta, feta a 3.183 persones a finals del 2024, revela que el 9,6% dels residents a l'àrea metropolitana van tenir alguna desavinença amb els seus veïns durant els dotze mesos anteriors.
Si busquem les causes d'aquests conflictes veïnals, el podi l'ocupen els sorolls en el 46,1% dels casos, seguits de les discussions (14,7%) i la brutícia o el manteniment dels espais comuns (11,6%).
A més, en tres de cada quatre ocasions, aquests problemes es resolen de manera informal entre els mateixos veïns.
Sense temps per establir vincles
De les dades de l'enquesta es pot concloure que majoritàriament hi ha cordialitat entre veïns, però les relacions personals són escasses.
La responsable de l'estudi i cap de l'àrea de convivència i seguretat de l'Institut Metròpoli, Marta Murrià, apunta alguna de les causes:
En ciutats on cada vegada hi ha més pisos turístics i on les dificultats d'accés a l'habitatge fan que les persones no resideixin massa temps al mateix lloc, es dificulta l'establiment de vincles més sòlids.
El col·lectiu que més interactua amb els seus veïns són les persones amb habitatge de propietat i que tenen més de 45 anys.
Segons la mateixa enquesta, però, només un 16% dels veïns de l'àrea metropolitana encara es fan favors entre ells i un 4% es fan visites.
Murrià afegeix que "als barris més populars i de rendes més baixes, el suport mutu és una de les xarxes que existeix i que sustenta els vincles entre els veïns".
Els joves, els més sols
L'estudi també apunta que un 35% de la població s'ha sentit sola o exclosa en algun moment, i 1 de cada 10 declara que ha patit aquesta sensació sovint.
Tot i que quan parlem de soledat acostumem a pensar en la gent més gran, Marta Murrià explica que els més afectats són els joves d'entre 16 i 29 anys: "Joves o persones que han nascut a l'estranger i que han vingut aquí i han perdut gran part dels seus vincles familiars o relacionals".
La soledat també és una qüestió de gènere: la sensació de solitud també és el doble entre les dones (12,3%) que entre els homes (6,9%).
L'activitat associativa
En un moment en què els vincles entre els veïns són més fluixos, la participació en activitats organitzades per associacions també se'n ressent.
L'activitat associativa és més freqüent en municipis més petits (39,7%), i menys habitual en les ciutats més grans (28,2%).
El 21% dels residents a l'àrea metropolitana també diu que s'ha mobilitzat conjuntament amb els seus veïns per resoldre algun problema del barri en els últims 5 anys.
