Nouvinguts i gironins s'uneixen per practicar català sense vergonya i sense canviar de llengua
Britànics, hongaresos, nord-americans, ucraïnesos, andalusos, equatorians... Són originaris d'arreu del món i, ara, el fet de voler aprendre català ja d'adults els reuneix cada dimecres a la tarda en una cafeteria del carrer Emili Grahit de Girona.
És el grup de conversa de Girona Buddies, pensat per crear un entorn còmode entre aprenents de català i aquells natius que l'han parlat tota la vida.
"És com en un grup d'amics que fa que no sentis vergonya, aquella vergonya que moltes vegades et fa fer un pas enrere i no parlar", explica amb un català fluid la Sonia Quintanilla, que va arribar de Jaén fa sis anys.
Evitar canvis d'idioma: "S'ha d'escoltar i s'ha de parlar"
"Ara mateix jo vaig a les botigues i, si em parlen en castellà, jo dic 'no, no, parla'm en català, que n'he d'aprendre'", subratlla Quintanilla:
A la conversa s'ha d'escoltar i s'ha de parlar, encara que em costi i que ho faci malament a vegades... Però s'ha de continuar.
La mateixa sensació té en Paul Jones, del Regne Unit, quan va als comerços. Sigui per l'accent britànic o per l'aparença física, nota que la gent normalment s'adapta al castellà o a l'anglès quan parlen amb ell. En canvi, en aquest grup s'assegura que només un idioma entra a l'equació:
És un lloc on sempre parlaràs català i sentiràs català.
Fa nou anys va venir de Manchester enamorat d'una gironina i, potser per això, el que li agrada més dir en català és "T'estimo". Ara, a casa, té els seus fills que parlen català com a llengua materna i que el combinen amb l'anglès com a llengua paterna.
Les tradicions al centre: de Sant Jordi al Tarlà
Ja fa un any que aquest grup de conversa va engegar enmig de tot un ecosistema d'activitats variades que organitza Girona Buddies entre nouvinguts i gironins. Asseguts en diverses taules, parlen dels plans que tenen pensats de cara a l'estiu o sobre les tradicions catalanes del moment, com la recent diada de Sant Jordi o el pròxim Temps de Flors.
"A Girona passen coses, és gent que viu aquí i vol saber què està passant", explica Keyt González, l'organitzadora. "L'altre dia hi havia una cercavila perquè van penjar el Tarlà; els vam explicar què és, quina és la llegenda, i ells ens expliquen a nosaltres les seves tradicions", celebra.
És el que va passar quan van parlar de la sardana, per exemple, que es va donar peu a conèixer les danses populars de cada país i a fixar-se que a Itàlia hi havia un ball semblant.
Apassionat del català des de Colorado
Però a banda dels que volen parlar català perquè resideixen a Girona, en aquest grup també s'hi apleguen casos curiosos com el de Howard Grabois, de 69 anys. Tot i viure tot l'any als Estats Units, Grabois és un apassionat de les llengües romàniques i li agrada travessar l'Atlàntic cada any per passar unes setmanes per terres catalanes.
Per mi la llengua, la cultura i la gent són coses inseparables, i em sembla que la gent aquí a Catalunya és molt oberta i molt maca.
Quan és a casa seva, a l'estat de Colorado, Grabois repassa el català amb sèries de televisió, com "Merlí", i manté una parella lingüística per videotrucada. Justament va ser gràcies a la recomanació de la parella lingüística que Grabois va aterrar per primer cop a aquest grup de conversa on, segons explica, es parla de tot, des d'històries personals fins a política.
"Als catalans els agrada molt parlar de política, molt més que als Estats Units", diu amb un somriure sorneguer. Ara bé, també afegeix que aquí es manté molt més la calma i que allà, en canvi, parlar de política posa la gent més nerviosa i agressiva.
Principals maldecaps: els pronoms febles i les hores
A aquestes quedades s'hi sumen sempre uns quants natius per conduir les converses i, amb el seu accent, posar a prova les habilitats de comprensió dels aprenents. Però no només hi ha el parlar gironí.
En Joan Ferrà va arribar fa deu anys de Porreres, Mallorca, per estudiar a la Universitat de Girona, i encara no ha marxat. Ara, sempre que pot amenitza el grup de conversa amb el seu mallorquí, i destaca la bona voluntat de les persones nouvingudes i la seva il·lusió d'integrar-se i de fer-ho començant per la llengua:
És una manera de fer-se partícip de la ciutat o del territori. Hi ha gent de procedència molt diversa, amb situacions personals, d'edat o de família molt diverses.
Encara que la barrera dels accents i els dialectes l'acabin superant, topen amb altres obstacles on no sempre surten victoriosos.
Els pronoms febles, no --diu Quintilla amb un esbufec--, i les hores tampoc! Aquesta cosa d'un quart de vuit, ostres! Però de mica en mica sí.
