Primeres obres a l'illa Canigó de Badalona, dos anys després de l'ensorrament mortal
Ha costat més de dos anys, però finalment han començat les primeres obres de rehabilitació a la promoció del carrer Canigó de Badalona, on tot va canviar el 6 de febrer del 2024.
Aquell dia, l'ensorrament parcial del número 9 va provocar tres morts i un seguit de desallotjaments en cadena d'altres blocs de l'anomenada illa Canigó, de forma preventiva, durant les setmanes següents.
De fet, des d'aleshores, els veïns de dos blocs sencers (el 9 i el 7) i de dos pisos més d'un altre (el 5) no han pogut tornar a casa. I un centenar de famílies viuen en pisos apuntalats.
Els arquitectes que van revisar, un per un, els 400 pisos de la vintena d'edificis de la promoció van concloure que el forjat ceràmic (els sostres) era molt feble i estava mal executat. Que podia cedir amb una sobrecàrrega de pes i que calia fer una rehabilitació urgent perquè era "com anar amb un cotxe sense frens".
Crèdits personals
Les obres que s'han de fer consisteixen a reforçar el forjat amb bigues de ferro, i tenen un cost d'almenys 20.000 euros per pis, que han de pagar els propietaris de la seva butxaca.
I aquí ve el problema, perquè no tothom ha aconseguit que li concedeixin un crèdit personal. A les dues comunitats on aquest dilluns comencen les obres, els veïns han hagut d'assumir la part dels que no han pagat.
És el cas de la Núria Franquesa, veïna del número 5. En lloc de 20.000 €, n'ha pagat més de 25.000. "Sembla que et pugin a cavall. La meva mare sempre deia que mentre hi hagi burros hi haurà gent que va a cavall. I en aquest cas em sento una mica burra. Jo i les 15 persones que estem pagant les obres dels cinc que no han pagat." La comunitat els ha denunciat.
El mateix ha passat al bloc número 7, desallotjat des de fa dos anys. El David Enri és un dels propietaris que no han pagat, i els seus veïns l'han demandat per impagament. "Jo vaig intentar que em donessin un crèdit personal, però no me'l van concedir. Tot plegat està generant molta tensió entre els veïns. És horrible." Al pis hi vivien els seus sogres, de més de 80 anys, que han hagut de llogar un altre pis.
El paper de les administracions
La rehabilitació de tota l'illa Canigó val uns 8 milions d'euros. En l'últim ple municipal, el regidor Daniel Gracia va dir als veïns que l'Ajuntament havia pagat els puntals i la redacció del projecte de rehabilitació, però que no podia assumir res més.
L'Institut Català de Finances va plantejar una sèrie de crèdits "tous", a baix interès, però demanava al consistori que avalés, una possibilitat que els serveis jurídics municipals van rebutjar.
Alfonso Egea, portaveu de la plataforma d'afectats de l'illa Canigó, lamenta la sensació que "totes les administracions s'han anat passant la patata calenta, i ens sentim abandonats. Aquí hi ha pensionistes i gent amb feines precàries".
Tres mesos fora
Les obres són "més laborioses que complexes", segons els arquitectes, i obligaran a desallotjar tota la planta on es facin i la superior. Cada família haurà de marxar de casa aproximadament durant tres mesos. Un mes i mig per les obres a la seva planta i un mes i mig més per les de la planta de dalt.
Però aquí també ha aparegut un altre conflicte. Alguns veïns, els que no paguen, es neguen a abandonar casa seva, i les comunitats estudien recórrer a una resolució judicial.
Les obres comencen ara en dos blocs, però és una incògnita, encara, saber quan començaran als altres 17 blocs que les han de fer, de forma obligatòria.
